Arxiu del dijous, 9/05/2013

Quina vida buscar?

dijous, 9/05/2013

Earth.jpg Quan es planteja buscar vida extraterrestre un dels dubtes principals és saber si estàs buscant un fenomen molt freqüent o molt inhabitual. La vida apareix de manera inevitable com a conseqüència de les lleis de la natura? O és un fenomen extraordinari? De moment la pregunta no té resposta ja que l’únic planeta on sabem que ha sorgit és la Terra. En realitat, tot just comencem a dirigir una mirada encara molt pobre a altres indrets de l’espai i tot i així ja estem trobant moltíssims exoplanetes.

Mentre no tinguem més dades, només podem especular sobre les dues possibilitats més extremes. Per exemple, podria ser que la Terra fos un indret extraordinàriament especial o s’haguessin donat unes condicions molt improbables que van permetre que determinades reaccions químiques acabessin per generar compostos que es replicaven i evolucionaven cada vegada de maneres més complexes fins generar el que entenem per “essers vius”.

Potser la vida només pot aparèixer si hi ha aigua líquida, determinats compostos químics en determinades concentracions molt precises, una atmosfera amb determinada composició, una geologia relativament estable per permetre que les espècies tinguin temps d’evolucionar i adaptar-se als ecosistemes, però que no sigui massa estable per permetre l’aparició de nous reptes adaptatius, empenyent l’evolució cap a formes més sofisticades de vida…

Això exigiria un planeta amb una mida determinada, de manera que la gravetat no sigui ni tant gran que no permeti una certa mobilitat als organismes, ni tant petita que no sigui capaç de retenir una atmosfera mínimament complexa. Ha d’estar a una determinada distància del Sol que permeti que l’aigua no es congeli ni s’evapori. L’estrella ha d’emetre determinada quantitat de radiació que permeti l’aparició de vida, però que no fregeixi les molècules complexes que es formin. Ha d’haver-hi un satèl·lit que estabilitzi la seva rotació o que generi marees on pot generar-se una gran biodiversitat…

Molts condicionants que poden fer que la vida aparegui en un nombre realment molt petit d’indrets. Segons aquest punt de vista, segurament estem molt sols a l’Univers. A la Terra li va tocar la loteria, però ja se sap que a la loteria el nombre de guanyadors de la grossa és molt petit.

Ara bé. Les coses podrien ser completament diferents. Totes aquestes condicions semblen necessàries perquè aparegui una vida similar a la de la Terra. Amb la nostra bioquímica, la nostra manera d’obtenir energia i els nostres cicles vitals. Ja sabem que la vida basada en el carboni i l’aigua és factible, però això no exclou altres possibilitats. Potser l’amoníac sigui el dissolvent emprat per altres organismes que tinguin cadenes de silici per fer les seves unitats estructurals. Potser respirin clor i treguin energia de les radiacions gamma. Potser ells descartin que la vida es pugi trobar en una atmosfera amb un gran percentatge d’un gas tòxic com l’oxigen…

Considerar-nos especials pot indicar només una gran falta d’imaginació o de coneixements. Però pensar que la vida no té restriccions imposades per les lleis de la química o la física també és poc realista. La realitat segurament estigui en algun punt intermedi entre els dos extrems. Normalment es busquen planetes que estiguin a la “zona d’habitabilitat”, a una distància de les seves estrelles que permeti l’aigua líquida. És normal començar a buscar en els indrets més fàcils, allà on sabem que ja ha passat una vegada. Però no ens hauríem de limitar i també és un exercici interessant intentar imaginar com seria la vida originada en un planeta gelat, en un gegant gasós o en un planeta errant sense estrella.