Bloggers, científics i putes.

to-be.jpg La Danielle N. Lee és una biòloga que manté un blog a la web de Scientific American. Un bon dia va rebre una oferta de Biology-Online.org. Havien vist el seu blog i li proposaven de participar com a blogger convidat a la seva web. Un article mensual. Ella va respondre que encantada, que semblava una bona oportunitat, va demanar més detalls i entre aquests, quant pagaven als bloggers convidats.

Aquí la cosa es va torçar una mica. No pagaven res. Van argumentar que com que la seva web rebia més d’un milió de visites, publicar-hi era una manera de guanyar visibilitat i prestigi. Hi havia altres intangibles, però de dinerets, res de res. La Danielle va dir que moltes gràcies, però que no li interessava.

I la resposta de l’editor va ser: “Perquè no paguem per les entrades al blog? Ets una científica urbana o una puta urbana?” .

El meu anglès és fluixet, però entenc que la paraula triada, “whore”, no és una mena de renec sinó que fa referencia a puta en sentit literal. No és el mateix dir “fill de puta” que dir “la teva mare és una puta”.

La història encara és més complicada ja que la Danielle ho va explicar en una entrada al seu blog a Scientific American i aquests el van retirar argumentant que no volien tenir problemes legals amb Biology-Online. Aquest fet també va ser molt criticat però cal dir que ja l’han tornat a penjar. Per la banda de Biology-Online, sembla que han acomiadat l’impresentable de l’editor que va deixar anar aquell disbarat a la Danielle.

Tot plegat ha reobert un debat recorrent. Això de divulgar la ciència s’ha de fer per amor a l’art? O com que representa un treball, t’han de pagar? Imagino que debats similars els tenen els periodistes, els informàtics, els traductors, els fotògrafs i totes les professions. A tots els arriba un espavilat demanant només un favor “… que tu hi entens i no et costa res”.

El cas és que allò que és anecdòtic en altres casos sembla ser la norma en de temes de divulgar la ciència. Sobretot per aquí i per dos motius. El primer és que la ciència no es valora. El discurs oficial és que sí, que la I+D és important, que un país necessita cultura científica i bla, bla, bla. Però a l’hora de la veritat, quan cal passar als fets, la ciència cau al final de les prioritats. Agafeu qualsevol diari i compareu notícies relacionades amb ciència amb les de qualsevol altre aspecte de la vida. Mireu la secció de ciència d’un diari anglosaxó i compareu-la amb les dels d’aquí. Compareu l’espai que van dedicar als premis Nobel de ciències i el dedicat al de la Pau o de literatura. I, potser això passa una mica més desapercebut, però ni us imagineu quantes vegades entren com a notícies científiques coses que només són barbaritats pseudocientífiques. Tot plegat indica que la informació sobre ciència no és pren massa seriosament gairebé enlloc, potser perquè tampoc no té massa demanda.

L’altre motiu és que aquí no hi ha gens de tradició de divulgació científica. Amb remarcables excepcions, l’únic que hi havia eren científics que a estones lliures parlaven d’allò que els apassionava. La figura del divulgador científic professional és ben nova per les nostres contrades. Ara ja n’hi ha, però encara molt pocs. Massa pocs.

A mi, això em genera algun conflicte que trampejo amb més o menys convenciment. Començar aquest blog va ser literalment un hobby. No tenia cap pretensió de treure’n cap benefici ja que era un pur entreteniment. Quan al diari em van proposar d’incorporar-lo, tot va seguir igual. Només va ser un canvi de servidor perquè segueix sent un hobby. Digueu-me romàntic, però no em sembla malament contribuir en alguna cosa, per petita que sigui, que millori la societat on vivim. Una mena de voluntariat, si voleu.

Tot i així, de vegades és diu (amb una certa raó) que amb això contribueixo a mantenir la divulgació com una activitat menor, feta de més a més. Una cosa que fem els científics perquè ens agrada, però que no es considera prou valuosa com per merèixer una compensació. En certa manera som els que ho fem de gratis els que alimentem actituds com las del cretí de l’editor que li va etzibar allò a la Danielle.

Al final tampoc m’hi trenco massa les banyes. El blog segueix sent el meu hobby i el mantinc com a tal. Una decisió pràctica però que de vegades em grinyola una mica. El greu no és que algú ho faci per gust sense esperar guanyar-hi diners, sinò que en general es doni per fet que ha de ser així. Potser algun dia el tema es normalitzarà i amb la divulgació de la ciència passarà com amb els esports o la literatura, que podràs fer un blog per afició o podràs dedicar-t’hi com a professió sense que calgui donar-hi més voltes. Aquell dia tindrem una societat una miqueta millor informada sobre molts temes que afecten de manera radical a les persones i, per tant, serà una societat una miqueta més lliure.

12 comentaris

  • Ivan Beà

    17/10/2013 21:56

    Una de les maneres de cobrar per la divulgació (i que ja fas) és fer un llibre recull d’articles, jo he comprat els teus, el de fogonazos, els de naukas, jotdown, yaestaellisto… No sé si us funciona del tot bé aquest model, però és una manera que tenim d’agraïr-vos la vostra dedicació :-)

  • Oscar Arenas Larios

    17/10/2013 12:52

    No sé si coneixes els estudis d’en Dan Ariely sobre com es valoren psicològicament les activitats en funció de si es cobren o no. La seva tesi és que els diners espatllen relacions per amor a l’art i que el millor es que el món econòmic i el social funcionin a part (feina i hoobys separats). Aquest article m’hi ha fet pensar!

