Arxiu del dilluns, 22/04/2013

El bacteri que “purifica” l’or

dilluns, 22/04/2013

Gold-crystals.jpg No és gaire exagerat dir que els bacteris poden fer de tot. Per pràcticament qualsevol reacció química, qualsevol procés industrial, molt probablement existeix algun tipus de bacteri al planeta que pot realitzar-la. Això també genera confusió si no fem servir les paraules amb cura. Per exemple, la notícia apareguda segons la qual hi ha uns bacteris que poden fabricar or és espectacular, però només parcialment correcta.

L’or és un element de la taula periòdica, de manera que cap bacteri el pot fabricar. Els bacteris poden fer tota mena de reaccions químiques, però per “fabricar” or, haurien de fer reaccions nuclears, i això ja queda una mica lluny del seu abast. Al menys que tinguem notícia.

El que sí s’ha vist que poden fer és fabricar grans d’or pur a partir de diferents sals d’or. Un bacteri anomenat Cupriavidus metallidurans s’ha adaptat a viure en ambients rics en sals de metalls pesants, uns productes altament tòxics. Aquests eren uns bacteris curiosos ja que eren el que formaven les biopel·lícules que es trobaven en les palletes d’or.

En general els metalls pesants no són gaire saludables i pocs organismes poden viure en presencia de nivells elevats d’aquests compostos. Especialment si estan en forma de sals solubles. Aquests bacteris, però , se les han empescat per descompondre la sal i “empaquetar” l’or en petits grans que poden eliminar de manera menys tòxica. Això els permet viure en ambients on altres bacteris no se’n sortirien.

De manera que no són bacteris que fabriquin or del no-res, però si que poden fabricar granets d’or pur a partir de sals que continguin or. Com que l’or és pràcticament el símbol de la riquesa, hi ha qui de seguida pensa en enriquir-se amb aquests bacteris. Una mica d’or n’hi ha per molts indrets. Fins l’aigua de mar conté petites quantitats que, de tant petites, no surt a compte intentar purificar. Però potser amb aquests bacteris podríem deixar-los anar fent i que concentrin i fabriquin granets d’or pur. Només seria qüestió de paciència!

En realitat caldria tenir en compte moltes més coses. Que no apareguin altres bacteris que facin la llauna: Que el que costi mantenir els bacteris vius no sigui més car que l’or que n’obtindríem. Que es dediquin a fer granets d’or i no d’altres metalls pesants que també deuen ser al medi… Les coses sempre són més complicades, per molta gràcia que faci això d’un bacteri que fabrica or pur.

Però el que si que pot ser útil és la capacitat d’aquests microorganismes per descompondre les sals de metalls pesants i dipositar-los en granets insolubles i molt menys tòxics. De fet seria un bon sistema per netejar indrets contaminats amb metalls pesants. Una aplicació molt més interessant que la de fabricar l’or. També poden servir com indicadors de la presència d’or en alguna zona. A més dels indicadors geològics, es poden fer anàlisis microbiològiques i si trobem aquest bacteri, és probable que per allà hi hagi or.

D’aplicacions segur que n’hi ha moltes. I no només del bacteri directament sinó també del coneixement de les vies metabòliques amb les que aconsegueix detoxificar els metalls pesants. L’autèntica alquímia no és aconseguir fabricar or, sinó transformar el coneixement sobre aquests bacteris en aplicacions útils.