Arxiu del dimecres, 8/05/2013

400 ppm

dimecres, 8/05/2013

mlo_full_record copia.jpg 400 ppm. Això vol dir 400 parts per milió. És la concentració de CO2 que l’atmosfera de la Terra és a punt d’assolir, probablement aquest mes. A la gràfica de l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii, es pot veure com la concentració de CO2 ha anat augmentant lenta però inexorablement des que van començar a mesurar-ho, als anys seixanta. La pujada va oscil·lant perquè hi ha un cicle anual en la concentració de CO2, amb un màxim al Maig i un mínim a l’Octubre. El motiu és que durant l’estiu, quan la vegetació és més abundant, les plantes capten més CO2 de l’atmosfera. I com que hi ha més vegetació a l’hemisferi nord, el que predomina és l’efecte del nostre cicle estiu-hivern.

Aquesta xifra de les 400 ppm, en si mateixa només és simbòlica, però serveix per recordar-nos que seguim tenint un problema, que l’hem generat nosaltres i que caldria fer alguna cosa per solucionar-ho. Actualment la crisi és la gran excusa per fer qualsevol cosa que interessi als grups de poder i per deixar de fer tot el que no els convingui, i la lluita contra el canvi climàtic entra en aquesta categoria.

Quan hi ha un problema de seguida es formen diferents grups. La majoria no fa res i espera a que algú ho solucioni. N’hi ha uns quants que es posen a la feina per mirar de trobar la solució i aplicar-la, i també hi ha els qui amb el problema ja els van be les coses i intenten que no es faci res. Un exemple de llibre d’aquest tercer grup va ser la industria del tabac. Quan es va començar a relacionar el consum de tabac amb el càncer van invertir molts diners i esforços a negar aquesta relació, a desprestigiar els qui ho afirmaven, a minimitzar-la després i a retardar tant com fos possible l’aplicació de mesures anti-tabac. Val a dir que se’n van sortir força bé.

Ara passa el mateix amb les industries relacionades amb activitats que generen CO2. Petroli i carbó sobretot. Son lobbies poderosos que fan la mateixa estratègia. Durant uns anys simplement van negar que l’augment de temperatures fos real. També que hi hagués correlació amb els gasos hivernacle. Quan això ja no es va poder aguantar més, van començar a parlar de cicles geològics i a fer campanya negant que l’augment fos causat per l’activitat humana. I pel camí, treballen desprestigiant als científics que treballen en el clima.

Això ho porten fins extrems absurds. L’important és que funcioni. Fins l’extrem de relacionar granges d’aerogeneradors amb la pedofília, o posar anuncis lligant terroristes amb el canvi climàtic. Absurd? Si, però és igual. El que els interessa és que sigui efectiu i sembrar la llavor del dubte. La mateixa estratègia igualment absurda la veiem per aquí en altres temes i constatem que no hi ha cap inconvenient en defensar posicions contraries al sentit comú més elemental quan això és útil.

Els negacionistes aniran fent servir arguments barruers o elaborats, però les dades segueixen allà. El CO2 va augmentant a un ritme descontrolat. El desglaç dels pols segueix progressant. Les geleres van desapareixent. Aquí veiem que la primavera arriba cada vegada més aviat i que les espècies de vegetals es van desplaçant lentament cap al nord.

Passar de 300 a 400 ppm és passar només del 0,03 % al 0,04%. Pot semblar poquet. Però fer-ho en l’atmosfera de tot un planeta és una barbaritat. Oh! Sí! La Terra anirà fent. Però els que ens l’estimem tal com és no hem de perdre de vista el que ens indiquen les dades. Al menys per deixar als nostres fills un planeta digne on puguin viure les seves vides en un clima i un ecosistema global com el que hem conegut.

Perquè de moment res fa pensar que la corba s’aturi als 400 ppm.