Llums i ombres de la llet.

lactase-hotspots2.jpg Un fet que ens sembla d’allò més sorprenent és que durant la major part de la història de la humanitat, la llet era tòxica pels adults. Una mica abans de l’adolescència, perdíem la capacitat de digerir la lactosa, el principal sucre de la llet ja que el nostre organisme deixava de fabricar l’enzim la lactasa, encarregat de digerir-la. En realitat era assenyat ja que fins que no es va implantar la ramaderia, els humans no tenien manera d’alimentar-se de llet. Només durant el període d’alletament matern feia falta disposar de la capacitat de metabolitzar aquest aliment.

Les coses van canviar quan es van començar a domesticar animals. A més de la carn, vàrem aprendre a aprofitar altres fonts d’aliment. Per exemple, a molts indrets d’Àfrica fan talls a la jugular de les vaques per fer servir la sang com aliment. En treuen una certa quantitat i tot seguit tapen la ferida per mantenir viu l’animal. En realitat, la sang era més fàcil de pair que la llet. Però la llet és una gran font d’aliments i amb algunes vitamines importants, per tant sembla que els nostres avantpassats ja se les van empescar per aprofitar-la. La manera va ser aprendre a fabricar formatge.

Durant l’elaboració del formatge, bona part de la lactosa desapareix ja que es consumida durant la fermentació, de manera que el producte resultant és més fàcil de pair. El mateix passa amb el iogurt. Al que no tenim intolerància a la llet ens sembla igual, però per als nostres avantpassats la diferencia era disposar d’un aliment saludable o d’un que els causava disenteria. Han identificat restes dels greixos de la llet de vaques, ovelles i cabres en pots de terrissa de fa 8500 anys, fet que suggereix que de seguida que van disposar d’animals domesticats, es van posar a mirar d’aprofitar la seva llet.

Però si ens ho mirem des d’un punt de vista evolutiu, ens adonem que la ramaderia va representar una modificació de l’ambient en el que vivien els humans. Hi havia disponibilitat de llet, de manera que qualsevol mutació que permetés digerir-la representaria una avantatge i seria ràpidament seleccionada. Els europeus que podem prendre llet som el resultat d’una mutació molt senzilla (un únic nucleòtid) que fa que es mantingui la lactasa al llarg de tota la vida. En altres zones del planeta també la mantenen gràcies a altres tipus de mutacions. És per això que es veuen diferents zones, separades entre si, de tolerància a la lactosa.

Segurament en temps més antics havien aparegut les mateixes mutacions, però abans de la ramaderia no disposaven de llet per alimentar-se i el fet de tenir lactasa no representava cap avantatge. Per tant, la mutació no tenia perquè mantenir-se.

En realitat, encara avui en dia la llet és un problema per una part molt important de la humanitat. De fet, només un de cada tres humans poden prendre llet sense patir problemes. Hi ha moltes regions on la població no pren llet ja que no porten cap mutació que els permeti digerir-la. Ara han elaborat un mapa amb les freqüències de la població capacitada per digerir la lactosa i estan establint les relacions evolutives d’aquetes mutacions. Un punt de trobada entre la genètica molecular, l’evolució i la historia de les civilitzacions.

I també una mostra de la imaginació que li posen per triar els noms als projectes científics. Aquest estudi sobre la evolució de la tolerància a la lactosa s’anomena projecte “LeCHE” (per “Lactase Persistence in the early Cultural History of Europe”).

8 comentaris

  • Daniel

    04/09/2013 23:44

    Núria: Si que destaca. Segurament esta relacionat amb l’origen de la poblacio. A mes de les ,utacions cal tenir en compt els moviments de poblacions per interpretar la distribucio.

    Joan: Els que no van mutar desactiven la sîntesi de l’enzim quan tenen una anyets. Ostrrs! He de repassar el mecanisme de control, que ja ho tinc rovellat :-)

    Montserrat. Comences guerrera, eh! :-)
    Tens raó, per descomptat. La llet és un aliment. Almenys pels que tenim la mutació.

