Arxiu del dijous, 12/09/2013

La fal·làcia naturalista

dijous, 12/09/2013

error.jpg És fantàstica la capacitat dels humans per atribuir valors morals a qualsevol cosa. Sembla que tenim un cervell dissenyat per agrupar el que sigui en dos categories: “bons” i “dolents”. Si mirem els personatges dels contes o de les pel·lícules, la divisió és categòrica. I quan trobem personatges ambivalents (més reals, tot sigui dit) no deixen d’incomodar-nos. Els posem a la categoria de bons o de dolents?

Això ho apliquem a altres àmbits. Els equips de futbol, els partits polítics, els personatges públics, les obres que fa l’ajuntament,… Curiosament, també tenim idees clares sobre el món animal. Els cavalls acostumen a ser bons, les hienes sempre són dolentes. Els dofins bons, els cocodrils dolents. Els esquirols bons, les serps dolentes. Les papallones bones, les aranyes dolentes. Semblaria que parlem de coses com “útil”, “perillós” o “bonic”, i segurament aquests conceptes estan en l’arrel del pensament, però al final els etiquetem amb una categoria moral. Realment sospitem que les hienes són dolentes, traïdores, fan pudor i tenen mala llet. Però en realitat, que en sabem realment de la vida de les hienes?

El més curiós és que també ho apliquem a conceptes més abstractes. I en aquest aspecte, un dels que s’emporta la palma és el concepte de “natural”. La idea que si una cosa és natural vol dir que és bona està tan estesa que fins i tot s’ha descrit la “fal·làcia naturalista”. Una fal·làcia és un argument aparentment vàlid, però que en realitat no ho és. Doncs la fal·làcia naturalista és la que atribueix virtuts ètiques inherentment bones  a coses només pel fet de ser naturals.

Aquest argument s’aplica moltes vegades en temes on les conviccions són profundes malgrat que no tinguin arguments per justificar-les. Moltes vegades es diu que la homosexualitat és antinatural. El fet de titllar-la d’antinatural ja porta implícita l’etiqueta de “dolent”. L’argument és doblement erroni ja que en realitat la homosexualitat si que existeix en la natura i el fet de ser natural no implica que sigui bo. Una cosa similar passa amb els aliments o els medicaments. Com més naturals siguin, millor han d’anar.

El curiós d’aquest argument és que no s’aguanta per enlloc. A la natura hi podem trobar l’infanticidi, la violació, l’assassinat, el robatori, el genocidi, l’enverinament, la guerra química, les epidèmies, la mort prematura, l’esclavitud o el parasitisme.

En canvi, la música, la pintura, les tècniques per conservar aliments, els vestits, els antibiòtics, els medis de transport, el matrimoni o les religions són invents humans completament artificials. Renoi! Si fins i tot el concepte de “ètica” és un invent artificial!

Aquesta mena de fal·làcies són en bona part conseqüència del desconeixement sobre el funcionament de la natura i d’una visió romàntica que ens inculquen de petits. Això, junt amb la infinita capacitat dels humans per fixar-nos en el que ens interessa i ignorar el que no ens agrada genera fal·làcies com la naturalista, que després la publicitat explota àmpliament.

De vegades semblem una mica masoquistes i volem treure mèrit a tot el que la humanitat ha aconseguit. Per descomptat hem fet moltes bestieses, hem creat monstres i ens comportem de maneres absurdes, però també ens hem anat fent una mica més savis i hem aconseguit un domini sobre el món que ens envolta que no mereix un menyspreu tan indiscriminat.