Un univers a l’altre costat del mirall

takemotos_nebula.jpg Si alguna cosa tenen els físics és imaginació. No importa com de desconcertant sigui cap problema, ells troben la manera de resoldre’l. Si cal imaginar unes quantes dimensions addicionals, doncs les imaginem. Si cal retorçar el temps i l’espai, és fa sense dubtar. Si ens falta una partícula, fem com si efectivament existís i ja la trobarem. I si no la trobem, millor; el problema serà més difícil i la solució més recargolada. Si apliquen la mateixa imaginació al romanticisme, sortir amb una xicota doctorada en física ha de ser una passada!

Ah! Però tot té un costat fosc, i sempre he pensat que el punt feble dels físics és l’addicció a les coses simètriques. Si hi ha coses amb càrrega positiva, n’han de trobar que la tinguin negativa. Si existeix la matèria ha d’haver-hi antimatèria i si una força té una característica, en algun indret ha d’existir la característica oposada. Una mania sorprenent, però que els dóna uns resultats espectaculars, de manera que potser sí que l’Univers comparteix aquesta addició a les simetries.

Una mena de simetria que fa poc he descobert és la que postula l’existència de la “matèria mirall”. No és l’antimatèria ni la matèria fosca ni res de tot això, però, si existís, ajudaria a entendre moltes coses.

Un resultat experimental desconcertant és que si agafes neutrons i els tanques en un indret determinat, s’aniran desintegrant a un ritme conegut. Però quan es mira s’observa que n’hi ha que desapareixen més de pressa del que tocaria. I no sabem com explicar-ho. Però si existís la matèria mirall, si que podríem fer-ho. Els neutrons tindrien la capacitat de convertir-se en “neutrons mirall” i deixar de ser detectables per nosaltres. Com si viatgessin a un altre univers.

La matèria mirall estaria feta per un conjunt de partícules equivalents a les que coneixem però no interaccionarien amb la matèria normal gairebé de cap manera. Només amb la gravetat. I aquesta característica aniria genial per justificar la matèria fosca. Aquella matèria de la que detectem els efectes gravitatoris però que no podem veure ni detectar de cap manera. Hi ha varies possibilitats, però una seria que es tractés de matèria-mirall.

Sembla curiós, però són partícules com les que coneixem. Protons-mirall, electrons-mirall que poden formar àtoms-mirall, molècules-mirall i posats a fer, planetes-mirall, estrelles-mirall i galàxies-mirall. Un Univers-mirall sencer que no interacciona amb el nostre excepte pels efectes gravitatoris. Amb això resoldrien un bon grapat de problemes de simetries que no es compleixen ja que amb reaccions mirall es restabliria l’equilibri.

Per descomptat, escoltar als físics les explicacions per justificar o rebutjar l’existència de la matèria mirall és fascinant però inintel·ligible. Però com que coses més estranyes han acabat per ser certes, doncs haurem de tenir un ull posat en aquest nou tipus de matèria. I ben mirat, també seria una llauna que existissin extraterrestres, però només a l’Univers mirall, de manera que seriem mútuament indetectables.

El problema que em fa barrinar el cap és el que apuntava Isaac Asimov al seu llibre “Fins i tot els Déus”. Allà bastien un pont entre dos Universos, però en un moment donat algú deia: “per quin motiu hem de pensar que només hi ha dos universos? Si n’hi ha més d’un ja vol dir que en poden existir infinits!”

Tot i que tants universos no seria gaire simètric i sospito que això no els agradaria als companys físics.

9 comentaris

  • Daniel Closa

    18/04/2013 7:49

    tramuntarie. Si que podriem trobar la manera, però primer caldria buscar-los per allà. I després de tot, sembla més raonable començar buscant per el nostre univers. COmençem per les coses fàcils i ja les complicarem després! :-D

    Sinera. Saps que els polítics ni tant sols es prendrien la molestia de fer-se passar per físics. memoritzarien un parell de frases relacionades amb la física i les deixarien anar quan semblés que queda bé i prou.

  • Sinera

    17/04/2013 19:21

    Uau! Gràcies Tramuntaire per parlar d’universos en plural. Ja veus com jo sovint faig el ridícul imaginant infinits universos i infinits Big Bangs… però el Dani, ni cas! És més tossut que un científic! I com li dic ara que comptant els universos miralls m’en imagino INFINITS X2? Juà!

