Arxiu del dimarts , 1/10/2013

Zombis moleculars

dimarts , 1/10/2013

cows.jpg Els zombis de “The Walking Dead” han aconseguit mantenir i fins i tot incrementar l’interès per les ficcions sobre els no-morts. Comprensible ja que la sèrie està ben feta i resulta força angoixant. Altres moments estel·lars relacionats amb els tema van ser pel·lícules com “La noche de los muertos vivients”, “28 dias después”, “Resident Evil” o la recent “Guerra Mundial Z”. Divertides com totes les pel·lícules de terror, sobretot perquè saps que allò és ficció.

Però ves per on, ara resulta que sí que podem trobar zombis molt reals… a nivell molecular. I poden ser un bon maldecap a la llarga!

Hi ha un tipus de contaminant ambiental molt inquietant que s’anomenen “disruptors endocrins “, “interferents endocrins” o “disruptors hormonals”. Són productes que quan entren dins l’organisme afecten el funcionament normal de les hormones. Com que el sistema endocrí és una xarxa on tot està més o menys connectat, aquests productes poden tenir efectes importants sobre la salut, no només de les persones sinó de qualsevol organisme.

Una font potencialment important d’aquests contaminants és la industria ramadera. Per engreixar el bestiar hi ha països on es pot administrar hormones, antibiòtics i molts productes que fan que creixi més de pressa, faci més carn, més llet o més el que calgui. En principi, el metabolisme del bestiar modifica aquests productes i en el pipí ja en surten sobretot restes degradades, metabolitzades. El que passa és que aquestes restes, també poden tenir efectes com disruptors endocrins. Uns productes que arriben a l’aigua dels rius i que a la llarga poden arribar a les xarxes de consum ciutadà cal tenir-les molt presents. Per això, les agencies de control sanitari i ambiental es fixen en que els productes generats per la ramaderia intensiva.

En això tenim una mica millor a Europa, on la legislació és força més restrictiva que als Estats Units. I justament allà s’han trobat amb una sorpresa. Bàsicament uns disruptors endocrins zombis.

El problema comença amb un producte anomenat acetat de trenbolona; un esteroide fet servir per augmentar la massa muscular del bestiar (també el fan servir culturistes per dopar-se de manera il·legal, però això ja és una altra història de ximpleries humanes). A la carn de les vaques no en queda pràcticament gens, però al pipí i les restes que deixen anar si que n’hi ha i podria ser un problema sobretot per als peixos i altres organismes que viuen en rius on les vaques els regalen “pipí hormonat”.

Cap problema! N’hi ha prou amb unes poques hores de llum solar perquè la trenbolona i els seus derivats es degradin per un mecanisme anomenat fotodegradació. És un sistema que dona tranquilitat ja que fins i tot si arribés un excés d’aquestes hormones als rius, en poc temps desapareix de manera natural.

Però ves per on, uns investigadors van decidir seguir la degradació del producte molt més enllà, i la sorpresa va ser que durant la nit, quan es poden amagar a la foscor, les molècules de trenbolona tornen a la vida, igualet que si fossin uns zombis moleculars. La reacció química que la llum havia desencadenat es reverteix si es mantenen a les fosques. En poca quantitat potser. Però les molècules que quedin atrapades al fons del llac o en zones fosques podran anar fent i ressuscitant, de manera que la desaparició del disruptor hormonal no serà tan efectiva com es pensava i el risc per la fauna dels rius, i potser per les persones segons com siguin els mecanismes de potabilització, és més gran del que es pensava.

Ara caldrà fer un parell de coses. Repensar la legislació sobre l’ús d’aquests productes, al menys als Estats Units, ja que aquí no es pot fer servir. I l’altre serà avaluar que passa amb altres productes, hormones, medicaments i contaminants varis que creiem que s’han degradat de manera natural però que potser tenen la capacitat de tornar a la vida de maneres inesperades.