400 ppm

mlo_full_record copia.jpg 400 ppm. Això vol dir 400 parts per milió. És la concentració de CO2 que l’atmosfera de la Terra és a punt d’assolir, probablement aquest mes. A la gràfica de l’observatori de Mauna Loa, a Hawaii, es pot veure com la concentració de CO2 ha anat augmentant lenta però inexorablement des que van començar a mesurar-ho, als anys seixanta. La pujada va oscil·lant perquè hi ha un cicle anual en la concentració de CO2, amb un màxim al Maig i un mínim a l’Octubre. El motiu és que durant l’estiu, quan la vegetació és més abundant, les plantes capten més CO2 de l’atmosfera. I com que hi ha més vegetació a l’hemisferi nord, el que predomina és l’efecte del nostre cicle estiu-hivern.

Aquesta xifra de les 400 ppm, en si mateixa només és simbòlica, però serveix per recordar-nos que seguim tenint un problema, que l’hem generat nosaltres i que caldria fer alguna cosa per solucionar-ho. Actualment la crisi és la gran excusa per fer qualsevol cosa que interessi als grups de poder i per deixar de fer tot el que no els convingui, i la lluita contra el canvi climàtic entra en aquesta categoria.

Quan hi ha un problema de seguida es formen diferents grups. La majoria no fa res i espera a que algú ho solucioni. N’hi ha uns quants que es posen a la feina per mirar de trobar la solució i aplicar-la, i també hi ha els qui amb el problema ja els van be les coses i intenten que no es faci res. Un exemple de llibre d’aquest tercer grup va ser la industria del tabac. Quan es va començar a relacionar el consum de tabac amb el càncer van invertir molts diners i esforços a negar aquesta relació, a desprestigiar els qui ho afirmaven, a minimitzar-la després i a retardar tant com fos possible l’aplicació de mesures anti-tabac. Val a dir que se’n van sortir força bé.

Ara passa el mateix amb les industries relacionades amb activitats que generen CO2. Petroli i carbó sobretot. Son lobbies poderosos que fan la mateixa estratègia. Durant uns anys simplement van negar que l’augment de temperatures fos real. També que hi hagués correlació amb els gasos hivernacle. Quan això ja no es va poder aguantar més, van començar a parlar de cicles geològics i a fer campanya negant que l’augment fos causat per l’activitat humana. I pel camí, treballen desprestigiant als científics que treballen en el clima.

Això ho porten fins extrems absurds. L’important és que funcioni. Fins l’extrem de relacionar granges d’aerogeneradors amb la pedofília, o posar anuncis lligant terroristes amb el canvi climàtic. Absurd? Si, però és igual. El que els interessa és que sigui efectiu i sembrar la llavor del dubte. La mateixa estratègia igualment absurda la veiem per aquí en altres temes i constatem que no hi ha cap inconvenient en defensar posicions contraries al sentit comú més elemental quan això és útil.

Els negacionistes aniran fent servir arguments barruers o elaborats, però les dades segueixen allà. El CO2 va augmentant a un ritme descontrolat. El desglaç dels pols segueix progressant. Les geleres van desapareixent. Aquí veiem que la primavera arriba cada vegada més aviat i que les espècies de vegetals es van desplaçant lentament cap al nord.

Passar de 300 a 400 ppm és passar només del 0,03 % al 0,04%. Pot semblar poquet. Però fer-ho en l’atmosfera de tot un planeta és una barbaritat. Oh! Sí! La Terra anirà fent. Però els que ens l’estimem tal com és no hem de perdre de vista el que ens indiquen les dades. Al menys per deixar als nostres fills un planeta digne on puguin viure les seves vides en un clima i un ecosistema global com el que hem conegut.

Perquè de moment res fa pensar que la corba s’aturi als 400 ppm.

9 comentaris

  • Daniel Closa

    11/05/2013 19:14

    Pere. Home, es miren totes, però el que està augmentant és el CO2. Coses del consum de petroli. El metà també una mica, però molt menys, tot i que si ens posem a extreure hidrats de metà la cosa es complicarà.
    En tot cas, si el CO2 té efecte hivernacle, i la seva quantitat augmenta significativament, és difícil pensar que no tingui cap efecte sobre la temperatura. Probablement no sigui l’únic factor, però si les dades de temperatura indiquen un augment, si la superficie de gel polar disminueix i si el nombre de fenomens extrems va en augment, sembla assenyat mirar de controlar la nostra aportació al procés.

  • Pere Serra

    11/05/2013 18:18

    Aixòdel anhidrid carbònic no ho tinc clar, ja que el vapor d’aigua i el metà tenen un efecte hivernacle molt més intens que el CO2 i només mirem la concentarció del darrer.

    Tampoc és clar que estiguem dins d’un escalfament planetari induït per l’acció humana.

    Si que l’acció humana afecta el calor dels nuclis urbans, però les mesures de calor en camps oberts no reflecteixen augment significatiu de calor des de principis del segle XIX.

  • Daniel Closa

    09/05/2013 9:24

    Mirabilis. Aleshores tirarem d’hidrats de metà, i afegirem un nou problema al ja existent. Si es que no tenim remei!

    Jorid: Ei! És molt bo el video

  • Jordi Garcia

    08/05/2013 14:22

    Això no té aturador mentre no prescindim del petroli. Aquí hi ha un video molt il.lustratiu de l’evolució en els últims 800.000 anys del CO2 atmosfèric:
    https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=bbgUE04Y-Xg

  • Mirabilis

    08/05/2013 12:09

    En uns anys (pocs) el petroli i el carbó s’acabaran. I llavors s’acabarà el problema del CO2. O potser continuarà pujant…qui sap.

  • Daniel Closa

    08/05/2013 9:23

    Carquinyol. Tots dos fan por. Es retroalimenten amb molta eficiència! I la civilització no es planteja canvis fins que no hi ha mé remei. És la nostra naturalesa.

    Esther. En realitat, ja no tinc gaire clar qui té el poder per canviar les coses. Els paisos o les corporacions.

    Joan. Amb escales de temps més llarges trobem nivells fins i tot més elevats dels que tenim ara. Tant en temperatura com en CO2. El problema és el ritme del canvi actual. Els canvis naturals, que si que existeixne, son molt més lents i permeten que l’ecosistema es vaghi adaptant. Això no passa ara.

  • Joan Codina

    08/05/2013 9:05

    I mentrestant hi ha països que tornen o tornaran al CO2 per a la generació d’elecricitat..

    La veritat és que la gràfica parla per ella mateixa. Hi ha unes oscil·lacions però es veu la tendència clarament. Sempre podria haver-hi una escala de temps més llarga que ens salvés, tot s’ha de dir.

  • Esther

    08/05/2013 8:43

    mira, alguna cosa que puixa!

    Per què els països no es posen d’acord amb les converses climàtiques????

  • Carquinyol

    08/05/2013 7:36

    Jo no sé qui em fa mès por, els que tenen interessos creats i ens volen vendre gat per llebre o els que no en tenen, s’ho creuen i encara defenen als anteriors i tot.

    Diu ben poc a favor de la nostra civilització que més de 100 anys després encara tinguem dependències tan fortes del carbó i el petroli.