Arxiu del dimarts , 21/05/2013

Comparacions i exageracions

dimarts , 21/05/2013

RADIATION-poster-cartoon Briant Arnold.jpg En un món cada vegada més complex, sembla que com més va més demanem respostes i solucions simples. Aquest és un fet que cada vegada amb més freqüència em fa sentir incòmode. Amb arguments simplificats fins l’absurd és esgotador intentar empènyer els arguments a les zones intermèdies, als grisos i als matisos. Això m’ha tornat a passar llegint un article on una frase molt concreta m’ha incomodat. Segons el metge entrevistat, es fan massa radiografies innecessàries i afirmava que “cinc TAC equivalen a la radiació que va rebre la població d’Hiroshima amb la bomba atòmica”.

Ostres! Tanta radiació reps amb un TAC? L’està comparant amb bombes atòmiques!

En realitat és un bon exemple d’un fenomen cada vegada més freqüent. Deixar anar una informació falsa, exagerada o tendenciosa com si fos una dada científica contrastada. Segons aquests metges, fer-se TACs és gairebé tant perillós com un bombardeig nuclear. Però en realitat és així?

D’entrada no tots els TACs són iguals. És diferent si es fa d’una zona concreta o del cos sencer. També hi ha diferencies segons el grau de precisió que calgui en determinades zones. La cosa oscil·la entre 2 mil·liSieverts (escrit 2 mSv) en el cas d’un TAC de tòrax de baixa densitat i els 20 mSv. Certament això és força més que una radiografia amb els raigs X clàssics, amb els que només rebies 0,1 mSv.

Però quina va ser la radiació que van rebre a Hiroshima. En realitat és dificil saber de que coi parla el metge quan fa aquella comparació ja que la radiació que van rebre depenia directament de la distància al punt de l’explosió. Els directament afectats van rebre uns 50.000 mSv. Cinquanta mil! És bastant més que els vint de un TAC. Els habitants d’Hiroshima que estaven a un quilòmetre del centre de l’impacte encara van rebre al voltant de 1 gray, que seria entre 1000 i 20.000 mSv. Encara res a veure amb els TACs. Només a partir dels dos quilòmetres i mig comencem a acostar-nos ja que es calcula que la radiació va ser de uns dos-cents o tres-cents mSv. Ja estariem parlant de les persones que van sobreviure al bombardeig.

De manera que dir que 5 TACs és equivalent al que va rebre la població d’Hiroshima no és correcte ni de lluny. Com a molt, hauria de dir que és el que van rebre els habitants d’Hiroshima que estaven a més de no-se-quants quilometres de la bomba. També hauria d’especificar que parla dels TACs més intensos de tots i no dels habituals, d’entre 6 i 9 mSv. I finalment hauria de  suposar que els metges son rucs i no faran cas de les dosis màximes de radiació anual que legalment es poden administrar. Per cert, tampoc és el mateix rebre la radiació de cop que repartida al llarg dels anys. Un detall que el metge hauria de tenir present.

Tot plegat em sembla una afirmació simplista i exagerada que acaba resultant enganyosa.

M’empipa perquè en realitat coincideixo en que segurament caldria reduir el nombre de proves i controls que ens fem. N’hi ha que no milloren en res la nostra esperança de vida i potser empitjoren la qualitat de vida ja que ens generen un estrès innecessari. Certament un TAC implica una certa quantitat de radiació i per tant un risc. De manera que cal avaluar molt bé que és més arriscat: El risc de no detectar un tumor o el risc de augmentar la probabilitat de causar un mal amb el TAC. En general, com menys ens en fem, millor. Però fer servir comparacions exagerades no em sembla una bona manera de defensar determinades opinions.

Potser és que n’estic una mica fart tant d’afirmacions que només busquen espantar com de la filosofia del blanc o negre sense matisos.