La cadena que ens manté vius

chain-of-time-3-1363081-m.jpg Que la política està desprestigiada és una evidència. També és una llàstima ja que hauria de ser una de les activitats que ennobleixen a les persones. La mediocritat s’escampa per tot l’arc parlamentari (i extraparlamentari), però no ens hauria de sorprendre. L’estructura legal, la manera com s’organitzen els partits, les normes electorals i la inèrcia mediàtica ha fet que, massa sovint, l’activitat d’un polític es limiti a deixar anar un seguit de frases, més o menys enginyoses, per aconseguir un cert ressò mediàtic.

És el que hi ha i potser un dia tindrem ocasió de refer aquestes normes. Mentrestant, miro de prendre-m’ho amb paciència. Igual que les portades de “La Razón”, que ja les espero com si fossin l’acudit del dia, les frases que deixen anar els nostres representants les considero només uns seguit d’intents, normalment fallits, de ser enginyós. Però alguna vegada hi ha alguna frase que em toca el voraviu. I aquest estiu, la frase la va dir en Pere Navarro, quan va afirmar que “A mi mai m’han agradat les cadenes perquè serveixen per tancar, per lligar. Tampoc m’agraden les cadenes humanes”.

Home! Sí que hi ha moltes cadenes que donen mal rotllo. Això no ho nega ningú. Però de cadenes útils, valuoses, i fins i tot imprescindibles, també en tenim un grapat. No se que faria sense les cadenes de muntanyes com els Pirineus. Les indústries no funcionarien sense cadenes de muntatge. Molts aliments i medicaments arriben a les nostres llars en condicions sanitàries correctes perquè s’ha mantingut una cadena del fred en la seva elaboració. L’exèrcit és la més típica, però moltes altres organitzacions tenen cadenes de comandament per poder funcionar eficientment. Els ecosistemes no es poden entendre sense analitzar la cadena tròfica. La cadena de la bicicleta o de la moto són les que ens ajuden a avançar quan practiquem aquests esports. El mateix DNA no deixa de ser una cadena de nucleòtids enllaçats seqüencialment. I algunes vegades els regalem cadenetes a les noies, que en aquest cas potser si que són per lligar, però en un sentit més lúdic del terme.

Però hi ha una cadena imprescindible per la vida. Gairebé totes les cèl·lules de tots els animals, plantes i fongs es mantenen vives gràcies a que a l’interior dels seus mitocondris hi ha una cadena de transport d’electrons. La maquinaria que ens permet generar energia i mantenir el metabolisme la formen un seguit de proteïnes unides una a continuació de l’altra i que es van transferint electrons seqüencialment. A cada pas d’aquesta cadena es generen uns fenòmens fisicoquímics que al final permeten generar una molècula anomenada ATP i que és la moneda de canvi energètic que fa servir el nostre metabolisme. La gran majoria de reaccions químiques que fa el nostre organisme funcionen gracies al ATP que fabrica la cadena de transport d’electrons. Una cadena que ens manté lligats… a la vida.

Al final, si necessitem menjar és en gran part per disposar de glucosa que serà metabolitzada sobretot per mantenir la cadena de transport d’electrons en funcionament. Si la cadena s’atura, la mort s’esdevé en uns pocs segons. De fet, si el cianur mata és simplement perquè actua aturant la cadena de transport d’electrons. Aquesta cadena és una obra extraordinària de l’evolució, una meravella de la bioquímica (i un maldecap pels estudiants).

I és que hi ha cadenes que resulten imprescindibles per mantenir-nos vius.

(Coi! Amic Navarro. Com pots haver oblidat aquesta cadena? Que ets biòleg!)

4 comentaris

  • Núria Tomàs

    11/09/2013 10:11

    Molt bona diada, Dan!
    Avui es transmetrà molta energia a través de la cadena.

  • Mirabilis

    10/09/2013 12:40

    I, a més, quan convé, seguem cadenes.

  • Sinera

    10/09/2013 7:57

    Les pitjors són aquelles cadenes que esclavitzen el cervell i el fan impermeable al sentit comú i a qualsevol sentit crític.

    La massa enadenada a base de manipulació. Mentre no siguem lliures i independents com individus com pretenem ser-ho com a poble?

    Són tants els polítics encadenats a les seves poltrones!

  • Carquinyol

    10/09/2013 7:57

    Si alguns polítics pensensin una mica sobre allò que diuen, no parlarien.

    Home noi, no voldràs que els polítics pensin sobre allò que diuen ? “Pero esto que es ?????”