Arxiu del dimecres, 4/09/2013

Llums i ombres de la llet.

dimecres, 4/09/2013

lactase-hotspots2.jpg Un fet que ens sembla d’allò més sorprenent és que durant la major part de la història de la humanitat, la llet era tòxica pels adults. Una mica abans de l’adolescència, perdíem la capacitat de digerir la lactosa, el principal sucre de la llet ja que el nostre organisme deixava de fabricar l’enzim la lactasa, encarregat de digerir-la. En realitat era assenyat ja que fins que no es va implantar la ramaderia, els humans no tenien manera d’alimentar-se de llet. Només durant el període d’alletament matern feia falta disposar de la capacitat de metabolitzar aquest aliment.

Les coses van canviar quan es van començar a domesticar animals. A més de la carn, vàrem aprendre a aprofitar altres fonts d’aliment. Per exemple, a molts indrets d’Àfrica fan talls a la jugular de les vaques per fer servir la sang com aliment. En treuen una certa quantitat i tot seguit tapen la ferida per mantenir viu l’animal. En realitat, la sang era més fàcil de pair que la llet. Però la llet és una gran font d’aliments i amb algunes vitamines importants, per tant sembla que els nostres avantpassats ja se les van empescar per aprofitar-la. La manera va ser aprendre a fabricar formatge.

Durant l’elaboració del formatge, bona part de la lactosa desapareix ja que es consumida durant la fermentació, de manera que el producte resultant és més fàcil de pair. El mateix passa amb el iogurt. Al que no tenim intolerància a la llet ens sembla igual, però per als nostres avantpassats la diferencia era disposar d’un aliment saludable o d’un que els causava disenteria. Han identificat restes dels greixos de la llet de vaques, ovelles i cabres en pots de terrissa de fa 8500 anys, fet que suggereix que de seguida que van disposar d’animals domesticats, es van posar a mirar d’aprofitar la seva llet.

Però si ens ho mirem des d’un punt de vista evolutiu, ens adonem que la ramaderia va representar una modificació de l’ambient en el que vivien els humans. Hi havia disponibilitat de llet, de manera que qualsevol mutació que permetés digerir-la representaria una avantatge i seria ràpidament seleccionada. Els europeus que podem prendre llet som el resultat d’una mutació molt senzilla (un únic nucleòtid) que fa que es mantingui la lactasa al llarg de tota la vida. En altres zones del planeta també la mantenen gràcies a altres tipus de mutacions. És per això que es veuen diferents zones, separades entre si, de tolerància a la lactosa.

Segurament en temps més antics havien aparegut les mateixes mutacions, però abans de la ramaderia no disposaven de llet per alimentar-se i el fet de tenir lactasa no representava cap avantatge. Per tant, la mutació no tenia perquè mantenir-se.

En realitat, encara avui en dia la llet és un problema per una part molt important de la humanitat. De fet, només un de cada tres humans poden prendre llet sense patir problemes. Hi ha moltes regions on la població no pren llet ja que no porten cap mutació que els permeti digerir-la. Ara han elaborat un mapa amb les freqüències de la població capacitada per digerir la lactosa i estan establint les relacions evolutives d’aquetes mutacions. Un punt de trobada entre la genètica molecular, l’evolució i la historia de les civilitzacions.

I també una mostra de la imaginació que li posen per triar els noms als projectes científics. Aquest estudi sobre la evolució de la tolerància a la lactosa s’anomena projecte “LeCHE” (per “Lactase Persistence in the early Cultural History of Europe”).