El secret del centpeus

220px-Scolopendra_subspinipes_mutilans_DSC_1438.jpg La lluita contra el dolor és de les més antigues que mantenim els humans. Tot i que actualment ja disposem de bons analgèsics, encara hi ha massa persones que pateixen dolor crònic resistent als tractaments. D’altra banda, algunes persones pateixen una mutació que les fa insensibles al dolor. Això semblaria una bona cosa, però el dolor és un senyal d’alarma molt important en el nostre organisme. Necessitem el dolor per saber que ens trobem malament, que hem pres mal o que alguna cosa no acaba de funcionar correctament. Per això, les persones que pateixen aquesta insensibilitat congènita al dolor tenen molts problemes. Per exemple, els nens petits es lesionen molt la boca perquè no s’adonen que es mosseguen la llengua. Tampoc noten si els ha entrat alguna cosa a l’ull de manera que se’l poden lesionar sense ni adonar-se.

Quan es va estudiar que els passava a aquestes persones insensibles al dolor, es va trobar que tenien alterada una proteïna anomenada Nav1.7. És tracta d’un canal de sodi depenent de voltatge (per això el nom. El símbol químic del sodi és Na, la v és per la sensibilitat al voltatge, i el 1.7 és perquè hi ha 9 proteïnes similars. La relacionada amb el dolor és la 7).

Aquesta Nav1.7 es troba a les neurones que s’activen amb el dolor i la seva feina és deixar passar el sodi a través de la membrana per desencadenar l’activació de la neurona i que aquesta enviï el senyal al cervell. Un senyal que vindria a dir “Ui! Aquí hi ha alguna cosa que fa mal”.

Naturalment, quan es va veure que si Nav1.7 no funcionava, el dolor desapareixia, els investigadors es van abocar a buscar algun producte que la bloquegés. Per desgràcia, no se’n van acabar de sortir. Si que hi havia molècules que la inhibien, però també actuaven sobre altres canals semblants. I bloquejar Nav1.1, Nav1.3 i altres Nav1.el-que-sigui donava molts problemes. Simplement, els inhibidors no eren prou específics. Cap actuava únicament sobre Nav1.7,… fins ara.

La medicina tradicional xinesa fa servir tota mena d’ingredients per mirar de curar. Actualment la farmacologia ja ha analitzat a fons les tradicions occidentals i les propietats i els compostos presents en la flora europea. Sempre queden coses per esbrinar, però el focus d’interès es va desplaçant cada vegada més a l’estudi de les tradicions orientals. I mira per on, una rara aplicació de les tradicions xineses ha portat a descobrir una manera de treure el dolor bloquejant Nav1.7 de manera específica. La clau estava al verí d’uns centpeus!!!!

El centpeus xines de cap vermell (Scolopendra subspinipes mutilans) fa uns vint centímetres de llarg  i pot atacar petits animals amb el seu verí. Com a medicament els fan servir en pols (una pols molt cara!) i amb compte, perquè segons com pot ser tòxic. Però ocasionalment es fan servir centpeus vius posats sobre ferides de la pell. Segons la tradició xinesa, això fa que curin més de pressa.

Les tradicions, però, poden estar equivocades. En aquest cas, el que sembla que passa és que el verí del centpeus conté un agent que bloqueja el dolor, potser perquè així pot atacar més vegades les seves preses. Aquest bloqueig del dolor era interpretat com una millora en la ferida. Un error, ja que potser era una millora en la percepció, però no es curava més de pressa.

En tot cas, han purificat la molècula responsable de la insensibilitat i han vist que bloqueja precisament el canal Nav1.7 i que ho fa de manera específica. No afecta als altres canals de la família Nav i per tant no causa els efectes secundaris que sempre s’havien trobat. En els estudis en ratolins s’ha vist que el seu efecte eliminant el dolor és més potent que el de la morfina. De moment s’anomena Ssm6a, però segur que aviat li buscaran un nom més maco.

Amb una mica de ha sort, si no apareixen toxicitats insospitades, s’elimina correctament de l’organisme, i no amaga sorpreses desagradables, potser haurem trobat en un lloc ben inesperat una nova arma en la nostra guerra contra el dolor.

Si els que els centpeus…

6 comentaris

  • Daniel Closa

    03/10/2013 7:47

    I tant! I mai els pasa pel cap que els productes “naturals” també els comercialitzen multinacions (i en ocasions, les mateixes)

  • Josep Maria

    03/10/2013 7:12

    En el moment en el que venguin aquest producte en forma de pastilles i ho faci alguna multinacional del ram, molts ja no en voldran saber res perquè no serà natural ni tradicional. Ara, no sé si voldrien que els piqués un centpeus!

  • Daniel Closa

    02/10/2013 13:04

    Carquinyol. Es curiós, però els afectats per la mutació no noten el dolor, però si que noten la resta de sensacions. Tenen tacte, noten el fred… Només falla la transmissió del senyal de dolor. per això, disposar d’una molécula que controli tan finament el procés és extremadament interessant. (I si els funciona es faran d’or!)

    Sinera. He he. Una vegada tinguem clara quina és la molécula serà més senzill fabricar-la per síntesi química. Es el que passa amb la majoria de medicaments. Els identifiquem gràcies a les plantes i després ja ens les empesquem per fabricar-los directament.

    Júlia ;-)

  • Júlia

    02/10/2013 10:00

    Fabulós!

  • Sinera

    02/10/2013 8:47

    Seria fantàstic! Potser hauriem de posar en marxa una granja de centpeus (dels que curen el dolor i dels que ens ajuden a saber més -vull dir com el teu “Centpeus”).

  • Carquinyol

    02/10/2013 8:04

    Miar que el teu blog ho deia des de fa temps, però ni cas… seria que com no estava en mandarí no sabien quin centpeus cercar… ;)

    Una notícia interessant, espero que es confirmi. Segur que seria de gran utilitat, sobretot per aquelles persones que tenen dolor crònic.

    Per cert, a la sèrie ‘Haven’ hi ha un personatge que és incapaç de sentir dolor i qualsevol mena de tacte. Més d’una vegada han estat els altres personatges els que l’han hagut d’avisar de que estava ferit.