Arxiu del dijous, 6/06/2013

Què explicar i com fer-ho

dijous, 6/06/2013

microphone_.jpg El robatori d’un fòssil de dinosaure que estaven en procés d’extracció al coll de Nargó per part dels membres de  l’Institut Català de Paleontologia planteja, més enllà del fet concret, un antic debat. Fins a quin punt els científics han d’explicar la feina que fan? Durant molts anys s’ha acusat la comunitat científica de viure en una torre d’ivori aïllats de la societat i sense donar explicacions de a que es dedicaven. Ara ja no és així, però el que ha passat posa de manifest els perills d’un excés d’informació o d’una informació poc controlada.

Però controlar la informació és un tema que ja dóna mala espina.

El problema és senzill. La major part de la recerca científica que es fa en aquest país està finançada amb diner públic. Seria desitjable que el percentatge de finançament privat fos més elevat, però tal com està el pati, ara com ara és fer volar coloms. I mentre el finançament sigui públic, és a dir, pagat amb els impostos de tothom, la societat ha de saber a que es dediquen aquests diners. Això és important, d’entrada per principis i no només els destinats a recerca sinó a tot. Però des del punt de vista de la comunitat científica, també és imprescindible. La societat només recolçarà la ciència si la coneix i entén el que es fa, per què es fa i com es fa. No podem demanar diners dient que la ciència és molt important i esperar que ens creguin sense més.

Però el que ha passat posa de manifest el perill de l’excés d’informació. La setmana anterior s’havia anunciat el descobriment del fòssil. Els investigadors l’havien mostrat i havien ensenyat fotografies que segurament permetien identificar l’indret. Possiblement hauria estat millor esperar a tenir el fòssil recuperat discretament abans de donar la notícia. He de dir que entenc el que van fer, perquè aquesta mena de descobertes generen entusiasme i el vols compartir. Ara és fàcil dir que han pecat d’innocents, però és que les coses són evidents quan ja han passat. Al seu moment ningú va criticar que s’anunciés el descobriment. A més, part de la seva feina és precisament explicar i concienciar sobre la importància d’aquelles restes.

Aquesta mena de dubtes es generen en moltes ocasions. He d’explicar la línia de recerca que porto? No serà per falta de ganes, però fins que no estigui publicat seria molt imprudent. Altres poden copiar-me la idea. Per tant, millor callo i espero. Ah! Però i si la recerca permet una aplicació industrial? Aleshores primer ho hauria de patentar, després publicar i al final explicar-ho. Fàcilment la part d’explicar-ho quedarà en no-res ja que ben mirat tampoc tenim massa temps i en general a ningú sembla interessar-li massa. A més, si ets un científic i vols explicar la teva feina, on vas a fer-ho?

Amb els medis de comunicació també hi ha un cert conflicte. Ara que els conec una mica m’adono del trastorn bipolar que experimenten amb la ciència. No és cert que no els interessi. De fet, sempre he trobat un gran interès per part dels periodistes. Estan segurs que el tema interessa. Però les notícies es queden pel camí o s’uniformitzen fins semblar totes iguals les serioses, o simples estirabots les més llampants. Quantes vegades hem sentit dir que s’ha descobert un gen que algun dia servirà per curar el càncer? Segurament és que això és l’únic que ha entès el periodista de tot el que li explicava el científic. Hi ha excepcions, és clar. Científics que s’expliquen bé i periodistes ficats en el tema. Però en tot plegat, la cosa no acaba de rutllar del tot.

Espero que tot plegat no desmotivi la fantàstica feina de comunicació que feien a l’ICP. Tenen una web molt ben pensada amb molta informació sobre paleontologia i feien una bona tasca de comunicació. Al final sempre fas el millor que pots i després, sobre la marxa, vas corregint per mirar de trobar el punt exacte. I entre tots seguirem pensant com fer això d’explicar la ciència que fem. De vegades és frustrant notar que la majoria de la població ignora la recerca que es fa al seu voltant. Que al mateix barri on viu, on passeja i on va a comprar també s’estan desenvolupant noves teràpies, inventant nous materials, explorant l’espai profund o descobrint noves formes de vida.