Calia matar el drac, Jordi?

43_SantJordiDrac.JPG  El món actualment està força alterat. Els equilibris ecològics trontollen i arreu veiem problemes de desforestació, excés d’animals d’un tipus, manca d’uns altres, poblacions que disminueixen fins desaparèixer o que augmenten fins esdevenir plagues, espècies invasores… Generalment diem que la culpa és dels humans, que exercim un impacte massa gran a la natura. És cert, per descomptat, però potser el gran pecat dels humans el vàrem cometre fa uns quants segles. Quan vàrem extingir els més grans dels super-depredadors. En podríem dir l’ultra-depredador: Els dracs.

Habitualment considerem la cadena tròfica d’un ecosistema com una gran piràmide. A la base hi ha els vegetals. Per sobre els herbívors. Tot seguit els depredadors mediocres i al cim trobem els super-depredadors, les besties ferotges per excel·lència. Aquests són els tigres a la Índia, els lleons africans, les orques als oceans o els llops a Europa. En realitat la cosa és més complicada perquè hi ha diferents nivells i esglaons. Per un peix, és igual de perillosa una tonyina, un tauró o una orca, però entre ells hi ha nivells clarament establerts. I al cim només n’hi pot haver un.

Els super-depredadors acostumen a ser les primeres besties que liquidem els humans quan colonitzem un indret. Això ho fem amb l’excusa que mengen molt, cosa que individualment pot ser certa, però en el total és falsa. Més que res perque de super-depredadors sempre n’hi ha pocs. Cada un d’ells requereix moltíssim terreny en exclusiva ja que com que menja molt, necessita molts herbívors, que al seu temps requereixen molta vegetació. Per això, com més amunt a la cadena tròfica, menys individus trobem. I al cim hi ha poquíssims individus.

Si els eliminem és per un motiu més simple: ens fan por i volem ocupar el seu lloc. Un error perquè la seva feina a l’ecosistema és molt important. Si desapareixen els amos de la cadena tròfica, els següents a la llista comencen a créixer molt i això acostuma a portar problemes. Sense llops abunden més els coiots, les fures i les guineus. Aquests no maten el mateix tipus de preses, de manera que molts herbívors creixen massa i la vegetació en pateix les conseqüències. Les pastures se’n van en orris i cal fer batudes i dedicar esforços a controlar les plagues. Una feina que abans ens feien gratis els grans depredadors.

Pel que sabem, els dracs devien estar un graó per damunt de tots els super-depredadors que coneixem. Un drac contra un lleó? Vinga home! El gran gat no hi tindria res a pelar. Contra un ramat de llops? Però si els pot rostir des de l’aire! De les àligues no cal ni parlar-ne. No resistirien ni una batuda d’ales del drac. Potser les orques, pel fet de viure al mar tindrian alguna oportunitat, però els ecosistemes marins van una mica per lliure.

El que passa és que el nombre de dracs que podien existir havia de ser necessàriament molt petit. Cada drac devia controlar un territori amplíssim per aconseguir prou aliment. Més encara amb la capacitat de volar, que requereix un metabolisme molt elevat. I no diguem la de calories que necessitaria per poder emetre flamarades!

Això ens permet deduir que la població de dracs mai va poder ser massa gran i que per tant, la variabilitat genètica havia de ser petita. Pocs individus vol dir poques oportunitats per reproduir-se i al final tots estarien emparentats. En una població així, qualsevol pèrdua d’elements ha d’afectar molt la capacitat per mantenir l’espècie. No és el mateix matar un lleó d’entre cinc-mil, que un drac d’un total de cinquanta. Tot i que els dracs no havien de patir, ja que ningú els podia fer ombra.

Ningú fins que van arribar els humans. Els cavallers amb lluents armadures, un complex de mil-homes, una ignorància monstruosa sobre el funcionament dels ecosistemes i unes ganes boges d’impressionar les princeses, es van dedicar a liquidar els dracs un per un. Això va permetre a altres predadors ocupar el cim de la cadena i va alterar completament els equilibris ecològics. Com que a sobre hi havia els humans acabant d’emmerdar-ho tot, la natura ja no se n’ha recuperat.

Una llàstima. A sobre, ja no podrem veure aquests animals magnífics. Tampoc podrem estudiar la seva bioquímica ni el seu comportament. Si quatre sonats amb armadures podien matar-los, és que no devien ser tant perillosos!

Realment, l’amic Jordi es podia haver tocat els nassos enlloc de matar l’últim drac. O el podria haver capturat sense matar-lo. Així mantindríem una bonica llegenda, igualment l’haurien fet sant i, alhora, hauria contribuït a salvar una espècie en perill d’extinció.

Així que ja ho sabeu! Avui és Sant Jordi. El dia més maco de l’any. Regaleu roses, compreu llibres, estimeu, sigueu feliços… i deixeu tranquils els dracs!

15 comentaris

  • Daniel Closa

    24/04/2013 7:37

    Vicent. De fet, crec que era un soldat romà, d emanera que si. Eren els imperialistes de l’època.

    Jordi. En la nostra epècie n’hi ha grapatsw de superpredadors. Així ens va.

  • Jordi

    23/04/2013 18:12

    I els superdepredadors dins la mateixa espècie? On és el Sant Jordi per eliminar-los?

    Molt bó. Junt amb la versió d’en Carquinyol ha quedat genial.

  • Vicent Bosch i Paús

    23/04/2013 16:16

    Doncs, sembla, ara me n’adone que aquest sant, admirat de menut, era un soldat primitiu de l’OTAN, un “matamoros”, o el que és el mateix, mata persones.

