Arxiu del dimarts , 18/06/2013

Curiosament

dimarts , 18/06/2013

Janus1.JPG T’enamores i la primera conseqüència és que la teva visió de la realitat pel que fa a la persona en qüestió queda completament deformada. Magnifiques fins l’absurd les seves virtuts mentre que ignores olímpicament els seus defectes. És genial mentre dura l’enamorament, però una font de problemes importants si l’engany s’allarga massa en el temps. El retorn a la normalitat i a una visió més objectiva pot ser suau o sobtat, tranquil o dolorós, però l’important és que tingui lloc.

El cas és que l’enamorament només és un cas extrem d’aquesta distorsió en les percepcions. Perquè adaptar la realitat a les expectatives, als sentiments o a les conviccions ho fem tots, de manera més o menys marcada, en molts aspectes de la vida. De fet, bona part de la feina dels científics està encaminada a evitar aquesta tendència. Per això filem molt prim en els controls i per això, les conclusions de molts treballs generen una certa hostilitat. Normal, ja que no hi ha res més emprenyador que algú et vingui amb dades a demostrar que la noia dels teus amors no és tan maca, tan simpàtica ni tan bona persona.

Però és curiós mirar com per segons quines coses es fan servir diferents barems.

Hi ha qui s’indigna si la indústria farmacèutica finança un estudi sobre determinats medicaments. Aparentment aquest finançament invalida el disseny, la base teòrica i totes les conclusions. Però, curiosament, els sembla perfecte que un laboratori farmacèutic (de productes homeopàtics) financi una càtedra i un “llibre blanc de la homeopatia”. En aquest cas el finançament i el fet d’estar redactat per un laboratori homeopàtic sembla que no invalida res.

Hi ha qui s’angoixa pels efectes que puguin tenir les radiacions dels mòbils, dels microones, dels ordinadors i del wifi. Però, curiosament, les radiacions del Sol a la platja a ple migdia no els semblen problemàtiques. Com que és llum del Sol i el Sol és una cosa “natural”, doncs no pot ser dolenta. Que tinguem dades contrastadíssimes sobre l’efecte de l’excés de llum solar sobre el càncer de pell i, en canvi no tinguem evidència de càncer causats per els microones o els telèfons mòbils son detalls irrellevants.

I parlant d’energies. Hi ha qui s’inquieta per totes les fonts d’energia que ens envolten, de les nuclears fins als camps magnètics dels aparells domèstics. Donen per fet que són inquietants encara que totes són energies que coneixem, controlem (més o menys) mesurem i entenem. Però, curiosament, consideren saníssimes unes energies vitals, holístiques o tel·lúriques, que tenen tendència a acumular-se a les mans de curanderos, als extrems de polseres de colors o (o amb boletes) i que flueixen per les parets dels edificis. Sembla que el fet que ningú les ha mesurat, descrit o manipulat de manera reproduïble, és un detall que només té importància per uns pocs descreguts.

Hi ha qui s’indigna pels diners gastats en un accelerador de partícules que ens permet endinsar-nos en el món de les partícules per entendre millor com és l’Univers i descobrir els detalls de la física quàntica. Però , curiosament, dóna per bones explicacions ridícules sobre el funcionament del cervells, la interpretació dels somnis o els missatges extraterrestres basades en una pressumpta “física quàntica”. Aparentment per parlar i aplicar la física quàntica, no cal saber gaire res sobre el que realment és la física quàntica.

Hi ha qui no creu en les religions… però curiosament creu fermament en el karma

Hi ha qui creu que tot el natural és bo… però curiosament ignoren els verins, les malalties o els paràsits.

Hi ha qui creu que la tecnologia és dolenta… però curiosament no sobreviuria ni 24 hores en una selva tropical.

Hi ha qui creu que tot temps passat va ser millor…. però curiosament no inclouen el període de la pesta negra a Europa.

Hi ha qui diu que els científics ens prenem la ciència com una fe més… però curiosament no hi ha sistemes basats en la fe que incloguin estudis controlats, aleatoritzats i doble cec per defensar les seves creences.

I és que estar enamorat és genial, però és important mantenir una mica (només una mica) de la part racional de cervell en funcionament. Puc seguir enamorat igual tot i entendre que la noia no és la més bonica del planeta.