Comparacions i exageracions

RADIATION-poster-cartoon Briant Arnold.jpg En un món cada vegada més complex, sembla que com més va més demanem respostes i solucions simples. Aquest és un fet que cada vegada amb més freqüència em fa sentir incòmode. Amb arguments simplificats fins l’absurd és esgotador intentar empènyer els arguments a les zones intermèdies, als grisos i als matisos. Això m’ha tornat a passar llegint un article on una frase molt concreta m’ha incomodat. Segons el metge entrevistat, es fan massa radiografies innecessàries i afirmava que “cinc TAC equivalen a la radiació que va rebre la població d’Hiroshima amb la bomba atòmica”.

Ostres! Tanta radiació reps amb un TAC? L’està comparant amb bombes atòmiques!

En realitat és un bon exemple d’un fenomen cada vegada més freqüent. Deixar anar una informació falsa, exagerada o tendenciosa com si fos una dada científica contrastada. Segons aquests metges, fer-se TACs és gairebé tant perillós com un bombardeig nuclear. Però en realitat és així?

D’entrada no tots els TACs són iguals. És diferent si es fa d’una zona concreta o del cos sencer. També hi ha diferencies segons el grau de precisió que calgui en determinades zones. La cosa oscil·la entre 2 mil·liSieverts (escrit 2 mSv) en el cas d’un TAC de tòrax de baixa densitat i els 20 mSv. Certament això és força més que una radiografia amb els raigs X clàssics, amb els que només rebies 0,1 mSv.

Però quina va ser la radiació que van rebre a Hiroshima. En realitat és dificil saber de que coi parla el metge quan fa aquella comparació ja que la radiació que van rebre depenia directament de la distància al punt de l’explosió. Els directament afectats van rebre uns 50.000 mSv. Cinquanta mil! És bastant més que els vint de un TAC. Els habitants d’Hiroshima que estaven a un quilòmetre del centre de l’impacte encara van rebre al voltant de 1 gray, que seria entre 1000 i 20.000 mSv. Encara res a veure amb els TACs. Només a partir dels dos quilòmetres i mig comencem a acostar-nos ja que es calcula que la radiació va ser de uns dos-cents o tres-cents mSv. Ja estariem parlant de les persones que van sobreviure al bombardeig.

De manera que dir que 5 TACs és equivalent al que va rebre la població d’Hiroshima no és correcte ni de lluny. Com a molt, hauria de dir que és el que van rebre els habitants d’Hiroshima que estaven a més de no-se-quants quilometres de la bomba. També hauria d’especificar que parla dels TACs més intensos de tots i no dels habituals, d’entre 6 i 9 mSv. I finalment hauria de  suposar que els metges son rucs i no faran cas de les dosis màximes de radiació anual que legalment es poden administrar. Per cert, tampoc és el mateix rebre la radiació de cop que repartida al llarg dels anys. Un detall que el metge hauria de tenir present.

Tot plegat em sembla una afirmació simplista i exagerada que acaba resultant enganyosa.

M’empipa perquè en realitat coincideixo en que segurament caldria reduir el nombre de proves i controls que ens fem. N’hi ha que no milloren en res la nostra esperança de vida i potser empitjoren la qualitat de vida ja que ens generen un estrès innecessari. Certament un TAC implica una certa quantitat de radiació i per tant un risc. De manera que cal avaluar molt bé que és més arriscat: El risc de no detectar un tumor o el risc de augmentar la probabilitat de causar un mal amb el TAC. En general, com menys ens en fem, millor. Però fer servir comparacions exagerades no em sembla una bona manera de defensar determinades opinions.

Potser és que n’estic una mica fart tant d’afirmacions que només busquen espantar com de la filosofia del blanc o negre sense matisos.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    24/05/2013 10:49

    Andreu. Per descomptat. No era una bona cosa la tendència a fer totes i cada una de les proves possibles. Era contraproduent i absurd fer-ho quan es podia pagar, i encara mes ara. Això no ho discuteixo en absolut. L’article que esmentes efectivament fa l’afirmació amb alguna diferència: “”..in young patients, five of these studies exposes a patient to the amount of radiation that produced carcinogenic effects in the atom bomb survivors of Hiroshima”
    Fixa’t que ja no parla de tothom sinò dels supervivents. Tampoc especifica quins efectes carcinogènics. No posa referencia, de manera que no se d’on ha tret les dades.
    En una comunicació científica tots aquests matisos ja se suposa que els tenim presents, però crec que cal anar amb més compte quan es deixa anar sense més en una entrevista d’un diari.

  • andreusegura

    24/05/2013 10:09

    Certament les recomanacions per deixar de fer algunes activitats sanitàries s’han accentuat en el moment de les retallades. Però és lògic i adequat. Encara que s’havien d’haver fet abans no fer-ho ara fora doblement perjudicial. Pel que fa a les exageracions, l’amic Juan Gervas es basava en aquest article del BMJ del 2007 que podeu trobar a: http://www.bmj.com/content/334/7601/1006

  • Daniel Closa

    21/05/2013 23:08

    Joan. Molt bona la gràfica.
    Comparar amb Hisoshima és ridícul i suposo que només pretén espantar. És fàcil perque les radiacions sempre fan por. I totes es posen al mateix sac, sense matisos. Per això cal sortir de tant en tant a calrificar alguns conceptes.

    Sinera. Oh! sí. Per descomptat que s’aprifitarà per retallar. Però estavem arribant a un punt de massa proves. En realitat moltes vegades es fan només per evitar que demandin al metge per no fer una proba. Poter ens hauriem de replantejar tots com tractem la sanitat..

  • Sinera

    21/05/2013 13:44

    Sóc malpensat con en Carquinyol. També hi veig ombres de retallada… Potser en aquest cas concret dels TACs ens caldria una estadística de gent a qui ha fet mal de veritat aquesta t’ecnica i comparar-la amb que han mort per no haver-se detectat un càncer a temps.

    Fins i tot s’ha posat de moda entre algunes monges científiques o cientifistes forcadianes fer por als pares quan a la vacuna per prevenir el càncer de coll d’úter. Desconec si amb raó o sense. Però amb lka por no es va enlloc!

  • Joan Codina

    21/05/2013 13:34

    Aquí es pot veure amb tot lúxe de detall. Com sempre genial l’xkcd, ens mostra gràficament els números.

    Com dius.. És massa imprecís parlar de la dosi que van rebre els d’Hiroshima. A més a més, s’ha de tenir en compte si després es va tornar al lloc, què es va menjar i un llarg etc. Suposo.

  • Daniel Closa

    21/05/2013 11:36

    En aquest cas els amics de les retallades i els amics de les conspiracions es reforçen mutuament. I el sentit comú queda molt aparcat.
    La sobremedicació i el sobrediagnostic son un porblema que cal controlar, però entre poc i massa. I sobretot, els arguments han de ser assenyats i no passats de voltes com aquesta comparació.

  • Carquinyol

    21/05/2013 9:56

    Moltes tècniques tenen riscos (em ve al cap el tema de l’amniocentesis) i són justament els metges els que valoren els pros i les contres i els que informen als pacients en el cas de que s’hagi de prendre alguna decissió.

    Però darrerament estem vivint una onada de pors respecte a les pràctiques mèdiques habituals (vacunes, TAC, ….) que comença a ser una mica sospitosa.

    I no dic que, tal i com comentes, no hagin coses que s’hagin de moderar però jo juraria que els trets van per una altra banda, i veig ombres de tisores a l’horitzó…