    Per al gran públic estan inclosos al llibre “Las trampas del deseo”, però no he buscat mai els articles.

  • Josep Maria

    17/10/2013 7:18

    A mi em sembla que si un publica en un mitjà comercial ha de cobrar per fer-ho, ni que fos a tant la visita. Si els teus articles apareguessin en el diari en paper, segur que cobraries, no?
    Clar que per entrar al blog no cal pagar, però d’alguna manera fas publicitat del diari.

    Per altra banda, és cert el que dius sobre el pes de la ciència en els mitjans. Alguna cosa haurem de fer els professionals del tema (sóc profe de ciències, per tant, també divulgador) per convèncer a tothom que el que ens explica la ciència sobre l’Univers és fascinant.

  • Núria Tomàs

    16/10/2013 21:53

    Quants anys fa que et segueixo? Uf… Ni idea… Molts. I tots els alumnes que han passat per les meves classes durant aquests anys també t’han llegit.
    A mi em passa una mica el mateix. El meu bloc va començar com un entreteniment i segueix igual. Hi penjo escrits i hi penjo fotos, la majoria de natura. Però, ai, aquí topem amb el dit que tot el que es penja a la xarxa és de tots i gratuït. I no m’importa que algú aprofiti les meves fotografies però em molesta que me les robin i les publiquin sense ni tan sols mencionar la meva autoria. He pensat en bloquejar el seu ús però la meva intenció és compartir…

  • Vicent Bosch i Paús

    16/10/2013 13:22

    Tots els dies.

  • Vicent Bosch i Paús

    16/10/2013 13:21

    Jo el llig totes les dies.
    “però que no és considera,” crec que es no és verb. Sols per ajudar.

  • Adrián Rodríguez

    16/10/2013 12:59

    A diari faig una passadeta pel Centpeus desde que un profesor de l’institud ens el va recomanar farà ara 5 anys!! Tot i això mai he fet cap comentari perquè… bé, no sé molt bé perquè jajaja

    Avui, però, he decidit fer-lo per pagarte amb un “gràcies”, que és lo mínim que puc fer. Fas una feina que m’agrada molt, i sigui quin sigui es tema que triïs el presentes d’una manera entretinguda, que fa més ganes de continuar llegint. Així que moltes gràcies pel Centpeus!! :)

  • Joan Codina

    16/10/2013 12:43

    I a sobre haurien d’explicar què fan!! Que lluny som encara del que es pot veure cada cap de setmana on una sèrie de professionals dels mitjans de comunicació i analistes es reuneixen per retransmetre i explicar als profans com desenvolupen la seva feina els futbolistes o pilots de motociclisme o F1…

    Això sí, tots aquests divulgadors cobren, no fos cas que algú es pensés que ho fan només per hobby (tot i que el sigui).

    Coincideixo amb els altres comentaris. Fas una feina magnífica. Aquesta ja deu ser la 8ena o 9ena temporada de cenpeus, no?

  • tramuntaire

    16/10/2013 10:45

    Daniel, tu deus saber quanta gent mira el teu bloc a diari i jo espero que siguin molts més dels que comentem habitualment, perquè com molt bé has dit la ciència és informació i el saber ens fa més lliures. Jo faig proselitisme entre els meus amics de la ciència en general i del teu bloc en particular, però fins i tot en cercles “culturitzats” costa canviar certes imatges preestablertes. M’estic especialitzant en homeopatia i teràpies alternatives en general :)

    D’altra banda, estava convençut que l’ARA et pagava, ni que fos simbòlicament, per omplir les pàgines del seu diari digital.

  • Esther

    16/10/2013 8:34

    Per una banda sembla lògic que els científics expliquin el que es fan amb els diners dels contribuents oi?. Hi ha científics que ho fan molt bé això de divulgar i fent blogs, però no és la majoria, doncs moltes vegades aquests mateixos científics necessiten “traductors” perquè la gent del carrer entengui el que diuen. Em sembla que no a tots els científics els hi agrada aquesta feina, i n’hi ha molts que consideren la divulgació com una activitat menor, com dius, feta de més a més.

    Per això el paper del divulgador, que per descomptat no hauria de ser “per amor a l’art”, doncs és tota una feina que requereix formació i s’ha de fer ben feta. Esperem que mica en mica, aquesta professió vagi agafant reconeixent a casa nostra.

    I sobre els hobbies, mira cadascú perd el temps com vol. Ah! i jo també he aprés un munt!

  • carmerosanas

    16/10/2013 8:13

    Ara hauria de repetir el comentari d’en carquinyol, fil per randa, i potser no cal, només dir que estic totalment d’acord amb el que diu.

    I afegiria, que a mi em sembla que, al mateix temps, tots tenim dret també a fer les coses per hobby, o per voluntariat, sense sentir-nos traïdors als col·legues. Però és de justícia que si t’ho demanen expressament et donin un pagament a canvi.

  • Carquinyol

    16/10/2013 8:05

    Jo només et puc dir que gràcies al teu hobby jo he après un munt de coses que d’una altra manera segurament no hauria sabut mai.

    Però em fot gràcia aquests que es volen aprofitar dels treball dels altres per tota la cara. Ei, si una persona fa una cosa perquè li agrada i vols treure’n profit, passa per caixa, que la situació no és exactament la mateixa.

    Tant de bo els que fan això, i ho fan bé com tu, poguéssiu obtenir rèdit per tota les hores invertides, que sé de ben cert que són moltes !