    Esther. Ja saps que les modes tenen molt poder. Arribarem al nivell dels USA, que una vegada vaig trobar centenars de iogurts de tots els gustos imaginables (inclos de pastis de formatge) pero NO de naturals sense res?

    Francesc. Ah! Pero dins la intolerancia també hi ha graus. Deus ser dels “intolerants pero poc” :-)

  • Francesc

    04/09/2013 16:53

    I aproximadament una quarta part dels que no hauríem de poder digerir la lactosa perquè tenim la variant genètica ancestral tolerem la llet sense cap problema. Conec dos casos (jo en sóc un) en què vam descobrir que no hauríem de poder tolerar la lactosa en fer-nos una anàlisi genètica!

  • Esther

    04/09/2013 16:37

    Si no hi estem dissenyats per digerir llet, doncs altres coses!
    Quan jo era petita, et menjaves un iogurt quan estaves malalt! L’envàs era de vidre i el tornaves a la botiga o a la farmàcia! I no hi havia iogurts de mil gustos, només d’un tipus.
    Llavors va venir la moda del consum dels làctics dels països del nord, i sembla que no es menja bé si no es beu molta llet, es menja molt de formatge i de iogurts. Els nostres nens i nenes han crescut molt bé amb uns “petits” de Suïssa, i ara hi ha de iogurts de tots colors i funcions varies, però segur que necessiten tanta llet? I no entrarem amb les últimes modes sobre allò de les defenses i no se que més… Realment, tot plegat és la LeCHE!

  • Montserrat

    04/09/2013 12:58

    Ben tornat!! i jo amb ganes de tocar els nassos :-) “Però la llet és una gran font d’aliments i amb algunes vitamines importants” seria “la llet és un aliment font de molts nutrients com algunes vitamines importants” llet=aliment ;-)
    Carquinyol, no tots els que critiquen la llet com aliment són comunitats pseudocientífiques de les energies vitals. Crítiques de la llet com a nutrient estan publicades a revistes científiques serioses i van dirigides no tan a la lactosa sinó a altres components que porta la llet , com hormones que en el nou nat tenen una missió de fer créixer i madurar certes estructures i que en l’adult poden tenir alguns efectes potser no desitjables, s’han trobat algunes relacions amb alguns càncers.

  • Joan Codina

    04/09/2013 10:18

    Es la LeCHE aqesta notícia. I dius que només una mutació de res ens permet de seguir fabricant enzim..

    Llavors què passa als que no es van mutar? Què ho fa que a partir d’un moment es deixi de fabricar un enzim? Com es programa això? No sé si s’entén la pregunta.

  • Núria Tomàs

    04/09/2013 10:03

    Curiós l’alt percentatge de la mutació a la zona cantàbrica, zona lletera per excel·lència. La meva deducció és que, segurament, allà la llet va ser aliment fonamental per a sobreviure en èpoques dures. I això és selecció natural. Els que sobreviuran seran els més forts i, en aquest cas, són els que tenen l’enzim lactasa per poder esmicolar la lactosa. Per tant, es reproduiran els que tenen la mutació i genèticament acaba siguent característica dominant a la població.

  • Daniel

    04/09/2013 8:34

    Estrictament en som molts els que si que ja estem “dissenyats” per prendre llet.

  • Carquinyol

    04/09/2013 8:18

    Aquest és un dels típics temes que apareix de forma reiterada en les ‘comunitats pseudocièntifiques de les energies vitals’. No preneu llet que no estem dissenyats per fer-ho uhhhhh !

    Coi… tampoc estàvem dissenyats per volar i bé que no diuen ‘no agafeu l’avió’ En un cas tenim una adaptació biològica que ens ho permet fer (a uns quants) i en l’altre tecnològica però cal anar aprofitant-les totes i no quedar-te ancorat en el passat !