Arxiu del dimarts , 5/11/2013

Pikachu: Metamorfosi no és evolució

dimarts , 5/11/2013

pikachu-evolution copia.jpg A l’univers Pokemon, una de les característiques és que els pokemons van guanyant nivell a mida que agafen experiència en combat. La gràcia és que quan s’aconsegueix determinat nivell, el pokemon en qüestió evoluciona cap a una forma superior, més potent i millor per seguir lluitant. El que potser és el pokemon més conegut, Pikachu, és el resultat de l’evolució de Pichu, un de menys poderós. Però amb prou entrenament pot evolucionar cap a Raichu.

La història pot ser divertida i, vist l’èxit de la sèrie i els videojocs, ha aconseguit captivar molts nanos. Per desgracia, també contribueix a popularitzar un concepte totalment erroni del que és l’evolució. Ara, quan es parla de l’evolució d’una espècie, hi ha qui s’imagina que en un moment donat, els organismes en qüestió comencen a experimentar canvis estranys que els modifiquen el cos i que en poca estona generen un organisme completament diferent i “millor”.

L’error és de bon principi ja que a la natura el que evoluciona són les espècies. No els organismes. Els organismes poden créixer, canviar, desenvolupar-se o envellir. Però no evolucionen. Al menys en el sentit que la ciència dóna a la paraula evolució. Per aconseguir que en Picachu evolucioni fins en Raichu, caldrien uns quants centenars o potser milers de generacions sotmeses a determinada selecció natural (o artificial), de manera que a cada generació, els que fossin més elèctrics, més ràpids o més el que sigui, tinguessin millor probabilitat de reproducció.

Passades totes aquestes generacions, podríem agafar un organisme original i comparar-lo amb un dels nous i veuríem les diferències. Però que en un moment donat, els gens de l’amic Picachu comencin a actuar de manera esbojarrada, modificant l’estructura de l’organisme i el funcionament de les cèl·lules, doncs entra de ple en el món dels dibuixos animats (també d’algunes pel·lícules de terror), però res més. En tot cas, parlaríem de metamorfosi, però no d’evolució.

La diferència pot semblar semàntica o molt acadèmica, però és realment important. Les metamorfosis, com la de les erugues en papallones, no té efectes adaptatius a llarg termini. És important per l’individuo, però no per l’espècie.

I un segon error que introdueix és la idea que la evolució segueix un camí ascendent que fa cada vegada organismes millors. Conceptualment ens resulta una idea molt satisfactòria, però en realitat el camí evolutiu simplement va seguint els canvis que hi ha al medi ambient. No hi ha cap línia ascendent ja que no hi ha cap direcció més enllà de la pura adaptació a un ambient canviant. A la vida real seria perfectament possible que els pokemons anessin evolucionant lentament cap a formes menys poderoses i més discretes. Una tendència que, per descomptat, no quedaria bé en una sèrie d’animació.

El cas és que sèries com els pokemon o tantes i tantes pel·lícules, habitualment de terror i monstres, compliquen la vida als mestres de secundària, que han de desfer malentesos pel que fa a l’evolució. O potser no. Potser poden començar la classe explicant el que “sembla “ evolució, però que en realitat no ho és. Ja se sap que un bon mestre, extreu lliçons de qualsevol cosa.