Arxiu del dimecres, 29/05/2013

L’anunci de l’estiu

dimecres, 29/05/2013

estrella-damm-love-lesbian.jpg Ja ha sortit l’anunci d’Estrella d’aquest estiu. El de “Mediterràniament”.  Acostumats a que l’acció sempre tingués lloc a ran de mar, aquesta vegada és una mica diferent perquè té lloc a l’interior. És gairebé l’única diferencia. La resta és essencialment el mateix.  Una música agradable, uns joves molt guapos, super-contents i somrients. Un bon rotllo genial, grapats de bones vibracions i tothom acaba lligant en un happy-end a la llum del capvespre. Cap més pretensió que vendre un ideal junt amb una marca de cervesa.

A mi m’encanta.

És com el tret de sortida cap a l’estiu. I encara més aquest any en què la primavera està resultant poc amable. Ara mateix seria feliç anant a prendre una paella en un indret com el de l’anunci. Tot i que qualsevol dels indrets dels anuncis dels anys anteriors també m’estaria bé.

El curiós és que quan apareix l’anunci, els diaris que s’en fan ressó o indrets com Youtube s’omplen de comentaris criticant-lo. Li retreuen que mostra una imatge irreal, que tots són esculturalment atractius, que l’ambient és de nens pijos que s’ho poden permetre, que és hipòcrita, que la música és dolenta i que jo-que-se que més.

A veure: és un anunci! No un tractat sobre els costums socioculturals dels pobles del sud d’Europa.

Tots els anuncis són falsos, tergiversats, exagerats i tendenciosos. Als anuncis de cotxes, quasi mai hi apareixen embussos de tràfic. Els d’hamburgueses tenen grapats d’enciam i tomàquets caient a càmera lenta per tot arreu. Els de xampús passen a quartos de bany impecablement ordenats. Els de compreses i tampons fan pensar que a les noies els encanta tenir la regla. I els de telefonia mòbil semblen un documental sobre els efectes dels al·lucinògens.

Aleshores, per què aquesta fúria internauta contra l’anunci de l’estiu, la cervesa i la Mediterrània? O més en general… perquè agrada tant criticar i despotricar als comentaris d’Internet?

Fa poc he vist un treball senzillet on s’analitzava els sentiments de les persones que deixaven comentaris relacionats amb la ira en diferents indrets d’internet. En general el que trobaven era un sentiment de benestar després de penjar la diatriba. M’imagino que era allò de “ que a gust que m’he quedat posant a parir això”. Coses que cara a cara costen més, es faciliten moltíssim amb una pantalla per mig. El mateix treball trobava que els qui es decideixen a publicar aquests missatges, son persones que ja acumulen una certa ira o que tenen dificultats per controlar-la.

Això potser és una mica exagerat. Tots experimentem emprenyades de tant en tant, i aleshores canalitzar-la criticant un anunci, una pel·lícula, un polític o un futbolista permet descarregar tensions. De manera que probablement cal fer un cas relatiu dels comentaris negatius. Cara a cara és relativament fàcil discriminar si algú t’està criticant amb raó o simplement està emprenyat amb el món. On line, i amb comentaris més o menys anònims, no hi ha manera.

El que també han vist és que llegir els comentaris negatius, posa de mal humor als que ho llegeixen. Per molts raonaments que facis, l’estat mental s’encomana amb una certa facilitat. Això deu ser un dels motius dels trolls que es dediquen a fer maranya per internet només pel plaer d’emprenyar altres persones. En general són fàcils d’identificar perquè ja són una altra categoria més emprenyadora i que no es limiten a deixar un comentari negatiu, però no deixen de ser una molèstia, com les diarrees estivals o els refredats de l’hivern.

En tot cas, jo no posaré cap comentari enlloc i em limitaré a mirar-me l’anunci amb un somriure mentre deixo anar la imaginació. Hi ha coses més serioses per empipar-me, però això només és un anunci i ja quasi, una tradició. Seré conscient que tot és fantasia, que una paella per tanta gent segur que se’m cremaria, que les mosques emprenyarien, el vent molestarà i els que la compartirem no serem tan guapos. Però el socarrat de l’arròs també m’agrada molt, el brunzit dels insectes em recorda l’esclat de la vida, el vent portarà els aromes de la farigola o el romaní i ja sé que no som massa guapos, però segur que som, com a mínim, igual de simpàtics i d’interessants.

Si em puc recrear amb la part positiva, per quin motiu ho hauria de fer amb la negativa?