Arxiu del dijous, 19/09/2013

Starcraft i la flexibilitat cognitiva

dijous, 19/09/2013

terran_protoss_zerg copia.jpg Jo he fet coses que vosaltres no creuríeu. Vaig sobreviure cinc nits als atacs dels infectats per un virus zerg als turons de Meinhoff. Jo vaig aconseguir salvar Haven de la destrucció del Purificador Planetari. A Moebius vaig contenir l’atac dels fanàtics tal’darim mentre rescatàvem l’artefacte alienígena del temple Xel’naga. M’he infiltrat en bases del domini per robar la màquina de destrucció Odín o per alliberar els presoners de la fortalesa de New Folson. També vaig assistir, amb pesar, a la destrucció de la civilització protoss, esclafats per interminables onades de monstres zerg. Vaig sobreviure la desesperada batalla de les Portes de l’Infern i finalment, a les desolades planúries de Char vaig resistir els atacs despietats de la Reina d’Espases. Allà, contra tot pronòstic, vàrem esclafar els zerg, vaig rescatar la meva estimada i vaig alterar el curs de la història, pagant, és clar, un gran preu.

No he ocultat mai la meva vena friki. Per tant, no ha de sorprendre que sigui aficionat a jugar a Starcraft. Un joc d’ordinador d’estratègia i batalles entre tres races: Els humans (terran), una mena de criatures àliens (zerg) i una civilització tecnològica amb poders psiónics (protoss). Malgrat les diferències, l’equilibri entre races és notable, de manera que pots triar amb que jugues sense gaire penalització. Es pot jugar on-line contra jugadors d’arreu del món, però sempre perdo i ho he deixat estar. La majoria deuen ser nanos joves coreans amb els que no hi tinc res a fer. Dic coreans perquè allà aquest joc té tant èxit que retransmeten les partides per la tele. On-line només vaig guanyat una vegada i encara recordo amb plaer com vaig envoltar l’enemic i el vaig atacar per on menys s’ho esperava.

Però ara han publicat un treball on afirmen que jugar a Starcraft millora la flexibilitat mental. Mira per on, ara seré una mica més espavilat gràcies a les hores passades organitzant les meves tropes, decidint per on atacar i avaluant la potencia de foc de l’enemic i el nombre d’unitats ocultes que teníem ell i jo.

L’estudi l’ha finançat l’exèrcit dels Estats Units i tampoc resulta tan sorprenent. El primer que cal tenir en compte és que no és cap característica peculiar de Starcraft. Es tractava d’avaluar els efectes de jugar a jocs d’estratègia. Van triar Starcraft per la seva popularitat, però “Age of Empires” o qualsevol altre haurien servit (tot i que no són tan bons ni de llarg!!!). El joc és tant popular que els participants a l’estudi van ser noies ja que a la Universitat on ho van fer no van trobar nois voluntaris que juguessin menys de dues hores diàries. En homes no podien veure l’efecte de l’entrenament perquè tots ja estaven entrenats! Tampoc és una sorpresa la diferencia entre gèneres pel que fa a l’afició a aquest tipus de jocs, però algú hauria d’estudiar-ho amb més profunditat.

Les voluntaries van passar un total de quaranta hores intentant coordinar moltes tropes amb característiques específiques i variades, movent-les en diferents direccions, rectificant les estratègies sobre la marxa en funció dels moviments de l’enemic, defensant les bases per aconseguir recursos i mirant de destruir les dels altres, tot això simultàniament. No sembla sorprenent que al final, haguessin millorat algunes habilitats de coordinació i flexibilitat mental. El grup control jugava al pacífic i monòton “Sims” i no van experimentar cap millora.

De fet l’estudi només diu una cosa que ja s’ha dit moltes altres vegades. Exercitar alguna habilitat fa que millori  la teva capacitat per dur-la a terme. Aquesta vegada ho han fet amb un joc que ha caigut en gràcia i els diaris en parlen, però potser no n’hi ha per tant.

En tot cas, potser que aconsegueixi la segona part del joc i m’hi posi. El video de promoció que en van fer era d’allò més aconseguit!