20 anys de Parc Juràssic

Jurassic-Park.jpg El temps passa més de pressa que no sembla, i els aniversaris ens ho van recordant cíclicament. La setmana passada va complir anys una pel·lícula de les que van marcar un abans i un després. I francament, a mi em sembla increïble, però ja han passat 20 anys de l’estrena de Parc Juràssic.

La pel·lícula va posar definitivament de moda els dinosaures i la biotecnologia. Durant uns anys semblava possible recuperar qualsevol animal gràcies a les tècniques de manipulació del DNA que cada vegada tenim més apamades. Però vint anys és un bon moment per fer una mirada enrere i veure aquella història a la llum dels nous coneixements i tecnologies.

La primera és una mala notícia. No hi ha manera de clonar dinosaures amb l’estratègia que proposaven els científics de InGen. Ara sabem que el DNA té un nivell d’estabilitat que fa que fins i tot en les millor condicions es degradi lentament. En cap cas ens arribaria DNA de dinosaure fins l’actualitat. A no ser que imaginem una estratègia completament diferent, no cal anar recollint mosquits en ambre per recuperar DNA de la sang del dino.

El que si ha millorat és la tecnologia per seqüencia el DNA. A la pel·lícula no recordo que ho especifiquessin, però al llibre, InGen comprava un grapat de seqüenciadors super-potents per anar obtenint les seqüències del DNA. Avui en dia les coses han millorat. En pocs dies pots tenir la seqüència feta i per un preu molt econòmic. Naturalment, si parteixes de material en bones condicions. En el cas dels dinos, seria una mica més complicat, però tècnicament seria molt més simple.

La nostra visió dels dinos també s’ha modificat una mica. Els velociraptors eren més petits que els de la pel·lícula. A un humà només li arribarien als genolls. I no semblarien llangardaixos sinó ocellots ja que sembla que tenien plomes. La mala baba, en canvi, se la seguim suposant.

Un error que ja es va fer notar al seu moment és que això de posar un Tiranosaure a un parc Juràssic no és molt exacte. Els tiranos van viure durant el Cretaci i no durant el Juràssic. Però això ja és filar prim. Si tries el nom de Juràssic per al parc, no li faràs fàstics a un tiranosaure només per un detall sobre l’era geològica!

En tot cas, només era una pel·lícula. Ens va fer somiar, ens va fer patir i ens ho vàrem passar molt bé amb ella, de manera que ja va complir el seu objectiu. Està bé identificar els errors, que sempre és bo saber coses, però tampoc cal fer-ne un gra massa. De vegades el que toca és deixar-se portar i, si la bestiesa no és massa gran, no donar-hi més voltes.

5 comentaris

  • ian alaminos poveda

    03/10/2013 14:12

    vaia cosa

  • gal.la soler i mancha

    27/09/2013 20:25

    ja quina passada jo he vist totes les pelis i molen molt que facin una altre peli siusplau

  • Daniel Closa

    17/06/2013 12:44

    Carquinyol. El tema dels rugits era una barreja interessant de sons. Però en això si que no hi ha motius per criticar ja que ignorem com eren realment. No hihavia més que inventar-s’ho.

    David. Van ser dels primers a posar-ho de manifest en pel·lícules. I recordo que a les priomeres versions als dinos els havien posat llengua bífida com els rèptils. Sort que un dels assessors va posar el crit al cel.

  • David Vidal

    17/06/2013 10:04

    Tot i els errors, recordo que el llibre va suposar tota una nova visió dels dinos. Va ser tota una novetat (com a mínim per a mí) el fet de la evolució cap a ocells!

  • Carquinyol

    17/06/2013 7:31

    Si és que el temps passa volant ! Sembla ben bé què fos ahir ! Me’n recordo que una altra de les crítiques habituals a la pel·lícula va ser pels rugits del tiranosaure.

    Bé, ves preparant l’apunt dels 40 anys que d’aquí no res et toca escriure’l …