Titulars, ideologies i “ciència”

Sin título-1.jpg Que voleu que hi faci? Hi ha coses que d’entrada m’emprenyen. M’emprenya la manipulació, la falsedat o, com a mínim la falta de rigor. M’emprenya que facin servir presumptes estudis científics per vendre ideologia. M’emprenya més si la ideologia és cavernícola. I encara m’emprenya més si l’estudi ni tan sols afirma el que el diuen que diu. I ahir, a la Razón, vaig topar amb una notícia que contenia tots i cada un d’aquests ingredients concentrats en un exemple magistral de com fer servir la ciència per justificar prejudicis freudians.

La notícia apareixia a la secció de “Ciència” (ai!) i al titular s’hi llegia: “Un estudio confirma que la mujer puede hacer dos cosas a la vez”. Tot seguit, una foto d’una senyora treballant a la cuina i al peu de foto hi posen: “En una cocina hay que aprender a hacer muchas cosas a la vez”. (Molt subtils amb els seus missatges no semblen)

Aleshores has de decidir si rius o segueixes amb l’emprenyada. I com que aquesta mena d’actituds no mereixen que hi dediqui massa esforços per part del meu sistema neuroendocrí, faig un esforç i trio el riure. No n’hauria de fer més cas, però em pot la curiositat i decideixo seguir el fil de la informació. D’on ho han tret i que deia exactament l’estudi? Més o menys la feina que el presumpte periodista hauria d’haver fet i que , evidentment no s’ha pres la molèstia de fer. Seguint un parell d’enllaços arribo a l’article original, publicat a “BMC Psychology”, i de seguida veig que al resum del treball els autors ja avisen que “…la manca d’estudis empírics sobre les diferències de gènere pel que fa a la multitasca fan que calgui anar amb molt de compte amb les generalitzacions”. Un suggeriment que, òbviament, ha  ignorat el qui va escriure la notícia.

L’estudi no és massa difícil d’entendre. Quan es parla de multitasca es pot fer referència a dues situacions. En un cas pot ser anar fent diferents activitats més o menys seguides i barrejades, però no simultàniament. L’exemple que posen els autors és el de la secretària que respon al telèfon, revisa l’agenda, envia un fax i atén a les visites. Fa de tot, però no ho fa simultàniament. L’altra possibilitat és fer dues tasques, en principi senzilles, però que si les volem fer simultàniament no ens en sortim. Si volem dibuixar un cercle amb una ma i una línia recta amb l’altra, descobrim que és extraordinàriament complicat de fer-ho bé sense un cert entrenament.

Els autors han fet dos experiments, un per cada situació. En el primer, era una versió sofisticada del joc “…en Pau ha dit”. Apareixien unes instruccions a la pantalla. Si apareixien per la meitat superior havien de fer una cosa, si apareixien per la part de sota havien de fer una altra. Simplement has de pensar un moment abans de fer-ho. Fàcil, però mai saps per on sortirà el següent i que hauràs de fer. Els investigadors mesuraven com s’allargava el temps de resposta en comparació a quan només hi havia una opció. I en això van trobar que el retràs en la reacció era més gran en els homes que en les dones.

En l’altre experiment tenien tres tasques per resoldre. Identificar uns senyals en un mapa, fer uns càlculs matemàtics senzills i especificar un camí per localitzar unes claus perdudes. Això havien de fer-ho mentre per telèfon els anaven fent preguntes tipus “Quina és la capital de França?”. En aquest experiment, les dones van obtenir millor puntuació, però només en el problema de “trobar les claus” A la resta no hi va haver diferències. (I, de fet, les diferencies observades eren significatives, però realment petites).

Quina conclusió treuen els autors? Doncs assenyadament comparen els seus resultats amb els d’altres estudis fets per altres autors que van trobar que eren els homes els que obtenien millors puntuacions. La conclusió final és que possiblement sí que hi ha diferencies entre gèneres a l’hora de fer multitasques, però que no es pot generalitzar i que segurament en determinats tipus de multitasques un gènere s’hi desenvolupa millor, mentre que en altres experiments serà l’altre gènere el que guanyarà. I per descomptat, les diferències no són tan grans com per començar a generalitzar. Un detall, aquest, que remarquen explícitament.

Per tant, el titular hauria de ser “Tant homes com dones poden fer dues coses a la vegada, amb petites diferències que depenen de la mena de coses que es tracti”. I per triar la foto, al diari podrien haver escollit una dona fent cirurgia, dirigint una empresa o comandant la Estació Espacial Internacional. Tots són exemples d’activitats multitasca que dones i homes han demostrat que poden fer indistintament. De fet, el peu de foto diu poc de la notícia però molt de la ideologia del qui l’ha triat.

8 comentaris

  • @*@*@

    09/11/2013 1:11

    He rigut i he al.lucinat alhora en llegir l’escrit de La Razón, no el coneixia, tot seguit he llegit el teu; felicitats, proposaré treballar-lo a classe per conscienciar sobre rols de gènere, ideologia de mitjans i manipulació i distorsió informativa; costa trobar en un article de forma tan clara tant de tuf masclista i tanta pudor a passat ranci, intentar adoctrinar a la desesperada…el problema és la gent que menja d’aquest tipus d’abocadors escrits…per això crec que al pamflet original (dir-li article és un insult al rigor periodístic) se li ha de donar la volta per fer d’ell un exemple del que vol dir fer-ne un ús obscé d’un mitjà escrit. Gràcies de nou i felicitats per la feina!

  • Daniel Closa

    31/10/2013 0:09

    Mirabilis: La veritat és que si que va be despotricar una mica. :-D

    Sabrina. Realment, la conya és que li posin l’etiqueta de ciència. És la manera de donar-li una mica de credibilitat a les seves manies. Brrr.

    Sinera. Si ja ho se. Però de vegades me sulfuren! :-D

  • Sinera

    30/10/2013 20:29

    No t’hi capfiquis, Daniel! A molts mitjans això ja és una constant. I, per desgràcia, no cal anar a buscar La Razón. A casa nostra també passa massa sovint.

  • Sabrina

    30/10/2013 14:37

    Entenc el teu malestar i estic d’acord amb mirabilis que fer-ho public ens fa sentir alleujas als que et llegim.
    Tambe crec que fer public la teva opinio en contra aquest tipus de periodisme, es dir que no ets tonto ni t’empases tot el que escriuen.

    Que posin aquest article en opinio, tirali pero que l’hagen posat en ciencia…. emprenya!!
    i la foto… Argggg!!!!

  • Mirabilis

    30/10/2013 11:07

    Comparteixo la teva emprenyada. De vegades això de fer-ho públic fa que un es senti més alleujat.

  • Daniel Closa

    30/10/2013 10:24

    Carquinyol. Si ja ho se que no m’hi he d’aturar a seogns quins medis, Normalment miro la portada com si fos l’acudit del dia, i prou. Però de vegades et toquen la fibra…

    Esther. Rigor i qualitat….? No, en alguns medis no espero trobar-ne gens d’això. Però hi ha dies que se superen. En aquesta, de fet, ni es van prendre la molestia d’enllaçar amb l’article original. Això de buscar la font de la noticia no els deu passar pel cap.

  • Esther

    30/10/2013 9:45

    Rigor i periodisme de qualitat, que més es pot demanar!

  • Carquinyol

    30/10/2013 9:03

    Entenc perfectament la teva emprenyada i la teva reacció… però si ens haguéssim de posar a analitzar els titulars de La Razón no faríem una altra cosa !

    Te’n recordes d’allò de ‘la estelada está patentada por un contrario a la independencia’ ?