Arxiu del dimarts , 3/09/2013

Complicacions col•laterals

dimarts , 3/09/2013

wave-1424855-m.jpg La natura és complexa. Aquesta és una de les característiques que la fan més fascinant. Cada vegada que penses que entens un procés, apareixen grapats de ramificacions en les que no hi havies pensat, de manera que cal tornar a arromangar-se i posar-se a estudiar-les. Si això ja passa quan estudies un procés concret, com no ha de passar quan intentes entendre el comportament del planeta en la seva globalitat?

Doncs això és el que no para de passar amb el tema de l’escalfament global. En principi semblava un concepte relativament senzill. Els humans generem quantitats monstruoses de CO2 que aboquem a l’atmosfera. El CO2 dificulta que l’escalfor del planeta s’alliberi a l’espai, de manera que actua com un “gas hivernacle” i el planeta s’escalfa.

Hi havia una nota d’esperança. El CO2 no es queda a l’atmosfera sinó que els oceans el van captant. L’aigua dels mars del planeta actua com a contenidor de l’excés de CO2. Un fet que dóna una mica de marge per actuar. Per tant, calia contemplar l’efecte dels oceans en tot el sistema.

El problema és que el CO2 no es limita a ser absorbit pels mars. Dins l’aigua es transforma i es converteix en àcid carbònic, de manera que els oceans es van acidificant. No pots afegir milers de milions de tones d’àcid carbònic al mar i esperar que no passi res.

Un dels primers efectes que es van detectar era que un mar més àcid era una mala notícia per organismes com els coralls. Els seus esquelets són calcaris, i en condicions àcides es desfan. Lamentable i trist, però tampoc ens treu el son. El que passa és que els coralls només son la punta del iceberg. Ara han fet un estudi on analitzaven l’efecte de l’acidificació dels mars sobre els organismes marins en general i la veritat és que no se n’escapa cap. Els peixos semblava que ho tenien menys malament, però ara han vist que les larves són molt sensibles als canvis d’acidesa. Altres tipus d’organismes també reben. Eriçons i estrelles de mar, gambes, llagostins i tota mena d’artròpodes, mol·luscs…

Sembla que l’alliberament de CO2 conseqüència de l’activitat humana modificarà de manera notable els equilibris entre espècies als oceans. I a la natura, quan modifiques equilibris, mai saps com quedarà l’ecosistema, però quasi mai queda com ens agradaria. Un més dels efectes col·laterals que els humans exercim sobre els nostres mars.

Ah! Però la cosa encara té més ramificacions. Un dels organismes afectats per l’acidificació és el fitoplàncton. I resulta que aquests petits organismes als que mai parem atenció, tenen un efecte notable sobre… el clima!

Hi ha determinats grups d’algues que alliberen un producte anomenat dimetil sulfur. Aquest gas surt dels oceans i quan arriba a l’atmosfera s’oxida i forma nuclis de condensació on s’uneixen les molècules d’aigua i acaben formant núvols. Uns núvols que reflecteixen la llum del sol i impedeixen que arribi al terra, de manera que contribueixen a evitar l’escalfament. En realitat encara és més efectiu ja que sembla que el mateix dimetil sulfur ja actua per sí solet com escut que fa rebotar la radiació solar disminuint l’escalfament.

Però amb l’acidificació, aquestes algues viuen pitjor i generen menys dimetil sulfur. De manera que el mecanisme que “refredava” perd eficiència i per tant, el planeta s’escalfa més.

Al final, les ramificacions del problema surten de les maneres més insospitades. I segur que com més l’estudiem, més en trobarem. Per sort, la solució segueix sent evident. Cal deixar de generar gasos hivernacle. No cal ser un geni per entendre-ho (tot i que alguns semblen curtets i no acaben de pillar-ho).