Arxiu del dimecres, 18/09/2013

Una sal immaculada

dimecres, 18/09/2013

Saltlamp.jpg Les modes són les modes. I per seguir una moda hi ha qui fa sacrificis, de vegades, remarcables. Els més habituals es mostren en forma de formes de vestir que generen incomoditat, però també hi ha qui es gasta els diners en polseres de colors, mòbils cada vegada més sofisticats, pentinats estranys o aliments presumptament saníssims.

Les creences també generen modes, i una de les tendències més marcades des de fa temps és la quimiofòbia, el rebuig als transgènics i la sacralització de tot el que sigui natural i preferentment oriental. Moltes de les coses que diuen els seguidors d’aquesta moda són discutibles i fins i tot errònies. Però de vegades, arriben al més complert absurd. Sembla que el sacrifici que cal fer per seguir-la implica desconnectar les neurones i deixar de pensar.

I és que cal limitar extraordinàriament la capacitat de raonar i aparcar la majoria de coneixements que una persona medianament informada pugui tenir per tal de considerar seriosa la propaganda d’aquest producte per als cuiners més exigents:

Sal rosa de l’Himàlaia, sense química, lliure de transgènics i no irradiada! També és lliure de pesticides i no fumigada. Ah! I no patiu per temes religiosos, que també és Kosher i Halal. A veure qui ho supera!

La primera ja m’ha fet saltar. Sense química? Però si és sal! En principi clorur de sodi (NaCl), però si té aquest color vermellós és senyal que també conté una certa quantitat d’òxid de ferro. Potser sigui per algun altre compost, però els òxids de ferro son dels més habituals en les sals vermelloses. En realitat, les sals de l’Himàlaia també contenen al voltant d’un 2% de polihalites, que son sulfats de  potasi, calci i magnesi (K2Ca2Mg(SO4)4·2H2O). Si tot això no és química, que coi és?

Lliure de transgènics (estrictament posa d’Organismes Genèticament Modificats). En realitat l’afirmació és correcte. Més que res perquè si algú aconsegueix fer sal transgènica s’endurà el premi Nobel. La sal és un mineral, i els minerals no tenen material genètic. Els qui s’ho empassen no saben distingir entre un organisme i una pedra? Potser volen dir que no hi ha bacteris transgènics ocults entre els grans de sal, però això sí que és una mica paranoic.

No irradiada. Ostres! Si realment és de l’Himàlaia segur que ha rebut més radiació que cap altre sal, ja que a més de quatre mil metres d’altura el grau d’irradiació provinent del Sol és molt superior al que tenim a ran de mar. Però en tot cas… i que? Quin mal pot fer les radiacions a la sal? No patirà mutacions, no experimentarà cremades, no s’alterarà (a no ser que la fiquis dins un reactor nuclear). I ben mirat, si patissis per la presència de transgènics, una manera d’eliminar-los seria precisament irradiar la sal.

El tema de Kosher i Halal no el domino gaire. Si he entès el que he llegit, en el cas de la sal vol dir que no porta additius i que permet que la facin servir per preparar aliments d’acord amb les normes jueves i musulmanes.

D’aquesta sal també en fan llums de taula per decoració. Imagino que aleshores totes aquestes característiques ja perden importància.

Segur que la sal és molt bona i queda molt sofisticada per cuinar. En això no hi ha res a dir i fins i tot fa una certa gràcia. I tot plegat no deixa de ser una simple manera de fer-se publicitat. Si indiquen aquestes característiques és que hi ha qui les busca i les valora. Però parlar de transgènics en referència a la sal, dir que no té química o respirar tranquil perquè no ha passat per les “perilloses” radiacions indica que hi ha molta gent que no te ni la més remota idea del que són els transgènics, la química o les radiacions. O que si que ho sap però que, per seguir una moda o una creença, fa un esforç important per ignorar el que sap.

Si més no, tot plegat m’ha permés riure una estona…