Arxiu del divendres, 10/05/2013

Ressonància

divendres, 10/05/2013

paint_waves_1.jpg És curiós que quan es parla de ressonància, sempre apareixen els mateixos exemples. Gronxadors, copes que es trenquen, ponts que s’ensorren i soldats que perden el pas. El motiu és que són fenòmens molt intuïtius i alhora espectaculars.

L’exemple del gronxador és el més senzill perquè tots ens hem o ens han gronxat alguna vegada. Comences amb una petita empenta, i la repeteixes quan el gronxador torna a arribar al punt de partida. La oscil·lació cada vegada serà més gran sempre que vagis donant una empenteta precisament quan arriba al punt màxim. L’energia que apliques es va sumant cada vegada de manera que un petit moviment inicial acaba per ser un gran balanceig. La clau és el moment en que dónes l’empenta. Si ho fas en qualsevol altre moment la cosa no funciona. No apareix la ressonància.

En el cas del pont l’exemple dels soldats passant marcant el pas també és fàcil d’imaginar. El primer cop que donen amb el peu genera una petita vibració. Si el següent pas dels soldats coincideix exactament amb el punt màxim de la vibració del pont, l’energia s’afegirà a la que hi havia i la vibració serà més gran. Cada pas que donin augmentarà la vibració i el pont por arribar a oscil·lar molt i molt. Diuen que es pot arribar a trencar tot i que és molt poc probable que enganxin justament la freqüència de vibració del pont, que dependrà de com estigui construït.

Això va passar una mica quan van inaugurar el pont del mil·lenni a Londres. Petites oscil·lacions causades per la gent forçaven la gent a caminar precisament al ritme de les vibracions, de manera que persones i pont van començar a ressonar de manera força espectacular, fins que van tancar el pont per fer-hi modificacions que evitessin aquest efecte.

És curiós pensar que tot té freqüències de vibració particulars. Moltíssimes vegades aprofitem aquestes freqüències de manera inconscient per amplificar fenòmens aplicant una mica de ressonància. Els instruments musicals es fabriquen buscant ressonàncies que amplifiquin el so. Cada vegada que sintonitzem una emissora de radio estem buscant un punt de ressonància en el senyal.

Que una corda vibri ens sembla normal. És la mena d’objecte que associem amb ones i freqüències. Però costa més visualitzar una copa de vidre vibrant. Quan ho veus, resulta espectacular i entens com les vibracions del so, que no deixen de ser pujades i baixades de pressió de l’aire, poden entrar en ressonància, deformar-lo i fer-lo trencar. També fa gràcia veure les freqüències de vibració de tambors o d’amplificadors.

Hi ha qui ha calculat la freqüència de vibració de la mateixa Terra. Un càlcul que de seguida el van aprofitar (incorrectament) per imaginar fenòmens místics de ressonàncies tel·lúrica amb les energies de planeta o coses similars.

En tot cas, la ressonància no deixa de ser un fenomen extraordinari. Pot fer que dos objectes, amb moviments inicialment independents, comencin a compartir el ritme de vibració. L’únic que cal vigilar, és clar, és que l’augment d’energia que es va generant quan apareix la resonància es mantingui dins els paràmetres de seguretat.