Ciberdependència

cable.jpg La gran revolució dels nostres temps ha sigut internet. L’accés fàcil i immediat a tots els coneixements imaginables, a tota la informació possible, a tot el que calgui, ha revolucionat les nostres vides d’una manera que els joves d’avui en dia no poden imaginar. Cert que bona part de la informació és dubtosa, que una part considerable de l’amplada de banda es dedica a enviar pornografia i que la majoria dels correus que s’envien son spam. Però tot i així, el fet de disposar de tot el coneixement de la humanitat a l’abast d’un parell de clics ens pot enriquir d’una manera extraordinària i com mai cap generació ha pogut imaginar.

I malgrat tot…

De vegades trobes alguna cosa que t’activa un interruptor mental i et fa mirar les coses d’un altre punt de vista. En el meu cas s’ha tractat d’un anunci d’una companyia de telèfons. La idea de l’anunci no és dolenta. Un pare va amb la seva filla que li va fent preguntes sense parar, com fan la majoria de nens. Per què peten les crispetes? Per què floten els núvols? Quina diferència hi ha entre meteorit, planeta i galàxia? El pare no diu res i només somriu. I en un moment donat, treu el mòbil, es connecta i va responent a tot gràcies a la informació disponible en internet.

La pregunta és: Aquest paio no sap res de res? Per qualsevol cosa ha de mirar-ho a internet? Perquè una cosa és aprofundir en la informació gracies a la xarxa i una de diferent és ser incapaç de respondre preguntes de nens sense consultar la Viquipèdia. És exagerat, és clar. Però a aquestes altures ja no considero exagerat cap anunci. Massa vegades he vist que al final les coses acaben ser iguals o pitjors del que la publicitat anticipava.

Una de les xerrades TED més brillants la va fer en Ken Robinson i defensava que l’escola mata la creativitat. El sistema educatiu està pensat per educar als nens de determinada manera molt concreta, afavorint determinats coneixements, determinades maneres de pensar, i inhibint-ne d’altres. Té part de raó, però això no és res comparat amb l’efecte que pot exercir internet. A l’escola, si més no, hi ha mestres que veuen com són els alumnes, que poden influir en ells, que poden valorar les diferents capacitats i que poden modular una mica l’efecte del sistema educatiu sobre les criatures. Amb internet no hi ha res d’això. Només quantitats immenses d’informació de les que a la pràctica només s’aprofita la primera pàgina que apareix a Google.

Cada vegada més ens trobarem amb la pregunta: Per quin motiu m’he d’esforçar a aprendre coses que en realitat puc trobar a Internet sense més? Si només valorem la quantitat de coneixements, la resposta seria que no n’hi ha cap de motiu. Ara bé, els humans millorem a base de la creativitat, de connectar els coneixements que adquirim, analitzar-los de diferents maneres, relacionar-los amb altres coses aparentment llunyanes i cuinant-los en un còctel mental que mai sabem quin resultat ens oferirà. Així es generen coses noves, noves idees, noves teories científiques, noves formes d’art, noves maneres d’expressar. Però per fer-ho, cal que aquests coneixements els tinguem al cap. Disposar d’ells en algun racó de la xarxa és extraordinàriament útil, però no serveix per segons que.

La ciberdependència la comencem a albirar quan els professors topen amb treballs fets a base de copiar i enganxar fragments de la Viquipèdia. Però això només és el principi, i no sembla un camí que ens interessi recórrer. Si més no, si volem formar les noves generacions amb capacitats per pensar, per saber i per interpretar. Internet és una de les eines més poderoses que mai no hem tingut per accedir al coneixement. Però no és el coneixement.

8 comentaris

  • lsole

    13/05/2013 23:55

    Un dels aspectes de la ciberdependència que més em preocupen és precisament el de la immediatesa. Abans que internet s’estengués, l’obtenció d’informació era un procés que requeria un cert temps, treball i sovint moure’s. Això afavoria la reflexió. Ara, si la informació no es troba ràpid a internet sembla que no existeixi i, quan es troba, qualsevol cosa sembla vàlida. Sent internet encara molt jove, espero que aquesta sigui una fase provisional i que els joves aprendran a treure’n profit amb més sentit crític (però tinc els meus dubtes).

  • petito

    13/05/2013 19:59

    Bon article.
    Pots llegir un article que conté informació, però això no vil dir que ho hagis entès. Ho sabràs quan ho intentis explicar a una altra persona: no h’hi ha prou en recuitar com un lloro sino que has de tenir les idees clares i veure com es relaciones.
    I els cracks de veritat són aquells que no només poden explicar una cosa sino que t’ho poden tornar a explicar des d’un altre punt de vista si no ha quedat prou clar.

