Arxiu del dimecres, 23/10/2013

L’ombra de Lucky Luke

dimecres, 23/10/2013

LuckyLuke.jpg Lucky Luke era famós, entre molts altres aspectes, per ser el pistoler que disparava més ràpid que la seva ombra. Una proesa que a la part del darrere dels àlbums es recordava amb una vinyeta ben característica. Semblaria que aconseguir disparar més de pressa que la pròpia ombra és un fet inhumà, però si ho pensem un moment ens adonarem que, ben mirat, no  n’hi ha per tant.

Intuïtivament pensem que l’ombra és mou simultàniament amb nosaltres. Però de fet, porta un cert retard. Després de tot, l’ombra només és el perfil que resta sense il·luminar quan ens interposem en un focus de llum. Per tant, l’ombra apareix exactament quan la llum que ha passat pel nostre costat impacta contra la superfície on es projecti. Si en Lucky Luke està situat a uns tres metres de la paret, resulta senzill calcular quan triga l’ombra a formar-se.

La velocitat de la llum en el buit és d’aproximadament 300.000 km/s. Si ho diem en metres són uns tres cents milions de metres per segon. En l’aire va una mica més lenta, però podem ignorar-ho per simplificar. Això vol dir que la silueta triga una centmilionèsima part de segon a fer el trajecte o si ho preferiu, uns deu nanosegons.

Per tant, no només en Lucky Luke, sinó tothom prem sempre el gallet una centmilionèsima de segon abans que ho faci la seva ombra.

(OK. No és el mateix abans, que més de pressa, però en un duel a pistoles són conceptes quasi-equivalents i el que sobreviu acostuma a ser el que dispara abans.)

Una cosa diferent és el moment en que la bala arriba a l’ombra. Aquí la cosa ja va més lenta, tot i que en això, les habilitats de Lucky Luke no hi poden fer res ja que depèn només de la física de la bala. Buscant per internet trobo que el revòlver que fa servir és un “Colt Single Action Army”. No tinc massa clar el calibre, però en general les bales que dispara surten a uns 300 m/s. Per fer els tres metres als que situem l’ombra del nostre heroi li cal una centèsima de segon. Poc, però molt més que la centmilionèsima part de segon que requereix l’ombra a formar-se. De manera que Lucky Luke sempre dispara abans que l’ombra, però quan la bala arriba, l’ombra ja ha disparat.

I finalment, fins i tot en el cas que disparés un feix de taquions que anessin a velocitat infinita i impactessin a l’ombra instantàniament, en realitat ell mai no ho sabria. El motiu és que cal un temps perquè tinguin lloc les reaccions químiques a l’interior de les cèl·lules de l’interior de l’ull i, sobretot, cal una estona perquè l’impuls nerviós amb la informació de la retina arribi fins al cervell i es processi correctament fent que a la nostra ment es formi allò que en diem “visió”.

Els impulsos nerviosos van de pressa, però tampoc massa. De fet, només es desplacen per l’interior de les neurones a una velocitat de fins a uns cent metres per segon. Hi ha diferencies notables entre neurones, però podem agafar aquesta xifra. Els poetes i filòsofs han dit sovint que el pensament és instantani, però en realitat estan equivocats; la velocitat del pensament és d’uns cent metres per segon.

Per anar de l’ull fins les profunditats del cervell, la distància és molt petita, però la percepció del que en Lucky Luke està veient trigaria massa temps a formar-se.  Potser sí que sempre dispara abans que la seva ombra, però mai ho podrà veure.