Arxiu del divendres, 20/09/2013

El bronzejat de les balenes

divendres, 20/09/2013

balena blanca.jpg El bronzejat l’associem amb motius estètics, amb modes i amb les cremes solars. Però de fet, això d’experimentar un enfosquiment de la pell és un mecanisme de protecció del nostre cos per prevenir el dany al DNA de les cèl·lules de la pell, les exposades a les radiacions ultraviolades provinents del Sol. Una irradiació intensa activa un programa genètic que fa que els melanòcits comencin a fabricar melanina, un pigment fosc que absorbeix les radiacions i fa de pantalla protectora.

Tot i que habitualment no ens hi fixem, hi ha altres animals que tenen el mateix mecanisme de protecció. Però un de sorprenent són les balenes. S’ha vist que hi ha balenes que disposen de la capacitat de fabricar melanina i d’enfosquir la seva pell per protegir-se igual que nosaltres. És un sistema, però, que no el tenen totes les espècies de cetacis. La balena blava augmenta els nivells de melanina de la seva pell durant els mesos d’estiu i els nivells de melanina es relacionen amb el grau de danys al seu DNA. Com més melanina, menys danys. En canvi, els catxalots no mostren aquests canvis, potser perquè passen molta menys estona a la superfície. Per compensar, disposen de més mecanismes de reparació del DNA a nivell molecular.

Semblaria que els animals marins no han de patir massa per les radiacions solars, però els mamífers marins, que han de sortir a respirar i que segons l’estil de vida que mostrin, poden passar llargues estones a la superfície, sí que estan exposats. En el cas dels catxalots, que poden estar fins a noranta minuts submergits i que surten a respirar només uns pocs minuts entre immersió i immersió, el risc no desapareix, però és molt menor. En realitat no és cap sorpresa que cada espècie triï uns mecanismes per prevenir les mutacions depenent del seu estil de vida.

La importància de protegir la pell es fa evident en una balena blanca. No pas la mítica Moby-Dick, sinó la molt real Migaloo, una balena geperuda albina que s’ha albirat en diferents ocasions per les aigües australianes. És francament espectacular veure un animal d’aquestes dimensions completament blanc. Les balenes geperudes es caracteritzen pels grans salts que fan sortint gairebé del tot de l’aigua. Això ha permès obtenir imatges bellíssimes on es pot apreciar amb detall la blancor de la pell de Migaloo.

Però no disposar de melanina sembla que passarà factura a Migaloo. Fa un temps es va observar l’aparició d’uns bonys que podrien ser tumors més o menys incipients. El càncer de pell és un risc important en animals albins precisament per la falta d’un mecanisme de protecció com la melanina.

I ben mirat, els humans som uns organismes tan sorprenents que convertim un mecanisme de protecció del DNA contra les radiacions en un factor estètic de primer ordre. Cap problema mentre no oblidem que la primera funció del bronzejat és protegir-nos del càncer. Però és molt irracional que l’estètica ens faci posar en perill els sistemes de defensa del nostre cos. Com en tot, una combinació de coneixement i seny és el més adient.