La felicitat, el sentit de la vida i els gens.

feeling-free.jpg .

La felicitat consisteix a tenir sempre alguna cosa a fer, algú a qui estimar i alguna cosa que esperar.

Thomas Chalmers

Per una via o altra, la felicitat és un dels objectius de tot ésser humà. Cada persona la viu de manera personal, i allò que fa feliç a uns resulta incomprensible per altres, però tampoc ens sorprèn. No tinc massa clar si les definicions de felicitat són gaire encertades, però aquesta és una dificultat habitual en temes tan absolutament subjectius.

La felicitat, a més, s’ha relacionat amb un millor estat fisiològic general. Tothom pot caure malalt, per descomptat, però en persones tristes, deprimides, negatives, els mals s’acumulen i són més greus o es viuen més malament. Aquesta relació entre ment i cos és prou interessant com per analitzar-la a fons, però en fer-ho es troben sorpreses. Segons com, nomes ser feliç pot ser un mal negoci.

Un altre tipus d’estat, molt lligat amb el de la felicitat (i en absolut excloents) és el de sentir que la vida té un sentit. No parlo de la tonteria de les pel·lícules americanes on sempre que passa alguna cosa diuen que “això passa per algun motiu”. Una manera molt infantil de consolar-se. El que vull dir és que tu li has donat activament un sentit. Que tens un objectiu. Pot ser qualsevol cosa: fer molts diners, guanyar un premi Nobel, cuidar un hort, reunir la família, donar la volta al mon, escriure poesia, comprar-te un pis, guanyar la champions, o fabricar gelats.

Doncs uns investigadors han comparat quin efecte tenen sobre l’estat físic els dos tipus de sentiments. D’entrada m’he preguntat com coi s’ho fan per separar les dues coses. Després de tot, tenir un objectiu és una bona via per ser feliç. Però tampoc era tant difícil. Han preguntat als voluntaris quantes vegades, en les dues setmanes passades, s’havien sentit feliços, s’havien sentit satisfets, havien sentit que tenien la seva vida tenia un sentit, havien tingut experiències que els havien fet créixer o ser millors persones,  o que havien fet alguna cosa que fos una contribució a la societat. Les dos primeres preguntes indicaven “només” felicitat, les altres tres indicaven un “propòsit” a la vida.

Tot seguit els hi ha tret sang i els han fet una anàlisi de l’expressió gènica dels seus limfòcits. La idea és identificar quins gens estan actius i quin estan aturats. No del total sinó d’un grup de gens relacionats amb l’estrès, la resposta a malalties i la inflamació en general. Es tractava de veure si el cos està funcionant en situació “calma” o de “resposta a problemes”. La gràcia és que es tracta de gens que ja sabem com responen en situacions normals i de estrès, de manera que els podem fer servir com indicadors (més o menys aproximats) de l’estat general de salut.

I resulta que si “només” ets feliç, els teus gens diuen que la cosa no acaba d’anar bé. No hi ha massa diferència amb el perfil d’activació dels gens durant una situació de estrès, de recuperació d’una malaltia o d’afrontar dificultats. En canvi, el perfil era molt millor en persones que sentien que havien donat un sentit a la seva vida.

Aquesta mena de treballs no s’han d’agafar massa al peu de la lletra. Si més no, fins que n’hi hagi molts més de similars. Després de tot, ja s’ha fet notar (encertadament) que els gens expressen proteïnes, no pas felicitat.  Tot i així, sí que serveixen per veure tendències generals o indicatius de fenòmens que val la pena tenir presents.

Aconseguir la felicitat és un objectiu molt assenyat a la vida. Però sembla que és insuficient. Pel que sembla, donar-hi un objectiu, un sentit, és molt millor per al sentiment de felicitat i per l’estat general al menys dels nostres limfòcits.

2 comentaris

  • Daniel Closa

    03/10/2013 9:11

    O no… Hannival Lecter tenia un proposit… i semblava molt feliç! Sospito que el patró d’expressió dels seus limfòcits era envejable.

  • Carquinyol

    03/10/2013 8:03

    Suposo que tot dependrà també del sentit que li vulguis donar a la teva vida… ;) muhahahahaha !