Arxiu del dimarts , 4/06/2013

Esperança de vida

dimarts , 4/06/2013

granddad_and_lau_3.jpg Cada vegada vivim més anys. Una bona demostració del que ens aporten els avenços en medicina, en salut pública , en nutrició i en qualitat de vida. Actualment l’esperança de vida d’aquí és del voltant dels vuitanta anys. Res a veure amb els 28 de l’Antigua Roma, els 30 de l’època medieval o els poc més de cinquanta de principis del segle XX.

Però aquestes xifres ja ens avisen que la interpretació de l’esperança de vida no és tant evident com podria semblar. Els romans només vivien 28 anys? I si mirem algunes taules que circulen trobem coses com 30 anys per al paleolític, però només 20 al neolític. Amb l’agricultura i el sedentarisme la cosa va empitjorar? I al paleolític vivien més que durant l’Imperi Romà?

El que passa és que això de l’esperança de vida es pot calcular de diferents maneres que van be per comparar països, èpoques, classes socials, sexes, espècies, l’efecte d’epidèmies o el que vulguem, però cal anar amb compte quan ho interpretem.

Una esperança de vida de 30 anys pot voler dir que tothom que neixi viurà trenta anys i es morirà, o també que la meitat dels nadons moriran abans de complir un any i l’altra meitat viurà seixanta anys. En realitat la mortalitat infantil és un dels factors que més influencia té sobre la xifra de l’esperança de vida. De fet, al llarg de la història menys de la meitat dels nens que naixien arribaven a l’adolescència. Per això de vegades es fa servir l’esperança de vida a partir dels cinc anys, que ens vindria a dir quants anys pots esperar viure si sobrevius als cinc primers.

De vegades ens esgarrifem quan descobrim que les dones podien tenir deu, quinze o més fills al llarg d’una curta vida. Per moltes, tenir la regla era excepcional ja a partir dels tretze o catorze anys ja sempre estaven embarassades o alletant. Però cal recordar que la gran majoria d’aquestes criatures no arribaven a grans, de manera que les famílies feien el que era assenyat en aquell temps. Tenir deu fills per assegurar-te que tres o quatre arribessin a adults.

L’esperança de vida també assumeix que les coses seguiran igual que quan vas néixer. En molts períodes històrics podria ser una aproximació, però després arribava una epidèmia de pesta, una guerra mundial o uns conquistadores al nou mon i tota previsió s’esvaeix sota milions de morts inesperades.

Per això cal anar amb compte amb afirmacions radicals. De vegades es diu que la gran esperança de vida actual als països del primer món és deguda a la millora en l’alimentació, les vacunes, els antibiòtics, la higiene, o qualsevol altre millora tècnica. Totes aquestes afirmacions són en part certes, però només parcialment ja que cap explica per sí sola la longevitat generalitzada actual. En tot cas, el més rellevant és la manera com tot això, i més factors, ha reduït espectacularment la probabilitat de morir d’un nadó.