La flor paràsita

hydnora.jpg Quan he vist la imatge, el primer que he pensat era en un monstre, en els cucs de la sorra gegants de Dune o en la planta de “La botiga dels Horrors”. La Hydnora africana és de les flors que no passen desapercebudes, tot i que no convida a olorar-la ni a oferir-la a la xicota. Però amb aquest aspecte de boca de monstre, segur que havia de tenir algunes característiques sorprenents. I en aquest sentit, no decep gens.

Per començar, el que es pot veure només és la flor. Les altres coses que es poden esperar d’una planta, doncs simplement no hi són. No hi ha fulles, tija o arrels. No li calen perquè no fa fotosíntesi. És una planta paràsita que s’alimenta xuclant la saba de les arrels d’altres plantes. En concret, viu a costa de algunes plantes de la família de les Euphorbiacies.

Això ja és una mala cosa. Els paràsits em resulten desagradables. En el cas dels animals encara es pot entendre perquè la vida pot ser molt dura. Però les plantes? Elles poden fer fotosíntesi i només necessiten una mica de pluja i llum del Sol per viure! Que una planta evolucioni cap al parasitisme ja és tenir mala idea.

Pel que fa a la flor, pot trigar molt temps a sortir, i quan ho fa, presenta aquest aspecte que recorda una boca. La veritat és que de seguida m’ha recordat una planta carnívora, però la cosa no va per aquí. Efectivament es pot tancar per atrapar els escarabats que s’endinsin per l’interior. La flor fa una olor desagradable, al menys des del punt de vista dels humans. Però sembla que als escarabats els agrada prou, s’hi apropen sense problemes i queden atrapats a l’interior.

Però l’objectiu no es menjar-se’ls sinó fer-los servir per pol·linitzar. Mentre l’escarabat és dins es va omplint de pol·len. Passada una estona, la flor torna a obrir-se i l’escarabat pot marxar, però ho farà recobert de pol·len que, amb una miqueta de sort, anirà a petar a la següent flor pudent que trobi.

Si tot va be, la flor serà pol·linitzada i poc després apareixerà el fruit. En aquest punt entren en joc mamífers i altres animals, com els xacals, que se’l cruspeixen però que no poden digerir les llavors. No és perquè si que el nom comú de la planta és Jackal food, o aliment de xacals. En tot cas, quan les llavors surtin pel final del tub digestiu, quedaran envoltades dels nutrients continguts a la femta de l’animal, i si hi ha una mica de sort, hauran caigut a prop d’una Euphorbia a la que parasitar.

Realment, més que una planta, o una flor, sembla una broma. Segurament, la seva història evolutiva és fascinant ja que en els casos de parasitisme, les adaptacions a aquests tipus de vida modifiquen moltíssim els organismes. Però el cas és que els paràsits sembla m’han donat mal rotllo. Fins i tot quan es tracta d’una planta amb un aspecte que recorda un ninot i que fa riure una mica.

 

9 comentaris

  • Esther

    23/10/2013 9:37

    D’acord, és una planta, i està dins les angiospermes:

    http://www.ncbi.nlm.nih.gov/nuccore/EU281005.1

    Però s’ha de reconèixer que és una “planta rareta, rareta” i l’origen de l’estil de vida parasitària i com es distribueixen dins del llinatge d’angiospermes no està gens clar .

  • tramuntaire

    20/10/2013 12:00

    És clar que són plantes i flors! Per què no ho han de ser? Perquè no fan la fotosíntesi? Evolutivament han perdut la capacitat per fer-la, però això no les expulsa automàticament a un regne diferent, ja que filogèneticament són molt properes a altres plantes del mateix ordre que sí que la fan.

    El cas és que en biologia les definicions no són mai exactes i per això és més fàcil fer les classificacions de les espècies basant-nos en ancestres comuns i deixar una mica de banda les afirmacions categòriques com “les plantes fan la fotosíntesi”, que poden ser útils com a aproximació però no son taxatives.

