Clonació humana?

Imatge-lextraccio-del-nucli-introduccio.jpg Ha tornat a totes les portades el tema de la clonació humana, les cèl·lules mare i les promeses i els perills d’aquestes tècniques. El motiu ha sigut la publicació d’un treball on anunciaven que havien aconseguit “Cèl·lules mare embrionàries humanes derivades d’una transferència nuclear de cèl·lules somàtiques”.

La parrafada vol dir que han aconseguit agafar un òvul, treure-li el nucli, i reemplaçar-lo per un nucli provinent d’una cèl·lula de la pell d’una altra persona. Aleshores, aquesta cèl·lula ha començat a dividir-se com si fos un embrió. I d’aquí han pogut treure’n cèl·lules mare (que per això les anomenen “embrionàries”).

La tècnica inicial, substituir el nucli d’un òvul i fer que comenci a créixer com si fos un embrió, és, bàsicament la que es va fer servir per clonar l’ovella Dolly ja fa uns quants anys. En aquell moment es va parlar molt dels problemes ètics de la clonació humana, però malgrat que en altres espècies animals es van anar fent clons, en el cas dels humans la tècnica no funcionava, sense que en sabem els motius.

No funcionava fins ara, perquè aquest equip sí que se n’ha sortit. Una de les coses que s’anaven provant eren els factors de creixement, les hormones, les proteïnes que afegien al medi de cultiu. Sembla que afegir cafeïna ha resultat essencial per que la cèl·lula arrenqui a dividir, de manera que podrem fer unes quantes bromes sobre les utilitats insospitades del cafè.

La gràcia és que han aconseguit cèl·lules mare que són genèticament idèntiques que les del donant del nucli, de manera que amb elles es podrien refer (en teoria) neurones, cèl·lules pancreàtiques, cèl·lules musculars… de fet, com que són embrionàries, en teoria es pot aconseguir qualsevol tipus de cèl·lula per reparar qualsevol teixit malalt.

Tècnicament és un avanç fantàstic. Des del punt de vista de la medicina regenerativa obre unes expectatives immenses al menys a mig termini. Però, naturalment, reobre el debat sobre la clonació humana. I aquí m’ha sobtat una mica els arguments dels meus col·legues científics. He sentit dir que no cal patir perquè l’objectiu no és clonar humans. Perquè, quin sentit tindria? Perquè la tècnica encara no es gens fiable ni eficient. Perquè la legislació de la majoria de països no ho permet…

En realitat, cap d’aquests arguments sembla gaire sòlid. Hi havia un obstacle tècnic que impedia clonar humans i sembla que han trobat la manera de resoldre’l. Per cert que el que pretenien era un altre tema, però el cas és que la porta a clonar humans s’ha obert, al menys fins topar amb el proper obstacle tècnic, que segur que n’hi haurà. Que no sigui l’objectiu d’aquest treball no implica que altres grups no s’ho plantegin com objectiu. ¿Sorprendria que algú ho fes simplement per poder dir: “vaig ser el primer a fer-ho”? De fet, el que em sembla poc racional és pensar que els humans som gaire racionals.

Que quin sentit tindria? Per a mi cap, però la gent clona els seus gatets i gossets, de manera que què no faran per clonar els éssers estimats? Estrictament serà una bestiesa i no podran recuperar aquelles persones en concret. Però això és un argument racional i sospito que hi haurà qui ho farà igualment. I si una empresa veu la oportunitat de guanyar-hi diners, algú dubta que ho faran? Només caldria una mica de propaganda confosa que empenyi a persones sense coneixements tècnics a pagar per aconseguir-ho.

Que  la tècnica no és fiable? Aquests és un argument vàlid avui, però de seguida deixarà de ser-ho. Al ritme que millorem les tècniques, en molt poc temps serà fiable i funcional. Si en menys de dues dècades hem passat de necessitar deu anys i  tres mil milions de dòlars per seqüenciar un genoma a fer-ho actualment en una tarda i per mil dòlars! No hi ha motiu per pensar que les coses aniran diferent en el cas de la clonació.

I que sigui o no sigui legal… bé, no cal ni comentar-ho.

En realitat hi ha un acord força ampli en considerar la clonació humana éticament innacceptable. Hi ha acords internacionals i lleis nacionals que ho deixen clar. Però els humans acostumem a comportar-nos de manera irracional. Moltes, moltíssimes vegades fem les coses per motius completament absurds, erronis i fins i tot perversos. En moltes ocasions ho fem simplement perquè podem i després ja pensem alguna excusa per justificar-ho. Clonar un ésser humà serà una excepció? Jo en tinc moltíssims dubtes.

Per cert. Heu pensat quants diners podria guanyar algú que tingués la patent de la tecnologia per fer-ho? I quines pressions faria per aconseguir lleis que ho justifiquessin? O que les autoritats mirin a una altra banda? No. No és un debat senzill i caldran arguments de més pes i també força seny, perque cal no oblidar que a l’altre costat hi ha qui s’oposa a qualsevol aplicació d’aquesta tecnologia, encara que sigui per curar malalties de tota mena.

5 comentaris

  • carles valle

    23/03/2014 14:13

    ami em sembla que els maies de sud africa austrolopitecs kalenji tenien raó amb que el mon podia rebentar amb una llesca de pa bimbo per que com sabreu la bomba nuclear esta formada per llesca da pa bimbo

  • Joan Codina

    17/05/2013 15:59

    Home.. Si et regalen un tovalló que ha fet servir el propi Leonard Nimoy.. Un pot entendre perquè pot ser útil la clonació humana.

  • Roger

    17/05/2013 13:43

    Tens raó, i els futurs que presentes sobre les pressions per aplicar aquesta tècnica sense un objectiu racional són força obvis. Crec que com a espècie haurem de suportar passarem per aquestes fases d’experimentació estúpida amb nosaltres mateixos. I quan dic això, em preocupo més per l’aplicació social directa que no pas la científica -que també s’hauria de discutir, però almenys és més controvertida-.

    Però vaja, ara encara queda resoldre el problema dels telòmers i de l’epigenètica, oi? Diu que són cabdals tots dos per al rellotge biològic. Sinó passarà com amb la Dolly, una esperança de vida de m****.

  • Sinera

    17/05/2013 9:09

    Molt bona la pregunta de si és constitucional, Carqinyol!

    Però la curiositat dels humans farà que, tan aviat com sigui factible, es creïn éssers clonats. Algú ho dubta? I, a més, penso que és científicament correcte… èticament ja no ho veig clar.

    La humanitat està canviant a un ritme vertiginós, però els canvis més importants i transcendentals encara s’estan coent al forn dels laboratoris d’investigació… La aplicació als humans de tantes descobertes com s’estan fent implicarà una nova manera d’entendre la vida i el món.

    I encara que un clon no serà mai com un fill mort… quanta gent es resistirà a aquesta possibilitat? Jo crec que no podria… crec que intentaria auto-enganyar-me…

    El 1984 ja quasi és una realitat… estarà molt lluny l’Aldous Huxley?

  • Carquinyol

    17/05/2013 7:37

    Les raons que han comentat per justificar que la clonació humans és llunyana realment semblen aportades per gent que va amb un lliri a la mà. I trobo a faltar la raó potent (a menys per aquestes terres) que marca la progressió científica,social,política i fins i tot lingüística :

    És Constitucional ?

    ;)