Arxiu del divendres, 3/05/2013

Herschel; final de la missió.

divendres, 3/05/2013

Herschel.jpg Una de les missions més interessants de l’Agencia Espacial Europea s’ha donat per acabada. L’observatori espacial Herchel ha estat analitzant l’univers durant tres anys, però no ho feia en l’espectre de la llum visible sinó que captava imatges en l’infraroig llunyà. Ja fa molt temps que ens vàrem adonar que la llum visible només és un petit fragment del total de l’espectre electromagnètic i que observant les coses a diferents longituds d’ona podíem aprendre moltíssimes coses més.

El motiu del final de la missió estava previst. La radiació infraroja l’emeten els cossos en funció de la temperatura. Per fer la seva feina, el Herschel necessitava estar lluny de qualsevol font de calor i ell mateix estar molt fred. Sinó, hauria detectat el calor del voltant o el generat per ell mateix hauria emmascarat les imatges. De la mateixa manera que no podem fer bones fotos amb una càmera que brilli intensament, el Herschel necessitava deixar d’emetre radiació infraroja.

La manera va ser enviar-lo a l’espai, situant-lo en un indret allunyat de la Terra i on no estigués passant de zones il·luminades pel sol a zones fosques. L’indret triat va ser el punt de Lagrange L2. Una zona de l’espai on quedaria estabilitzat per els equilibris de les forces gravitatòries i lluny de les emissions infraroges de la mateixa Terra. L’altre cosa que es va fer va ser posar-hi 2.300 litres d’heli líquid que el mantenia a 271 graus sota zero (O a 2 kelvins). Aquest heli líquid s’aniria evaporant lentament i ara, quan ja s’ha esgotat, el Herschel no podrà mantenir la temperatura tant baixa i la missió s’ha de donar per acabada.

És curiós com la noticia s’ha presentat fent servir uns titulars que generaven confusió. Semblava que fos per accident o per algun problema el fet de quedar-se sense Heli. En realitat era inevitable i estava previst. L’heli s’evapora, i tampoc es tractava d’enviar una nova provisió si recordem que està a un milió i mig de quilòmetres de la Terra.

Però el resultat ha estat extraordinari. Ara disposem de imatges de l’univers en l’infraroig que ens donen detalls sobre estructures que abans ni imaginàvem. Una de les que més m’agrada és la visió de la galàxia d’Andròmeda. Ja no hi ha un nucli brillant sinó uns anells que semblen cercles de foc enmig de la foscor de l’espai.

El Herschel també ha permès observar l’espai en més profunditat ja que la radiació infraroges queda menys afectada per la pols de l’espai i ens permet seguir observant en indrets on la llum visible ja no arriba. I com que podíem fer anàlisis espectroscòpiques de les radiacions que detectava, hem pogut analitzar quins compostos químics hi ha a estrelles i galàxies llunyanes.

La missió s’ha acabat, però aquest telescopi espacial ens ha obert una finestra a l’Univers que ens permet mirar-lo de manera ben diferent.