IgNobel 2013

IgNobel.jpgFidels a la tradició, la setmana passada es van atorgar els premis IgNobel 2013. I com cada any, la collita no ha decebut. La immensa majoria compleixen el paradigma dels IgNobel. Permeten riure, però tot seguit fan pensar. Naturalment ens recreem més en la part divertida. Després de tot, aquest és el seu esperit. Però va bé no passar per alt el que hi ha al darrere d’aquestes recerques aparentment poca-soltes.

El que m’ha arribat al cor és el de cirurgia, per demostrar que fer escoltar òpera als pacients d’un trasplantament de cor millora el funcionament de l’empelt, fins i tot quan els pacients són ratolins. No m’he resistit a mirar l’article original i a fixar-me en detalls. L’òpera triada va ser “la Traviata” de Verdi. I poca broma perquè els ratolins que l’escoltaven vivien més de quaranta dies després del trasplantament, mentre que el grup que no l’escoltava només vivien deu dies. Escoltar sorolls a seques no tenia efecte, i si els ratolins tenien el timpà perforat tampoc. (Això del timpà m’ha sorprès. Aquí dubto que el comitè ètic ho permetés).

El de psicologia va ser per descobrir  que les persones que van begudes es consideren més atractives (fins aquí res de nou) però les persones que “creuen” que van begudes també s’ho pensen que són més atractives. Qui ho diu que l’efecte placebo no és eficaç?

La biologia i l’astronomia comparteixen el premi ja que va ser per demostrar que els escarabats piloters fan servir ni més ni menys que la Via Làctia per orientar-se de nit.  El tema de com ho fan els animals per orientar-se no para de donar sorpreses, però aquesta és de les remarcables. És la primera vegada que es demostra un sistema d’orientació per les estrelles en invertebrats.

El de física va ser per demostrar que algunes persones poden anar corrent sobre l’aigua d’un estany… sempre que la persona i l’estany d’aigua estiguin a la Lluna. Serà divertit en un futur anar explorant totes les coses que podem fer a un sisè de gravetat.

N’hi ha que escapen al tema científic, com ara el de la pau per al president de Bielorússia, per fer il·legal el fet d’aplaudir en públic i a la policia de Bielorussia per arrestar una persona armada (però que si la van arrestar va ser per aplaudir). Aquest fa pensar, tot i que no en ciència sinó en si el món està perdent l’oremus…

I el que em fa més angunia és el de salut pública per un treball on es descriuen tècniques de microcirurgia per reparar els efectes d’una epidèmia d’amputacions de penis que van tenir lloc a Tailàndia. Segons diuen a l’article, les amputacions les feien habitualment les furioses esposes de marits faldillers. Els autors mostren que la seva metodologia donava bons resultats excepte quan el penis en qüestió era… parcialment devorat per un ànec. S’ha d’estar furiosa per tallar-se-la al marit, però llençar-la als ànecs per que se la cruspeixin indica molta fúria.

N’hi ha més; Cebes que fan plorar, ossos empassats sense mastegar, dispositius anti segrestadors aeris o curioses estadístiques fetes amb vaques. Val la pena mirar-se’ls per riure una estona… i tot seguit per pensar una mica.

10 comentaris

  • Daniel Closa

    07/10/2013 9:17

    Gran Monzó!

  • Esther

    06/10/2013 20:43

  • Daniel Closa

    17/09/2013 7:36

    Si un dia guanyo un IgNobel faré un discurs prou llarg com per assegurar-me que surt la nena!!! :-D

  • Josep Maria

    17/09/2013 7:18

    Que grans els IgNobel, amb aquella nena fent callar els discursos avorrits! Per cert, que a Bielorrússia ja fa temps que s’ha perdut l’oremus.

  • Daniel Closa

    16/09/2013 23:54

    Detalls, detalls… Només cal que algú aconsegueixi generar-hi una atmosfera prou densa per evitar l’evaporació. :-D

  • Salvador

    16/09/2013 23:11

    S’ha de ser molt ràpid per córrer sobre l’aigua d’un estany a la Lluna i arribar abans que s’hagi evaporat tota l’aigua.

  • Daniel Closa

    16/09/2013 20:12

    Ostres. Un error de traducció! No era una persona armada sino one-armed (amb un sol braç)… Si es que amb l’anglés ja m’assemblo a la Botella. però l’error és tant divertit que el deixo :-D

  • Daniel Closa

    16/09/2013 8:44

    Carquinyol. Arg. La invasió dels anecs castradors. Un malson!!!

    Esther: Poca broma amb tots. Que la majoria, quan els mires atentament, tenen molt seny amagat. Ara, la propaganda d’aquestes cebes seria genial. Llàstima que les considerarien transgèniques i per tant… perillossíssimes. Segur que hi ha qui preferiria plorar.!

  • Esther

    16/09/2013 8:32

    Poca broma amb el de la ceba, que és un Nature. Fins i tot diu que és possible desenvolupar una ceba que no et faci plorar i que conservi el seu sabor i valor nutritiu. Cebes al super amb slogan: Don’t cry for me!

  • Carquinyol

    16/09/2013 7:37

    El de l’òpera es mereix seguir investigant… però el dels ànec és aterrador !

    Ara imagina’t que apareix un ànec amb una mutació que l’indueix a seguir aquesta dieta…l’ànec Donald deixaria de ser tan simpàtic i en Lucas seria un malson !