L’enemic del meu enemic…

Phage.jpg Trobaràs molts enemics, alguns declarats, altres ocults, i potser ensopeguis amb amics, quan menys els busquis.

Élrond a Frodo (El Senyor dels Anells)

Si pensem en les nostres defenses contra bacteris, el primer que ens ve al cap és el sistema immunitari; anticossos, limfòcits i coses així. Això és el que es coneix com immunitat adaptativa, sofisticada, efectiva però, ai! bastant lenta. Per sort, també tenim la immunitat innata, la part més coneguda de la qual és la inflamació. Aquesta és una resposta contra els bacteris ràpida, encara que poc sofisticada. Però mira per on, resulta que tenim un altre sistema de defensa ben inesperat i completament aliè a nosaltres: els virus.

Virus que formen part de les nostres defenses? Doncs sembla que sí. Una conseqüència d’un principi fonamental ben conegut en geopolítica: “l’enemic del meu enemic és el meu amic”.

Un dels indrets per on els bacteris troben camins per entrar al nostre cos és a través de les mucoses. Sobretot les mucoses respiratòries i digestives estan farcidetes de bacteris que arriben amb el menjar o amb l’aire que respirem. Per lluitar contra aquests invasors tenim els mocs, que són una capa protectora imprescindible on els bacteris s’hi queden enganxats i sense possibilitats d’infiltrar-se entre les cèl·lules.

Però resulta que quan han analitzat la proporció que hi ha entre virus i bacteris s’ha vist que als mocs augmenta proporcionalment molt la presència d’un tipus determinat de virus. Els virus bacteriòfags. És a dir els virus que a nosaltres no ens fan res però que infecten i maten bacteris. Aquesta presència no és exclusiva nostra. S’ha trobat en tots els tipus animals que han analitzat. Des de les meduses fins als vertebrats.

La clau és que els bacteriòfags tenen a la superfície unes proteïnes que presenten una particular facilitat per quedar-se enganxades a les glicoproteïnes components del moc. Potser la selecció natural ha afavorit els virus amb facilitat per unir-se a uns compostos que sempre acaben plens de bacteris.

En tot cas, aquests virus treballen per nosaltres, destruint els bacteris abans que puguin arribar a colonitzar les nostres cèl·lules. Serien com un sistema immunitari extern amb el que ningú no hi comptava.

En realitat ja es mira la manera de fer servir aquests tipus de virus com eina per atacar les infeccions bacterianes. Per exemple, l’acne és causat per infeccions que es poden combatre administrant bacteriòfags. Potser amb el temps tindrem esprais nebulitzadors per inhalar microgotes de virus que matin els bacteris causants d’infeccions pulmonars. O comprimits amb virus per tractar les gastroenteritis.

Realment, de vegades trobes aliats als indrets més inesperats.

7 comentaris

  • Biel B.

    08/06/2013 11:45

    Aahh! Jo tenia entés que no podien “sobreviure” (mai han estat vius) un temps relativament llarg fora d’un hoste perquè es desnaturalitzaven!
    Gràcies!

  • Daniel Closa

    06/06/2013 16:29

    Biel. Per fer alguna cosa han d’estar dins la cèl·lula. Per això es diuen parasits endocel·lulars obligats. Mentre estan fora resten innacitus. No es poden reproduir ni fer res, però tampoc es moren (o “desactiven”) pensa en un virus com si fos una proteïna amb uns poc gens empaquetats dins.

  • Biel B.

    06/06/2013 16:06

    Daniel, una pregunteta:
    Si els virus són paràsits endocel.lulars obligats, com podem estar fora d’un hoste durant un temps relativament llarg? El fet d’estar adherits a les glicoproteïnes de la mucosa ho permet?
    Gràcieees!

  • Sabrina

    04/06/2013 16:59

    Dani, es que entendre be el mecanismes que adopten aquests bacteriofags i poder utlitzarlos en determinats casos ajudaria moltissim. Nosaltres estem intentant controlar la infeccio de Pseudomonas en pacients de FQ (mocs, mocs i mes mocs). Imaginat quin paper farien aqui uns bacteriofags efectius!!!!

  • tramuntaire

    03/06/2013 10:07

    Molt interessant. La natura és massa lògica com per deixar que un munt de bacteris es reprodueixi alegrement sense que ningú se n’aprofiti.

    No estic del tot d’acord amb el Carquinyoli, que diu que els virus no només són perjudicials. Tot depèn de per a qui ho siguin, segons si ens mirem les coses des del punt de vista d’un humà o de Gaia, però la funció de tots els virus es aprofitar i rebentar el seu hoste sense miraments, no com altres microorganismes que poden no fer-li mal o fins i tot aportar un benefici.

  • Sinera

    03/06/2013 9:55

    Ja mai més em tornaré a sonar per deixar treballar els virus contra els bacteris a tutiplèn! I ara entenc perquè hi ha nens que es mengen “els mocs”… potser els lliuren d’algunes faringitis!

    Bon article. No en teniea cap idea d’aquest fenòmen.

  • Carquinyol

    03/06/2013 9:35

    I de pas recordem que els virus, com de moltes altres coses, no només són danyins, tot i que generalment no ho sembli.