Pikachu: Metamorfosi no és evolució

pikachu-evolution copia.jpg A l’univers Pokemon, una de les característiques és que els pokemons van guanyant nivell a mida que agafen experiència en combat. La gràcia és que quan s’aconsegueix determinat nivell, el pokemon en qüestió evoluciona cap a una forma superior, més potent i millor per seguir lluitant. El que potser és el pokemon més conegut, Pikachu, és el resultat de l’evolució de Pichu, un de menys poderós. Però amb prou entrenament pot evolucionar cap a Raichu.

La història pot ser divertida i, vist l’èxit de la sèrie i els videojocs, ha aconseguit captivar molts nanos. Per desgracia, també contribueix a popularitzar un concepte totalment erroni del que és l’evolució. Ara, quan es parla de l’evolució d’una espècie, hi ha qui s’imagina que en un moment donat, els organismes en qüestió comencen a experimentar canvis estranys que els modifiquen el cos i que en poca estona generen un organisme completament diferent i “millor”.

L’error és de bon principi ja que a la natura el que evoluciona són les espècies. No els organismes. Els organismes poden créixer, canviar, desenvolupar-se o envellir. Però no evolucionen. Al menys en el sentit que la ciència dóna a la paraula evolució. Per aconseguir que en Picachu evolucioni fins en Raichu, caldrien uns quants centenars o potser milers de generacions sotmeses a determinada selecció natural (o artificial), de manera que a cada generació, els que fossin més elèctrics, més ràpids o més el que sigui, tinguessin millor probabilitat de reproducció.

Passades totes aquestes generacions, podríem agafar un organisme original i comparar-lo amb un dels nous i veuríem les diferències. Però que en un moment donat, els gens de l’amic Picachu comencin a actuar de manera esbojarrada, modificant l’estructura de l’organisme i el funcionament de les cèl·lules, doncs entra de ple en el món dels dibuixos animats (també d’algunes pel·lícules de terror), però res més. En tot cas, parlaríem de metamorfosi, però no d’evolució.

La diferència pot semblar semàntica o molt acadèmica, però és realment important. Les metamorfosis, com la de les erugues en papallones, no té efectes adaptatius a llarg termini. És important per l’individuo, però no per l’espècie.

I un segon error que introdueix és la idea que la evolució segueix un camí ascendent que fa cada vegada organismes millors. Conceptualment ens resulta una idea molt satisfactòria, però en realitat el camí evolutiu simplement va seguint els canvis que hi ha al medi ambient. No hi ha cap línia ascendent ja que no hi ha cap direcció més enllà de la pura adaptació a un ambient canviant. A la vida real seria perfectament possible que els pokemons anessin evolucionant lentament cap a formes menys poderoses i més discretes. Una tendència que, per descomptat, no quedaria bé en una sèrie d’animació.

El cas és que sèries com els pokemon o tantes i tantes pel·lícules, habitualment de terror i monstres, compliquen la vida als mestres de secundària, que han de desfer malentesos pel que fa a l’evolució. O potser no. Potser poden començar la classe explicant el que “sembla “ evolució, però que en realitat no ho és. Ja se sap que un bon mestre, extreu lliçons de qualsevol cosa.

10 comentaris

  • Pedro Miguel Gomez

    29/11/2014 18:09

    Quant m’alegre!
    He arribat al post per un alumne.
    La pregunta de la setmana passada de Ciències del món contemporani era, precissament aquesta: Quina diferència hi ha entre l’evolució de Pokemon i l’evolució biològica.
    Porten una setmana mirant-me com si estiguera boig. Com dient: “Eh, que som de batxillerat, i fa uns anys que hem deixat de jugar amb pokemons”.
    Carlos, en la seua cerca, ha arribat fins ací. Dimecres que bé llegirem aquest post.

  • Panerot

    06/11/2013 13:01

    Increïblement lúcid!!. No saps la de vegades que aquest mestre de secundària ha repetit frases molt semblants a les que escrius al post. No dubtis que aquest post serà ampliàment comentat a classe.
    Gràcies de nou!!.

  • Daniel Closa

    06/11/2013 8:39

    Joan. Potser per això és tan poc frequent topar amb en raichu? :-D

  • Joan Codina

    05/11/2013 12:22

    Ha de quedar ben clara la idea. Jo mai l’havia entesa com a evolució natural però hi pot dur fàcilment, sobretot amb els creacionistes donant pel sac…

    Ara, però, he de posar de manifest que els centenars d’hores com a mestre pokemon m’han servit d’alguna cosa: en principi en Pichu evoluciona per amistat (concepte que es van inventar més enllà de la primera edició) i en pikachu evoluciona només amb una pedra tro.

  • Daniel Closa

    05/11/2013 11:29

    Mirabilis. “divolucionar” seria un concepte perfecte: evolució de dibuixos animats! El teu nano és un geni!

    tramuntaire: Home, normalment es clar que no hem d’anar amb el sentit científic de la paraula. En cada ocasió apliquem el que correspon. Però també va be anar remarcant els errors, sobretot quan a rel de l’èxit d’una sèrie, afavoreixen que conceptes mal aplicats s’assentin en l’imaginari col·lectiu.

  • tramuntaire

    05/11/2013 11:21

    Crec que no hem d’anteposar el significat científic d’alguns conceptes al que tenien originalment. La primera accepció que he torbat d’evolució al diccionari és “Acció de recórrer, alguna cosa, el procés del seu desenvolupament” i és després que es parla de l’evolució biològica. Als creadors dels Pokemons els deuria agradar més aquest terme que “metamorfosi” o “desenvolupament”, que en el fons poden arribar a ser sinònims (no en l’accepció biològica). Potser per remarcar aquesta millora que es produeix podrien haver fet servir “progrés”, però llavors algun sociòleg o historiador es queixaria en el seu blog que quan s’explica als alumnes de secundària el concepte de progrés de la humanitat els alumnes pensen que les persones canvien de forma i adquireixen poders.

    Per sort encara no he vist contramanifestacions de físics el primer de maig queixant-se de la perversió del concepte “treball”.

  • Mirabilis

    05/11/2013 11:03

    Jo tenia entès que els Pokemons divolucionaven, i trobava bé que no s’apliqués el concepte evolució. Potser era el meu nen que no ho deia bé….

  • Daniel Closa

    05/11/2013 10:18

    Carquinyol. Però es que aquest cas crea molts malentesos que després sempre porten cua i la penya acaba entenent millor als creacionistes que la realitat.

    Esther. Impressionant l’Hemeroplanes.

  • Esther

    05/11/2013 9:48

    D’acord amb tot, i mentre canvies i fas metamorfosis has d’estar al cas i adaptar-te al que hi hagi. I les possibilitats d’èxit que tens depenen de la teva aparença. Mireu la eruga de les papallones Hemeroplanes triptolemus que canvien d’aspecte quan se senten amenaçades, a veure que penseu que és:
    http://coctel-de-ciencias.blogs.quo.es/tag/hemeroplanes-triptolemus/

  • Carquinyol

    05/11/2013 9:14

    Com els mestres de secundària tinguin que començar a desfer tot el que diuen les sèries i els dibuixos animats hauran d’allargar el calendari lectiu !!

    Ara bé, mals exemples puntuals no els hi faltaran, no…