    I tu, Dani, sisplau, no diguis massa això de que “en física, el sentit comú no és una guia fiable! Que igual els polítics es fan passar per físics!

  • tramuntaire

    17/04/2013 16:08

    Per què no hem de poder contactar amb extraterrestres (ei, que potser ells també viuen en una Terra) d’altres universos? Si el nostre univers i els seus interaccionen mitjançant la gravetat, cal aprendre a comunicar-se fent servir aquest fenomen. A veure si resulta que hi ha un xat multitudinari en aquests moments i ens l’estem perdent perquè encara no tenim internet!

  • Daniel Closa

    17/04/2013 13:22

    Roger. De moment em sembla que es bastant un exercici teoric, molt teóric. El que passa és que sabem que falten “peces” al univers que coneixem. Sabem que hi ha forats que encara no hem descobert i cal anar proposant idees per mirar d’imaginar que deuen ser aquests forats, (com la materia fosca i similars) Lo de l’Univers mirall és una d’aquestes propostes. Ja veruem quin recorregut té.

    Joan. Simetria, supersimetria… Després vindrà l’ultrasimetria. Es un concepte excel·lent, però la primera vegada que en vaig sentir parlar vaig tenir la sensació que se’l treien de la butxaca. Per quin motiu les coses no poden ser assimètriques? Bé, hi ha motius, però d’entrada em va sonar a caprici i ja sempre més l’he vist així. :-D

  • Joan Codina

    17/04/2013 13:05

    La simetria.. És el primer que s’assumeix, o si no mira la pobra vaca, fa anys que va quedar esfèrica. Però quan es parla de simetries en física més teòrica és un concepte molt més profund que d’una manera molt elegant es connecta amb conservacions.

    La simetria temporal (no varia res anant endavant o endarrere) implica conservació de l’energia. La simetria espaial implica conservació del moment (quan es fica gravetat el sistema deixa de ser simètric en una direcció i en aquella no es conserva el moment (el cos accelera)).

    I tenir una xicota física… per sort segueix essent dona que si no seria un problema. Molta imaginació, sí. Però no dubtarà a fer aproximacions i suposicions que tan ens agrada als físics.

  • Roger

    17/04/2013 10:39

    Suposo que està ben fonamentat, però explicat de manera divulgativa sona a “com que no tenim una altra explicació, és culpa de Déu”, en aquest cas, canviant Déu per univers mirall.

    He sentit explicacions de matemàtics sobre les formules fonamentals de la física que defineixen el nostre univers que diuen que un cop analitzades fins a l’extrem, s’assemblen al codi informàtic. “Vivim en una espècie de matrix”, diuen… tot això està molt bé, però no entenc ni als uns ni als altres.

    Seria fascinant que els extraterrestres de l’univers mirall haguessin après a fer canviar les propietats de la matèria de mirall a antimirall per passar d’un univers a l’altre XD

    Haurem d’estudiar més.

  • Daniel Closa

    17/04/2013 8:28

    Carquinyol. Si que és raret, si. però spermetria eplicar tantes coses que no es pot descartar! Gravetat? Apuntat queda.

    Sinera. Ah! però en física, el sentit comú no és una guia fiable. I amb aquesta teoria, d’una tacada soluciones la desaparició dels neutrons, l’existència de la matèria fosca i els trencaments de la simetria. Total, només et cal imaginar un univers paralel!. Peccata minuta pels físics…

  • Sinera

    17/04/2013 8:14

    Enganxat amb agulles. El sentit comú em fa dubtar dels que en dius “universos mirall”. Crec més en infinits universos i infinits Big Bangs. I és que si una cosa ha ocorregut “una vegada” no tinc nassos per creure que no ha pogut ocòrrer infinites vegades.

    Els científics podeu creure en “universos mirall” però els que no en som també podem aplicar la imaginació i el sentit comú i pensar en infinits universos.

    Si només n’ha sorgit un (o d’un únic Big Bang) del no-res, ja tenim un déu verdader pels que no som creients.

    Potser “el meu jo mirall” em xupa les neurones. Ufff!

  • Carquinyol

    17/04/2013 7:53

    Bé noi, d’acord que per aquí hem vist coses molt estranyes, però més que un univers-mirall (o un conjunt simètric d’universos-mirall…) no sé jo !!

    Aprofitant el comentari… saps alguna descoberta recent sobre la gravetat? Sempre m’ha fascinat veure que d’aquesta força/efecte que coneixem des de fa temps i que ens és tan quotidià en desconeixem tantes coses !