Arxiu del dijous, 2/05/2013

Prediccions, o fantasies?

dijous, 2/05/2013

tarot.jpg Ahir, el diari “La Razón” va presentar una portada que indica de manera extraordinària un dels problemes fonamentals als que ens enfrontem avui en dia. El primer titular posava: “El paro bajará al 14,9% en 2019 y el PIB crecerá un 3,2%”. Fantàstic! Perquè un economista seriós, o una persona amb dos dits de front, tindria seriosos dubtes sobre com estarà l’economia el mes que ve, però ells donen xifres precises de com aniran les coses d’aquí a… sis anys!!

Ja fa temps que informar va deixar de ser la principal funció dels diaris. L’objectiu és crear opinió. En som conscients i tenim més o menys clar que si vols informació mínimament objectiva et cal llegir diferents diaris de diferents tendències per entendre una mica el que passa. Però hi ha coses que ja entren de ple en la ciència ficció.

Fer previsions és un dels objectius principals de qualsevol ciència. Si disparem un canó volem predir on anirà a parar el projectil. Per això, apliquem principis físics que a partir de dades com el pes, la gravetat, el vent i la velocitat inicial, ens permeten dir amb una precisió molt elevada on impactarà. O la química, que ens permet saber que passarà si barregem determinats productes en determinades proporcions i sota determinades condicions.

La gràcia d’aquestes ciències és que el nombre de variables que ens cal saber és raonablement limitat. En biologia la cosa ja es complica. Podem predir com progressarà una població de plantes o d’ocells en funció de la quantitat d’aliment disponible, el nombre de depredadors, les característiques del terreny i el clima de la zona. Però les prediccions que farem ja seran molt menys fiables. Una malaltia amb la que no comptàvem i totes les previsions salten pels aires. Un hivern més fred que de normal o unes plujes que triguen, canvien les coses. Arriben uns nous competidors o ens va passar per alt un tipus de fong que d’alguna manera afecta la vegetació de la zona i tot es modifica de manera imprevisible. Els models teòrics estan bé, però ningú els considera fiables a llarg termini perquè hi ha massa variables que escapen del nostre control.

En la sociologia encara és més complicat. L’actitud de les persones individuals genera un nombre de variables que creix exponencialment i que impossibilita fer cap predicció ni tant sols a curt termini. Només es poden aventurar generalitzacions molt poc precises però difícilment ens poden dir en concret com serà la moda d’aquí a tres anys, quina música s’escoltarà o quina serà la composició del parlament d’aquí a dues eleccions. Si de vegades les enquestes electorals s’equivoquen estrepitosament en previsions només a una setmana de les eleccions!

I en l’economia, passa el mateix. Es poden fer prediccions teòriques que en general marquen tendències. Però apareix un rumor per internet, un polític clau dimiteix, el cap d’una multinacional es mor i les tendències es modifiquen, poc al principi, però molt a llarg termini. De nou les variables a considerar són tantes que les prediccions no tenen gaire valor. Serveixen per entendre tendències, per identificar factors importants o per triar entre diferents formes d’actuar, però no per predir amb exactitud el futur. És un error greu intentar obtenir, a partir de determinats models, una informació diferent de la que poden oferir. Per això, des de fa tres anys sentim dir que en dos trimestres la cosa millorarà, i de moment no ho encerten mai. Simplement és que és impossible de predir. Potser amb el temps en sabrem més, però ara com ara no.

Podem aplicar models matemàtics i fer previsions que només es compliran si tot segueix tal com pensem. Si no hi ha cap conflicte diplomàtic, si cap escàndol sexual fa perdre uns vots determinants a algun partit polític, si no hi ha cap catàstrofe natural que desviï els fons d’una partida a una altra, si… El cas és que no sabem del cert el que passarà, però estem segurs que hi haurà factors que modularan les previsions. Si això passa fins i tot en la física, en que un cop de vent inesperat pot canviar la trajectòria de la bala del canó, com no ha de passar en l’economia!

Cada ciència, cada camp del coneixement, pot fer determinades prediccions amb un determinat grau de certesa. És absurd i infantil demanar la mateixa precisió a la sociologia que a la química. I és demencial i pervers tractar la economia com si fos física. Podem saber com anirà la trajectòria d’una nau espacial d’aquí a cinc anys i tot i així, sempre cal fer petites correccions. Però donar xifres precises de com estarà l’economia l’any 2019 és simplement ridícul.

Podrien haver posat les prediccions de l’horòscop a la portada i tindrien el mateix valor.