Arxiu del dijous, 17/10/2013

La flor paràsita

dijous, 17/10/2013

hydnora.jpg Quan he vist la imatge, el primer que he pensat era en un monstre, en els cucs de la sorra gegants de Dune o en la planta de “La botiga dels Horrors”. La Hydnora africana és de les flors que no passen desapercebudes, tot i que no convida a olorar-la ni a oferir-la a la xicota. Però amb aquest aspecte de boca de monstre, segur que havia de tenir algunes característiques sorprenents. I en aquest sentit, no decep gens.

Per començar, el que es pot veure només és la flor. Les altres coses que es poden esperar d’una planta, doncs simplement no hi són. No hi ha fulles, tija o arrels. No li calen perquè no fa fotosíntesi. És una planta paràsita que s’alimenta xuclant la saba de les arrels d’altres plantes. En concret, viu a costa de algunes plantes de la família de les Euphorbiacies.

Això ja és una mala cosa. Els paràsits em resulten desagradables. En el cas dels animals encara es pot entendre perquè la vida pot ser molt dura. Però les plantes? Elles poden fer fotosíntesi i només necessiten una mica de pluja i llum del Sol per viure! Que una planta evolucioni cap al parasitisme ja és tenir mala idea.

Pel que fa a la flor, pot trigar molt temps a sortir, i quan ho fa, presenta aquest aspecte que recorda una boca. La veritat és que de seguida m’ha recordat una planta carnívora, però la cosa no va per aquí. Efectivament es pot tancar per atrapar els escarabats que s’endinsin per l’interior. La flor fa una olor desagradable, al menys des del punt de vista dels humans. Però sembla que als escarabats els agrada prou, s’hi apropen sense problemes i queden atrapats a l’interior.

Però l’objectiu no es menjar-se’ls sinó fer-los servir per pol·linitzar. Mentre l’escarabat és dins es va omplint de pol·len. Passada una estona, la flor torna a obrir-se i l’escarabat pot marxar, però ho farà recobert de pol·len que, amb una miqueta de sort, anirà a petar a la següent flor pudent que trobi.

Si tot va be, la flor serà pol·linitzada i poc després apareixerà el fruit. En aquest punt entren en joc mamífers i altres animals, com els xacals, que se’l cruspeixen però que no poden digerir les llavors. No és perquè si que el nom comú de la planta és Jackal food, o aliment de xacals. En tot cas, quan les llavors surtin pel final del tub digestiu, quedaran envoltades dels nutrients continguts a la femta de l’animal, i si hi ha una mica de sort, hauran caigut a prop d’una Euphorbia a la que parasitar.

Realment, més que una planta, o una flor, sembla una broma. Segurament, la seva història evolutiva és fascinant ja que en els casos de parasitisme, les adaptacions a aquests tipus de vida modifiquen moltíssim els organismes. Però el cas és que els paràsits sembla m’han donat mal rotllo. Fins i tot quan es tracta d’una planta amb un aspecte que recorda un ninot i que fa riure una mica.