    Alguns animals que són capaços d’aprofitar l’energia solar se’ls hauria d’anomenar plantes? Aquesta discussió ja la va introduir en Daniel en aquest post:
    http://ciencia.ara.cat/centpeus/2012/09/05/pugons-fotosintesi-i-classificacions/

  • Daniel Closa

    19/10/2013 10:03

    Això d’anomenar_les planta o flor ja m’ho vaig plantejar. però al final els hem de situar en algun grup. Ja sabem que a totes les classificacions els límits quasi sempre queden difosos.
    I certament, son desagradables només des d’un punt de vista antrópic. Però com que som humans, és inevitable tenir uns sentiments antròpics. Segur que els escarabats encarregats de la polinització les troben super-atractives!

  • Esther

    19/10/2013 9:38

    Uf, aquí hi ha moltes coses. Primer per què li diuen planta o flor si de fet no ho és?

    En relació a la pèrdua de la fotosíntesi, per què? Els avantatges de autotròfia són evidents, però la pèrdua secundària de cloroplasts funcionals (=capacitat fotosintètica) ha passat amb freqüència en eucariotes durant la evolució. Fins i tot més que l’adquisició. I és molt curiós que paràsits com el de la malària (Plasmodium spp .) continguin restes de plastids.

    El perquè d’aquest ” pas enrere” no es coneix. La limitació de recursos pot explicar l’evolució de autotròfia a mixotrofía però el pas de mixo- a la pèrdua completa dels cloroplasts es podria donar en entorns amb limitació de llum, però tot són hipòtesis.

    Els paràsits em resulten desagradables…. Això és un punt de vista molt antròpic!

  • Daniel Closa

    18/10/2013 7:37

    Aquesta és més petita que la rafflesia, però sembla que fa una mala olor similar. Lo del parasitisme és un bon negoci només a curt termini. La resta de plantes tenen un marge relativament gran per anar adaptant-se i evolucionant. Les paràsites ja no recuperaran la fotosíntesi, depenen del tot dels seu hostes i estan amenaçades per tot el que els dificulti la vida a elles, però també als seus hostes, de manera que a la llarga ho tenen fumut.

  • Josep Maria

    18/10/2013 7:19

    A mi el que em fascina com es seleccionen “comportaments” tan extrems en grups diferents. Ho dic perquè em recorda la Rafflesia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rafflesia) però he comprovat que pertany a un altre ordre.
    No deu ser mal negoci el parasitisme extrem!

  • Daniel Closa

    17/10/2013 13:16

    Carquinyol. De fet, les especies que depenen tant d’altres espècies sempre estan penjatnt d’un fil. És el que té vendre’s l’anima. T’aprofites dels altres, però passes a ser-ne totalment depenent.

    Jordi. Correcte. El vesc és potser el més conegut. Però aquests no han renunciat a tantes coses. Es que la Hydnora gairebé no fa res més que unes arrels (si es poden dir així) i una flor ocasional. La resta ho ha deixat estar. Imagino que es el perill del parasitisme. Un camí que quan el començes sembla un xollo, perquè la resta et fan la feia, però que al final et porta a extrems com el d’aquesta planta.

  • Jordi Garcia

    17/10/2013 12:12

    Efectivament, com més especialitzada està una planta (o qualsevol organisme), més vulnerable és a l’extinció. Si desapareix l’escarabat, malament, si desapareix el xacal, malament, etc.
    De plantes paràsites, també en tenim al país, però potser no tenen aspectes tan estranys. És el cas dels frares (Orobanche), les cuscutes (Cuscuta) o el mateix vesc (Viscum album, semiparàsita, obté recursos dels pins, pero també fa fotosíntesi).
    El que no sé és, des del punt de vista evolutiu, per què algunes d’aquestes plantes han perdut la capacitat de fer la fotosíntesi. Vull dir, la fotosíntesi pot deixar de ser imprescindible quan troben estrategies alternatives, però per què prescindir-ne? No suposa un avantatge mantenir aquesta capacitat d’obtenir recursos?

  • Carquinyol

    17/10/2013 7:55

    Bé, se m’ocorren unes quantes situacions on la flor adequada seria aquesta…

    En fi, parlant de la flor, el que em sorprèn és la seva dependència extrema dels altres: de la planta a parasitar, dels escarabats per polinitzar, dels xacals per dispersar-se,…

    la pregunta no puc evitar-la: està en perill d’extinció ? Perquè amb tants condicionants…