  • Xavier Pàrsec

    13/05/2013 9:53

    Bon dia!
    Bé, hem de partir de la base de que la societat capitalista que ens envolta, produeix, a les escoles, mà d’obra futura més o menys qualificada depenent de la capacitat o circumstàmcies de cada individu. Amb això vull dir, que aquesta societat produeix gent per seguir mantenint el sistema capitalista, es valora el resultats i no tant la qualitat del coneixement. ¿El teu coneixement es rendable, ens dona diners? doncs endavant. Ets pensador, filòsof, artista, coneixement que no es rendable, no ens intereses. Aquest es el pensament del capital.
    Internet està força bé, es un complement molt gran pel meu coneixement i com a eina de consulta. Però, per desgràcia, l’anunci, reflexa la quantitat de gent inculta que tenim en aquest país, es molt probable que facis aquestes preguntes pel carrer i trobis només un grapat de persones que les sàpiguen contestar…..

  • Óscar Arranz

    13/05/2013 9:34

    Com a docent de secundària reconec que cada vegada em prenc menys seriosament totes aquestes idees sobre com hauria de ser el sistema educatiu. En què fonamentes empírics es basen aquestes afirmacions? D’on surt aquesta idea que l’ensenyament actual es basa només en l’estudi passiu?

    Per la meva dedicació, sóc professor de filosofia, la meva principal fita és que els alumnes aprenguin a raonar. És a dir a relacionar conceptes, diferents coneixements i no només a reproduir les lliçons. Doncs el que detecto és que els alumnes en general rebutjen aquesta manera de fer. Prefereixen l’estudi passiu, el tradicional, el d’empassar-se uns apunts i després reproduir-los com a lloros.

    Quan els hi encomano una activitat en la que han de fer una argumentació, un raonament propi, em trobo que bona part de l’alumnat fa el mateix raonament, amb les mateixes paraules, expressions… I ves per on que quan poses aquestes a Google, trobes la resposta a “El rincón del vago”, o pàgines similars.

  • Alepsi

    13/05/2013 9:09

    Jo cada cop que veig l’anunci aquest a què fas referència penso el mateix. Sembla que ens haguem fet idiotes. No només perquè el pare busqui les preguntes a internet, si no perquè les respostes que dona a la criatura són… uhm… minses. En fi.

    És ben cert que cal un canvi de paradigma educatiu… deixar d’una vegada per totes de banda el “aprendre com un lloro” i començar a fer relacions, a lligar caps, a pensar sense ser uns “borregos”…

    Llàstima que amb la que tenim a sobre em sembla a mi que els polítics no estan gaire per a això…. ¬¬’

  • Sinera

    13/05/2013 8:38

    S’hauria d’ensenyar Internet com una eina d’aprenentatge de coneixements i no a usar-lo només com un diccionari de consulta, que també. Però quí ho fa? Aprenen els nens a distingir entre tanta fum com hi ha a Internet i a tot el seu voltant, a tots els mitjans? Ho fem nosaltres mateixos?

    Però què podem esperar si tot el que veièm i sentim ens pretén “educar” en la llei del mínim esforç? En el camí més fàcil?

    A part d’estructures de coneixements imprescindibles, els nens haurian de ser educats per ser creatius, per aprendre a pensar, a usar les eines per descobrir noves maneres d’analitzar la vida.

    Els que ens governen… pretenen això? O que siguem cada dia més mesells?

  • Esther

    13/05/2013 8:34

    Hi estic d’acord, les bones idees venen de la col•lisió de temes, de barrejar idees i petites impressions. Es necessita un temps d’incubació i poden passar molt de temps amagades però un dia, de cop, surten. L’increment de la connectivitat amb internet permet intercanviar idees amb la resta de les persones. Potser els altres et donen una peça que estaves buscant per la teva idea!

  • Carquinyol

    13/05/2013 7:57

    La de l’anunci és una postura extrema però que ens ha de fer estar alerta.

    Jo pensó que s’ha de tindre assimilat una certa estructura de coneoxements, un model distribuir dividit en submodels on la complexitat de cada submodel depengui dels interessos i necessitats de la persona, i utilitzar Internet per a completar detalls específics i com a punt de partida per cercar informació alhora de crear nous submodels.