Disset mil milions de Terres

planet_size_comparison-br.jpg Durant els últims anys, les notícies sobre la descoberta de nous planetes extra-solars s’ha fet habitual. Tant que ja gairebé ni eren noticia. El primer que es va descobrir va ser Gamma Cephei Ab l’any 1988 i durant molt temps es va dubtar si realment les dades eren fiables. No es va confirmar fins l’any 2002. Al principi els descobriments eren esporàdics i de planetes relativament poc interessants. Gegants de gas, de la mida de Júpiter molt diferents dels que ens interessaven: els planetes similars a la Terra.

La cosa va anar millorant i els descobriments es van fer més habituals. Durant la primera dècada del 2000 es trobaven entre deu i trenta planetes cada any. Però la cosa va canviar, i molt, a partir de l’any 2006, quan es va enviar la missió COROT que va funcionar fins l’any 2012, i encara més a partir del 2009 amb la missió Kepler. Només l’any 2009 es van detectar 189 exoplanetes nous.

Però tot s’acaba, i sembla que la Kepler també ha arribat al final. Una fallada tècnica ens deixarà sense el gran caçador d’exoplanetes. El Kepler és un telescopi espacial que cobreix una petita part del firmament i que pretenia esbrinar quants planetes hi ha a la galàxia. La idea era analitzar en profunditat una fracció del cel i a partir de les dades obtingudes analitzant 150.000 estrelles, extrapolar les xifres al total galàctic. El sistema per localitzar planetes era detectar la subtil disminució en la llum de l’estrella quan el planeta passa per davant. Una proesa tècnica que de vegades s’ha comparat a detectar la baixada de lluminositat del far d’un cotxe situat a un quilòmetre de distància quan passa una mosca per davant.

Per fer-ho necessita estar apuntant molt finament a la zona del firmament que analitzava i això ho feia gràcies a tres rodes que en girar permetien apuntar amb total precisió. El Kepler portava quatre rodes d’aquestes, per si en fallava alguna. De fet, l’any passat va fallar la primera però gràcies a la redundància va poder seguir operant. Aquest més, però, ha fallat una segona roda i ara ja no pot orientar-se correctament. De manera que sembla que la cacera s’ha acabat.

Segurament encara trobarem nous planetes gràcies a la gran quantitat de dades que estan pendents d’anàlisi, però la fi de la missió barra el pas a determinats planetes. En principi la missió estava prevista per tres anys, fins el 2012. Però es va decidir continuar quatre més (que ja no podrà ser) per un motiu molt senzill. La gràcia per veure si és un planeta és que el canvi de brillantor tingui una determinada periodicitat.

Si una civilització extraterrestre intentés detectar la Terra amb un giny similar al Kepler, detectaria l’ocultament, però hauria d’esperar un any a tornar-lo a detectar. Amb dos trànsits ja pots predir quan tornarà a passar. En el cas de la Terra seria exactament al tercer any. Si efectivament succeeix, és quasi segur que has identificat un planeta amb un període orbital d’un any. Però calen tres anys per saber-ho del cert. I que dir en el cas d’un planeta com Neptú, que fa una òrbita cada cent seixanta quatre anys!

Per això el Kepler al principi detectava planetes amb períodes orbitals de pocs dies o setmanes. De canvis en la brillantor en trobava molts, però fins que no es repetien no es podia saber si era un planeta i amb quin període orbital. Fer el seguiment durant set anys hauria anat molt bé, però ara ens haurem de conformar amb les dades de quatre anys, i això limita la detecció de plantes allunyats de la seva estrella i amb períodes llargs.

En tot cas, Kepler ens ha ofert 2740 candidats a planetes, dels que ja s’han confirmat 132, però aquestes xifres encara aniran augmentant en els propers mesos. La majoria són grans planetes, però també hi ha planetes de mida similar a la Terra. I a partir d’aquestes xifres, es calcula que a la galàxia hi ha uns disset mil milions de planetes de mides similars a la Terra. Moltíssims més si considerem els satèl·lits de grans planetes de gas, similars a les llunes de Júpiter.

De manera que per posar-nos a buscar vida extraterrestre, no serà per falta d’indrets on mirar!

2 comentaris

  • Daniel Closa

    27/05/2013 9:06

    Només a la Galàxia. Però per començar no anem malament. És possible que estiguem sols a l’univers, però francament sembla molt i molt poc probable.

  • Carquinyol

    27/05/2013 7:46

    I això només a la galàxia! Multiplicant pel número de galàxies encara hi ha molts més candidats. I això sense tenir en compte, tal i com vas comentar, altres tipus de formes de vida que ni som capaços d’imaginar !