Arxiu del dimecres, 6/11/2013

Quina és la pregunta?

dimecres, 6/11/2013

titration-642133-m.jpg Quina és la pregunta?

Aquesta és, segurament, la frase que repeteixo més vegades al laboratori. Si no tens clara la pregunta, mai no podràs obtenir una resposta. Quan em proposen experiments complexos, amb moltes variables, molt espectaculars i que cobreixen totes les possibilitats, sempre torno al mateix: Quina és la pregunta que vols respondre amb això? Si al final del doctorat els estudiants entenen que la ciència consisteix no tant a obtenir respostes sinó a saber fer preguntes, em dono per molt satisfet i els considero plenament capacitats per emprendre qualsevol projecte científic. La clau per ser un bon científic és fer bones preguntes. La resta només és aplicar tecnologia.

Per això, una de les primeres coses que miro d’ensenyar és que, quan van a fer un experiment, han de plantejar-lo de manera que en puguin treure alguna conclusió. Al final han de poder dir, amb una certesa raonable, si la hipòtesi de partida era correcta. Un bon científic fa els dissenys experimentals de manera que al final pugui obtenir un sí o un no. Aquest medicament mata les cèl·lules d’un tumor? Els neutrins van més de pressa que la llum? Si la resposta obtinguda és un “potser”, vol dir que l’ha cagat en el plantejament. Ha perdut temps i calers i ha acabat més embolicat que al principi. És el que acostuma a passar als novells i als incompetents. També, és clar, als que d’entrada no volen conèixer la resposta.

Per exemple, puc plantejar-me si a les rates amb les que treballem els agrada menjar sucre o prefereixen la sacarina. No cal ser un geni per veure que el que cal fer es oferir a un grup prou gran de rates dos bols, un ple de sucre i l’altre ple de sacarina. Passat un dia, contaré quina quantitat de sucre han menjat i la compararé amb la quantitat de sacarina. Així puc treure una conclusió vàlida, útil i que em permetrà seguir endavant amb la recerca sabent del cert que prefereixen les rates.

Seria absurd oferir sacarina en un bol i una barreja de sucre, galetes, plàtans, mel i gominoles a l’altre. Si el que trien és aquest segon bol, que puc dir? Que prefereixen el sucre? No, ja que potser la tria era pel plàtan, o per la mel. I si prefereixen la sacarina, podré dir que no volen sucre? Doncs tampoc, ja que no els he ofert sucre sinó una barreja que potser contenia algun altre ingredient que no volien. Bàsicament tindrem un resultat que no servirà per res.

Per sort, ningú, amb dos dits de seny seria tan rematadament incompetent per triar aquesta mena de plantejament.

També podria oferir més opcions als animalets. Els podem posar diferents bols amb sucre, sacarina, mel, llet i aigua. Al final del dia tindria un bonic gràfic de barres amb els percentatges de consum de cada oferta. Segurament podria treure’n alguna conclusió, per exemple si les rates prefereixen les textures líquides abans que les sòlides, o que el percentatge de fructosa predomina sobre la glucosa o la sacarosa. L’interessant és que podem treure moltes conclusions excepte la que, en teoria, volíem aconseguir. El motiu és que sempre podrem dir que no els agrada el sucre o que no els agrada la sacarina (segons preferim) ja que el consum de cada una de les opcions és menor que la suma de la resta.

Intel·lectualment pot ser interessant, però de nou, tota la feina no em servirà per respondre la qüestió que em plantejava. Les rates prefereixen el sucre o la sacarina? Si vull saber que en pensen de la mel, el que faig és preparar un altre experiment un altre dia.

De fet, aquesta mena d’experiments complexos amb els que mai obtens una resposta clara són els que habitualment fas quan vols aconseguir un resultat prou confós com per colar la teva  interpretació personal, prescindint de la realitat.

És curiós com costa fer entendre als estudiants la importància de fer les coses senzilles. Plantejar experiments massa complexos acostuma a no portar enlloc. Però de seguida s’adonen que és molt complicat fer-ho senzill. Com saben els dissenyadors, la simplicitat pot ser extremadament difícil de plasmar. En tot cas és absurd queixar-se, ja que dissenyar experiments, (plantejar bones preguntes!) és precisament la nostra feina. Si som incapaços de fer-ho, el millor és plegar i deixar que altres més competents s’hi posin.