Arxiu del dilluns, 9/09/2013

Manipulant els records

dilluns, 9/09/2013

optogenetica.jpg Que és un record? Tots en tenim, tots els experimentem i sense els records, la nostra personalitat s’esvairia en el no-res. Quan parlem de records, de la memòria, tots ens entenem, però des del punt de vista de la fisiologia, no estava gens clar el que és un record. Sabem que la memòria està relacionada amb el funcionament del cervell ja que lesions a determinades zones del cervell causen amnèsia. Però la manera com passar de neurones a records seguia en el terreny de les hipòtesis.

La idea general és que un record es relaciona amb l’activació de determinats grups de neurones. El que experimentem fa que algunes xarxes de connexions agafin més importància i les seves unions en particular s’activin amb més facilitat. Així, quan posem en marxa les primeres neurones, la resta (i no unes altres) les segueixen en l’activació. Cada record correspondria a l’activació d’un grup, un entramat determinat i particular, de neurones. És el que els neurobiòlegs anomenen “un “engrama”.

Aquesta era una de les teories més fermes, però calia demostrar-la. I cal dir que ho han aconseguit fent servir un nivell d’enginy i imaginació fabulós. Això, i unes tècniques que fa només quatre dies eren ciència ficció.

La idea era que si això de l’engrama fos correcte, si poguéssim identificar-ne un i activar-lo quan volguéssim hauríem de recrear el record associat a aquell engrama particular. Fàcil, no?

Per començar han creat uns ratolins genèticament modificats de manera que en activar-se les neurones aquestes fabriquessin una proteïna anomenada ChR-2 (Per channelrhodopsin-2), que és  sensible a la llum i que quan s’activa (quan s’il·lumina) fa que s’activi la neurona. Fins fa molt poc s’estudiaven zones del cervell, però aquestes proteïnes estan esdevenint unes eines fantàstiques per treballar i estudiar neurones o grups de neurones individuals.

El que van fer va ser posar aquets ratolins en una gàbia en la que, en un moment donat, rebien una petita descàrrega a les potes. Amb això passaven dues coses: Els ratolins agafaven por a la gàbia i al seu cervell es generava el record de la por. L’endemà, posaven el ratolí en una gàbia diferent, que no li causava por i en la que l’animaló estava tan tranquil. Però quan li aplicaven llum al cervell, activaven la ChR-2 i les neurones que formaven l’engrama del dia anterior s’activaven i el ratolí responia mostrant por.  S’havia reactivat específicament el record de la por.

Però encara ho han sofisticat més! Van fer un experiment similar en el que l’engrama que “marcaven” amb la ChR-2 era el record d’una cambra on no passava res. Al dia següent van posar el ratolins en un indret completament diferent i van fer dues coses: Van causar la descàrrega a les potes de l’animal al mateix temps que, amb la llum, activaven el record de la primera sala. Així associaven dues coses. La por a la descàrrega que rebien junt amb el record de la sala del dia anterior.

I quan un dia després van situar els ratolins en la primera sala (on, recordem-ho, no els havia passat res), els ratolins van mostrar por. Això indica que els investigadors ja poden “aïllar” un record i activar-lo quan calgui. En certa manera, havien creat un record nou d’una cosa que mai havia passat.

Aquesta és d’aquelles coses que porten dues reflexions. La primera és optimista, ja que disposem d’una eina extraordinària per entendre com funciona la memòria, com es generen els records, com es fixen, es modulen, s’alteren i s’esvaiexen. Per entendre l’essència que ens fa ser nosaltres mateixos.

L’altra, evidentment és: Quina por! Ara per ara només és una tècnica aplicable a ratolins i en unes condicions molt de laboratori. Però si la capacitat de manipular els records i, potser, altres formes d’activitat cerebral (sentiments, pensaments, emocions…) esdevé realment fàcil… El malson de “1984” serà un conte de nens comparat amb el que pot passar.