Quina vida buscar?

Earth.jpg Quan es planteja buscar vida extraterrestre un dels dubtes principals és saber si estàs buscant un fenomen molt freqüent o molt inhabitual. La vida apareix de manera inevitable com a conseqüència de les lleis de la natura? O és un fenomen extraordinari? De moment la pregunta no té resposta ja que l’únic planeta on sabem que ha sorgit és la Terra. En realitat, tot just comencem a dirigir una mirada encara molt pobre a altres indrets de l’espai i tot i així ja estem trobant moltíssims exoplanetes.

Mentre no tinguem més dades, només podem especular sobre les dues possibilitats més extremes. Per exemple, podria ser que la Terra fos un indret extraordinàriament especial o s’haguessin donat unes condicions molt improbables que van permetre que determinades reaccions químiques acabessin per generar compostos que es replicaven i evolucionaven cada vegada de maneres més complexes fins generar el que entenem per “essers vius”.

Potser la vida només pot aparèixer si hi ha aigua líquida, determinats compostos químics en determinades concentracions molt precises, una atmosfera amb determinada composició, una geologia relativament estable per permetre que les espècies tinguin temps d’evolucionar i adaptar-se als ecosistemes, però que no sigui massa estable per permetre l’aparició de nous reptes adaptatius, empenyent l’evolució cap a formes més sofisticades de vida…

Això exigiria un planeta amb una mida determinada, de manera que la gravetat no sigui ni tant gran que no permeti una certa mobilitat als organismes, ni tant petita que no sigui capaç de retenir una atmosfera mínimament complexa. Ha d’estar a una determinada distància del Sol que permeti que l’aigua no es congeli ni s’evapori. L’estrella ha d’emetre determinada quantitat de radiació que permeti l’aparició de vida, però que no fregeixi les molècules complexes que es formin. Ha d’haver-hi un satèl·lit que estabilitzi la seva rotació o que generi marees on pot generar-se una gran biodiversitat…

Molts condicionants que poden fer que la vida aparegui en un nombre realment molt petit d’indrets. Segons aquest punt de vista, segurament estem molt sols a l’Univers. A la Terra li va tocar la loteria, però ja se sap que a la loteria el nombre de guanyadors de la grossa és molt petit.

Ara bé. Les coses podrien ser completament diferents. Totes aquestes condicions semblen necessàries perquè aparegui una vida similar a la de la Terra. Amb la nostra bioquímica, la nostra manera d’obtenir energia i els nostres cicles vitals. Ja sabem que la vida basada en el carboni i l’aigua és factible, però això no exclou altres possibilitats. Potser l’amoníac sigui el dissolvent emprat per altres organismes que tinguin cadenes de silici per fer les seves unitats estructurals. Potser respirin clor i treguin energia de les radiacions gamma. Potser ells descartin que la vida es pugi trobar en una atmosfera amb un gran percentatge d’un gas tòxic com l’oxigen…

Considerar-nos especials pot indicar només una gran falta d’imaginació o de coneixements. Però pensar que la vida no té restriccions imposades per les lleis de la química o la física també és poc realista. La realitat segurament estigui en algun punt intermedi entre els dos extrems. Normalment es busquen planetes que estiguin a la “zona d’habitabilitat”, a una distància de les seves estrelles que permeti l’aigua líquida. És normal començar a buscar en els indrets més fàcils, allà on sabem que ja ha passat una vegada. Però no ens hauríem de limitar i també és un exercici interessant intentar imaginar com seria la vida originada en un planeta gelat, en un gegant gasós o en un planeta errant sense estrella.

6 comentaris

  • Joan

    09/05/2013 19:13

    Si fem un repàs de la Humanitat, veurem que com més coses de nosaltres i del que ens envolta hem descobert, menys importants i especials ha resultat que érem.
    Amb això jo voto que passarà el mateix; si mai es descobreix alguna cosa, serà totalment diferent de nosaltres.

  • Daniel Closa

    09/05/2013 10:43

    Xavier. L’oceà d’Europa és el lloc on hi ha més esperançes de trobar-hio formes de vida al nostre sistema solar. Té tots els components que fan falta. Aigua líquida, fonts d’energia, protecció de les radiacions (tot i que amb Júpiter tant a prop, no se…). però altres indrets com Tità o Encelade, a Saturn també tenen números, encara que per motius diferents. L’interessant és que tots aquests satél·lits estan fora de la teórica zona d’habitabilitat. de manera que no cal restringir-se massa a l’hora de buscar.

    Roger. Vida basada en energia i no en matèria. Bé, tot depend del concepte de “vida” que fem servir. És possible que sigui massa fantasió… però l’Univers és molt gran. Com deia algú, no només és més estrany del que imaginem sinò que és més estrany del que podem arribar a imaginar!

  • Roger

    09/05/2013 10:05

    M’has fet pensar en aquells capítols d’StarTrek que hi apareixia aquell ésser totpoderós… no recordo gaire res més perquè tot i que m’agrada la sèrie, no en sóc seguidor acèrrim.
    El cas és que m’has fet imaginar tipus de “vida” electromagnètica, habitant nebuloses solament. Vaja, potser massa fantasiós.

  • Xavier Pàrsec

    09/05/2013 10:00

    Hola a tots!!
    Daniel et llegeixo a diari, però no participo gaire. ;-)
    En aquest cas, comentaré que per citar un exemple, es probable, que hi hagi vida marina a la lluna Europa de Júpiter. Está molt lluny del nostre Sol, però per tenir prop al gegant gasós fá que amb la seva radiació i la seva gravetat, que la lluna Europa s’estiri i s’encogeixi generant calor a l’interior (que sota la capa de gel enorme es suposa que hi ha un gran mar de centenars de kilòmetres de profunditat.
    Això es una informació a “grosso modo” però crec que pel tema parlat avuí era interessant dir-ho.
    Salut a tots!!

  • Daniel Closa

    09/05/2013 9:23

    Ah! Aquesta és una de les facetes més fantàstiques de la ciència. Imaginar el que pot passar. desdprés ho planteges en forma d’hipòtesi, fas els experiments… i mai l’encertes perquè la realitat encara és més fantàtica!

  • Carquinyol

    09/05/2013 8:19

    Imaginar és una de les tasques més difícils que hi ha, és crear del no res i, després, anar desenvolupant tota una sèrie de condicions que facin realista allò creat. Quan es fa ben fet és quasi una acció divina… i molt engrescadora !