Afirmacions, discusions i difamacions

llei.jpg El Juliol del 2008 l’Associació Britànica de Quiropràctics “BCA” va presentar una demanda per difamació contra Simon Singh, un matemàtic i divulgador de la ciència que havia publicat un article afirmant que els l’associació “promocionava alegrement tractaments enganyosos”.

La quiropràctica es considera una medicina alternativa, una afirmació que segons com es podria matisar. Es poden trobar diferents definicions, i una d’elles és que “s’ocupa del diagnòstic, tractament i prevenció dels trastorns mecànics del sistema musculoesquelètic, i dels efectes d’aquests en el sistema nerviós i en la salut general”.

En principi, semblaria que no hi ha res a dir. Qualsevol articulació pot patir un desplaçament mecànic que premi nervis o músculs i que cal tornar a lloc. El problema és quan es va molt més enllà. Segons el fundador de la quiropràctica, la subluxació és l’única causa de totes les malalties i la manipulació de la columna permet guarir-les, sense necessitat de medicaments ni cirurgia.

És clar. Això ja és un altre tema. Si una vèrtebra s’ha mogut de lloc tindré molts problemes perquè la medul·la espina estarà afectada. I tornar a posar les coses a lloc és molt delicat. Si no es fa correctament, poden causar lesions permanents i molt greus. Però caldrà trobar la manera de fer-ho. Ara bé, que et diguin que un mal d’orella o una inflamació intestinal es poden curar retorçant la columna ja no sembla seriós. De fet, els estudis que s’han fet diuen que no fa res sobre aquestes patologies. Aparentment la quiropràctica serveix per alleugerir alguns tipus de dolor i en tot cas no és més efectiva que altres tècniques.

Per això en Simon Sigh va publicar un article dient que les afirmacions de la BCA no s’aguantaven per enlloc. Ells afirmaven específicament que la quiropràctica “Pot ajudar a tractar els nens amb còlics, problemes de son i alimentació, infeccions freqüents de l’oïda, asma i plor perllongat”.  Quasi res!

Però la llei britànica és punyetera. Si algú t’acusa de difamació ets tu qui ha de demostrar que no ho has fet. Fins i tot en el cas que guanyis, t’has de gastar una pasta en el procés. No cal dir en el cas que perdis. Per això la llei ha servit per frenar moltes crítiques de tota mena. Això és particularment notable en el cas de la ciència i la medicina. Una activitat centrada fonamentalment en la crítica i la discussió oberta. Però segons aquesta “brillant” llei, és millor no dir mai que les invocacions als Àngels d’Atlantis no serveixen per curar el càncer, perquè l’associació de seguidors d’aquests àngels et pot demandar i només amb això ja t’arruïnen directament.

Més encara si topes amb un jutge que no tingui coneixements específics de medicina o del mètode científic. Que en ciència tenim el sà costum de criticar ferotgement als qui afirmen coses sense demostrar-les de manera satisfactòria, però no tothom ho acaba d’entendre.

El cas és que En Simon va acceptar el repte i va tirar endavant. Primer va perdre, però a va apel·lar i al final la BCA va retirar la demanda. Entremig s’havia mobilitzat un part important de la comunitat científica anglesa i fins i tot la revista Nature va posar de manifest que aquella llei torpedinava la lliure discussió científica i la crítica a les pseudociències. Si algú afirmava ser “doctor en energies esotèriques holístiques que curava el càncer amb la mobilització magnètica dels punts tel·lúrics executors del coneixement biodinàmic ancestral del component quàntic de les cèl·lules”… doncs no podies dir que allò eren romanços ja que et podia demandar per difamació i ja havies begut oli. Fins ara.

Perquè el cas és que amb tot el rebombori la cosa es va animar i finalment s’ha aconseguit modificar la llei antidifamació. Naturalment encara hi haurà embolics, demandes i sentències discutibles. Però ja no serà tant extremadament senzill impedir qualsevol discussió sobre ciència, pseudociència, medicines i teràpies amb la simple amenaça d’una demanda per difamació.

6 comentaris

  • Daniel Closa

    29/04/2013 7:47

    Matgala. Uix si. S’enfaden molt si els discuteixes la seva fe particular. Coses com les dades i l’evidència científica no tenen massa valor, aparentment.

    Django. He he. Això que dius ens passa a tots els que gosem fer notar que motles coses que diuen no s’aguanten per enlloc. Si que fare l’entrada si. Pe`ro no hi ha solucions. Contra les fantasies desitjades, no agrada que els plantegis la realitat.

  • Django

    26/04/2013 14:29

    Em sembla una notícia fantàstica. M’agradaria proposar-te un tema perquè en facis una entrada. Seria díficil resumir-ho en un titular però seria semblant a : perquè ens en sortim tan malament quan critiquem les pseudociències en una sobretaula amb amics?

    No sé si us ha passat a vosaltres però quan surten temes com l’Homeopatia i tantes altres teràpies i pseudociències tracto de donar bons arguments perquè la gent adopti una visió crítica amb tot allò que accepta sense qüestionar-s¡ho però gairebé mai me’n surto.

  • Carquinyol

    26/04/2013 14:25

    Ja, però ara vas tu i els hi dius nazi o etarra a ells i ja veuràs quina risa tia felisa !

  • Matgala

    26/04/2013 10:35

    Home, una bona notícia, per variar! :-) Esperem que sigui una de les primeres, perquè ja es sap, dius alguna cosa sobre que no creus en alguna d’aquestes teràpies… i se’t tiren a la jugular… I si només se t’hi tiren verbalment, encara, però si et posen una demanda i t’arruines…

  • Daniel Closa

    26/04/2013 9:12

    Aquí et diuen nazi o etarra i es queden tan amples.

  • Carquinyol

    26/04/2013 7:52

    Prohibit criticar per llei !!! Com això ho adoptin els de aquí (“cosas veredes Sancho”) ja podem tancar la paradeta.

    Fot gràcia (o pena…) : un pot dit amb total impunitat que guareix el càncer invocant l’energia dels gossos dels fenicis, però ai de tu si dius que aquest tipus t’està aixecant la camisa…