Arxiu del dimecres, 9/10/2013

Nobel de física. El mecanisme de Higgs

dimecres, 9/10/2013

Higgs Boson.jpg Aquesta vegada estava cantat qui seria el guanyador del Premi Nobel de Física. Si no li haguessin concedit a Peter Higgs, la sorpresa hauria sigut majúscula i potser tot un compromís per qui l’hagués guanyat en el seu lloc. L’excitació que va representar el descobriment del bosó de Higgs l’any passat va posar la popularitat de la física de partícules a un nivell com potser mai no havia tingut. En realitat, segurament no li van concedir l’any passat ja que no hi va haver temps material per presentar-lo seguint tot el procediment establert. Però ningú dubtava que en confirmar l’existència de la partícula que havia proposat feia dècades, que completava el model estàndard i que permetia entendre perquè l’Univers és com és, no mereixia menys que un premi Nobel. Amb el seu bosó, Higgs explicava bàsicament l’Univers.

De fet, la pregunta era amb qui compartiria el premi. Perquè Higgs era el famós, però la teoria la van generar un grup de científics més un grapat de tècnics que van demostrar amb dades experimentals allò que els teòrics havien imaginat. Això ja ha generat alguna topada. Però les normes de l’acadèmia que atorga els Nobel estableixen que com a molt es pot compartir entre tres persones.

L’afortunat ha sigut François Englert i amb això podem veure el poder que tenen els noms. La teoria que va donar lloc al bosó de Higgs la van generar de manera independents Higgs per una banda i Englert junt amb un altre físic, Robert Brout, de l’altra. Brout va morir l’any 2011 i el Nobel no es pot concedir a títol pòstum. I estrictament hi havia un tercer grup que també ho va proposar. Una feina complicada la del comitè Nobel.

Del descobriment del bosó de Higgs se n’ha parlat tant que ja queda poc per dir. El resum molt breu és que segons tot el que proposen les teories actuals (l’anomenat model estàndard), a l’univers no hi hauria d’existir la matèria. No hi havia cap manera d’explicar per quin motiu, l’energia adoptava aquesta manera tan curiosa d’existir que anomenem matèria. Va ser Higgs i companyia els que van proposar un camp (el camp de Higgs) i un mecanisme (el mecanisme de Higgs, que també s’anomena mecanisme de Brout–Englert–Higgs) que, si existís, permetria entendre el mecanisme que feia que un equilibri es trenqués i la matèria comencés a existir. De fet, el premi Nobel els l’han concedit pel mecanisme, i no pel bosó. El bosó només va servir per confirmar experimentalment el mecanisme de Higgs.

Ara es podria pensar que ja ho tenim tot fet. El bosó de Higgs era la darrera peça del trencaclosques de la física. Però en realitat només és la darrera peça d’un dels molts trencaclosques. Encara no està clar si només hi ha un tipus de bosó de Higgs, o n’hi ha de diferents. Encara no entenem massa la matèria fosca o l’energia fosca. Encara hi ha moltes coses que veiem que existeixen però ignorem el motiu. De fet, encara ens fan falta molts Higgs i companys per seguir entenent l’univers.

L’anècdota del premi va ser el fet que els de l’acadèmia no van poder localitzar en Peter Higgs per comunicar-li que havia guanyat el premi. Només en François Englert va respondre la trucada. Higgs estava de vacances en algun indret desconegut i va fer falta enviar-li un e-mail per notificar-li oficialment el premi. Sembla que és coneguda la seva aversió a les entrevistes, la publicitat i tot el merder mediàtic. De totes maneres, millor que s’hi vagi acostumant.

(Si l’e-mail començava dient “Enhorabona! Ha guanyat un premi”, potser va anar a petar directament a la carpeta de SPAM!)