L’ombra de Lucky Luke

LuckyLuke.jpg Lucky Luke era famós, entre molts altres aspectes, per ser el pistoler que disparava més ràpid que la seva ombra. Una proesa que a la part del darrere dels àlbums es recordava amb una vinyeta ben característica. Semblaria que aconseguir disparar més de pressa que la pròpia ombra és un fet inhumà, però si ho pensem un moment ens adonarem que, ben mirat, no  n’hi ha per tant.

Intuïtivament pensem que l’ombra és mou simultàniament amb nosaltres. Però de fet, porta un cert retard. Després de tot, l’ombra només és el perfil que resta sense il·luminar quan ens interposem en un focus de llum. Per tant, l’ombra apareix exactament quan la llum que ha passat pel nostre costat impacta contra la superfície on es projecti. Si en Lucky Luke està situat a uns tres metres de la paret, resulta senzill calcular quan triga l’ombra a formar-se.

La velocitat de la llum en el buit és d’aproximadament 300.000 km/s. Si ho diem en metres són uns tres cents milions de metres per segon. En l’aire va una mica més lenta, però podem ignorar-ho per simplificar. Això vol dir que la silueta triga una centmilionèsima part de segon a fer el trajecte o si ho preferiu, uns deu nanosegons.

Per tant, no només en Lucky Luke, sinó tothom prem sempre el gallet una centmilionèsima de segon abans que ho faci la seva ombra.

(OK. No és el mateix abans, que més de pressa, però en un duel a pistoles són conceptes quasi-equivalents i el que sobreviu acostuma a ser el que dispara abans.)

Una cosa diferent és el moment en que la bala arriba a l’ombra. Aquí la cosa ja va més lenta, tot i que en això, les habilitats de Lucky Luke no hi poden fer res ja que depèn només de la física de la bala. Buscant per internet trobo que el revòlver que fa servir és un “Colt Single Action Army”. No tinc massa clar el calibre, però en general les bales que dispara surten a uns 300 m/s. Per fer els tres metres als que situem l’ombra del nostre heroi li cal una centèsima de segon. Poc, però molt més que la centmilionèsima part de segon que requereix l’ombra a formar-se. De manera que Lucky Luke sempre dispara abans que l’ombra, però quan la bala arriba, l’ombra ja ha disparat.

I finalment, fins i tot en el cas que disparés un feix de taquions que anessin a velocitat infinita i impactessin a l’ombra instantàniament, en realitat ell mai no ho sabria. El motiu és que cal un temps perquè tinguin lloc les reaccions químiques a l’interior de les cèl·lules de l’interior de l’ull i, sobretot, cal una estona perquè l’impuls nerviós amb la informació de la retina arribi fins al cervell i es processi correctament fent que a la nostra ment es formi allò que en diem “visió”.

Els impulsos nerviosos van de pressa, però tampoc massa. De fet, només es desplacen per l’interior de les neurones a una velocitat de fins a uns cent metres per segon. Hi ha diferencies notables entre neurones, però podem agafar aquesta xifra. Els poetes i filòsofs han dit sovint que el pensament és instantani, però en realitat estan equivocats; la velocitat del pensament és d’uns cent metres per segon.

Per anar de l’ull fins les profunditats del cervell, la distància és molt petita, però la percepció del que en Lucky Luke està veient trigaria massa temps a formar-se.  Potser sí que sempre dispara abans que la seva ombra, però mai ho podrà veure.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    23/10/2013 11:41

    tramuntaire: Com et sentin els jugadors d’un equip de basket…

    Octavi: Cert. El dibuixant ha fet només una aproximació artística, perquè hi ha detalls que no acaben d’encaixar.

    Joan. L’ombra trigaria un segon a formar-se a la lluna. Això dona temps a tothom a disparar abans i fins i tot a veure-ho. però sense el feix de taquions, aniriem malament per fer l’estudi experimental. :-D

  • Joan Codina

    23/10/2013 10:43

    La solució passa per enviar l’ombra a la Lluna. Jo crec que essent tan ràpid com és en Lucky Luke en té prou amb un parell de centèssimes.

    PS: En aquest cas li hauria de disparar tot un Saturn V, però això ja és estructura fina que diuen els físics atòmics.

    PPS: M’encanten aquests articles Dan

  • Octavi

    23/10/2013 10:38

    L’ombra de Lucky Luck sempre m’ha desconcertat. En realitat aquesta ombra sembla més l’imatge reflectida d’un mirall, però no és la imatge especular correcta tampoc. Fixeu-vos amb el serrell o el mocador!!. Si l’ombra disparès no ho faria contra en Lucky sinó que ho faria en la mateixa direcció, oi?

  • tramuntaire

    23/10/2013 10:17

    Jo sempre he tingut curiositat de per què amb els germans Dalton es compleix allò de “com més alt, més animal”. Segur que té una explicació fisiològica, potser relacionada amb la velocitat de les transmissions nervioses de cent metres per segon.

  • Daniel Closa

    23/10/2013 9:02

    Carquinyol. Gardfield?…. Tot arribarà!

    Júlia: ;-)

  • Júlia

    23/10/2013 8:39

    Hahaha molt freaky!!

  • Carquinyol

    23/10/2013 8:26

    I demà en Dan ens portarà la demostració científica de que en Garfield no pot menjar tanta lasanya com presumeix !

    :P

    Mirar la tele amb tu ha de ser distret… ;)