  • Daniel Closa

    23/04/2013 14:59

    Núria. hem pensat el mateix! Que bo!!
    Millor un drac que un caballer ensucrat? Normal. És que, realment, les llegendeis us deixen un paper ben galdós a les noies. A més, a qui li pot interessar una princeseta bleda i sense sang a les venes? Un s’enfronta a un drac per una noia que s’ho valgui!

  • Núria Tomàs

    23/04/2013 14:02

    Veig que enguany hem tingut la mateixa visió protectora del drac per Sant Jordi.

    http://nuriatomas.blogspot.com/2013/04/el-drac-ultim-grao-de-la-piramide.html

    Avui preferiria que em regalés la rosa un bon drac que no pas un ensucrat cavaller d’armadura brillant.

    Bona diada!!

  • Daniel Closa

    23/04/2013 13:33

    Joan. Evidentment, els nous best sellers s’inspiren molt en les velles tradicions. Quan una cosa funciona, no cal canviarla gaire :-D

    Sinera. Vigila! No menyspreuis els mitjans depredadors, que donen més d’un disgust!

  • Sinera

    23/04/2013 11:45

    I jo on visc? Dius, Daniel, que els Sants Jordis han acabat amb els “grans depredadors”? Que ja han deixat d’existir? Oh meravella!

    Sortiré del meu amagatall amb “botins” als peus a comprar roses i llbres per tothom! Sense els grans-depredadors s’han acabat les pors!

    Qué visquin els Jordis!

  • Joan Codina

    23/04/2013 10:46

    Dracs segrestant princeses (o pubilles de famílies nobles) i grans cavallers anant-les a salvar i acabar matant el drac.. Em sona..

    Que hi hagi tan pocs dracs que només poden aparellar-se amb les de la seva família.. Em sona..

    Que després de matar els dracs només quedin lleons, llops i algun kraken (i superpoblacions de roses i altres).. També em sona..

    Per sort encara queden ous escampats pel món.

    Bon Sant Jordi a tots!!

  • Daniel Closa

    23/04/2013 8:54

    Esther. OK, OK. Però les interaccions entre ecosistemes marins i terrestres són, si més no, escasses. Dic que van per lliure en el sentit que no hi ha competencia directa entre depredadors marins i terrestres. El més aproximat (i no és això) seria la competencia entre els grans depredadors dels rius i del mar. Com ara les desembocadures d’alguns rius africans on competeixen cocodrils i taurons.
    Un drac i una orca poden conviure cada un al seu terreny sene emprenyar-se mutuament.
    :-D Bona diada!

    Carquinyol. Ja saps que per alguns diaris i polítics, tant tu com jo som terroristes, nazis, pederastes i qualsevol altre barbaritat que els passi pel cap, sense necessitat de demostracions, explicacions ni justificacions. De fet, si aquests un dia parlen bé de nosaltres, serà motiu de profunda inquietud!

  • Carquinyol

    23/04/2013 8:43

    O sigui, justificant terroristes i explotadors infantils que mengen nens… com se n’assabenti La Razón !! :D :D

  • Esther

    23/04/2013 8:33

    (vaaaa, donarem munició al que diu que som uns biofrikis)

    …però els ecosistemes marins van una mica per lliure?…..no, no , els ecosistemes marins funcionen d’una manera similar. El control “top down”, de dalt cap baix, com el que acabes d’explicar, és un dels impactes més negatius en el funcionament dels habitats marins. Tot canvia quan s’afecta a una espècie clau del sistema, que són les especies a dalt de tot i que exerceixen control sobre les que consumeixen. Les especies de sota dominarien si no fossin depredades. Exemple: les pesqueries.

    Però també hi ha un control “bottom-up”, de baix cap amunt. A veure quin conte t’inventes per parlar d’això!

    Bona diada!

  • Daniel Closa

    23/04/2013 8:26

    Ah! I es menjaven les princeses… Bé, que no has vist “El rei lleó”? D’això s’en diu “el cicle de la vida”…

  • Daniel Closa

    23/04/2013 8:20

    F. Xavier. Home, gràcies!

    Carquinyol. A veure: Fer treballar princesetes bledes és un cas de justicia social. Cremar els boscos es part del cicle natural si les espècies eren pirófites i necessiten el foc per alliberar les llavors. Robar or i altres metalls, devien fer-ho als rics. S’en diu redistribuicuió de la riquesa. Atacar les viles no deixa de ser un acte de legítima defensa. Després de tot, ells hi eren primer! I finalment, que actuessin d’acord amb els moros era molt intel·ligent. Considerant els nivells culturals d’aquells temps, el civilitzat islam era una opció molt més assenyada que el fanatisme cristià.
    :-D

  • Carquinyol

    23/04/2013 8:05

    Ja, tot molt maco, però t’has oblidat uns quants detalls dels dracs: Sovint segrestaven princesetes que eren nenes per fer-les treballar (explotadors infantils) i amb la finalitat de menjar-se-les (infanticides), cremaven facilment els boscs que els envoltaven (piròmans), robaven or i altres metalls i pedres precioses (banquers… vull dir lladres), atacaven les viles del nostre país (pirateria) i segons un munt de llegendes de la nostra terra de vegades actuaven d’acord amb els moros (terrorisme islàmic).

    Què d’això no parleu mai els fandracboys !!

    Molt bon Sant Jordi a tothom !

  • F. Xavier Gil Aysa

    23/04/2013 8:04

    Un cop més, la teva gran capacitat com a narrador em meravella….