Arxiu del dimecres, 13/11/2013

Zero

dimecres, 13/11/2013

TH24-RAMA-ROCK_CUT__874275g.jpg

tot el poble va donar al temple … que Alla, fill de Vaillabhatta, havia fet construir … un tros de terra … 270 hastas de longitud …

Això és un fragment del text que teniu a la imatge de l’esquerra. És una taula del segle IX dedicada a Vishnu, el déu hindú i es pot trobar al temple que hi té dedicat dins la fortalesa de la ciutat de  Gwalior. Si un dia passeu per allà, no deixeu de visitar-ho. I fixeu-vos molt concretament en el cercle que hi ha al mig de la imatge. Un símbol important.

És el primer registre històric del número zero.

Correspon al 270 del text. La notació decimal, assignant una xifra per les centenes, una per les desenes i una per les unitats ja la feien servir els hindús fa mil·lenis. Com podeu imaginar, els dos símbols previs són un 2 i un 7. De fet, els sistema posicional que fem servir ens va arribar dels àrabs, però ells l’havien agafat dels hindús. I aparentment, junt amb el seu sistema venia el fet d’atorgar al zero un símbol rodó.

Això era més important del que sembla ja que volia dir que el consideraven un número igual que la resta. De fet no era igual del tot ja que per operar donava problemes particulars. Sumar i restar zeros no és complicat. Multiplicar ja resulta menys intuïtiu, i els hindús no se’n van acabar de sortir amb les divisions per zero.

Quan ens va arribar a Europa, la manera de treballar amb els números àrabs o hindús era millor que la dels romans. Ells no feien servir el zero i no el trobaven a faltar. Però això potser era perquè les matemàtiques eren bàsicament per aplicar-les. No per explorar-les. No els interessaven les relacions d’uns números amb altres, les lleis que regulaven el seu comportament o els secrets que amagaven rere els seus símbols. Pels romans cero volia dir que no tenies res. I si no tens res, quina falta et fa un símbol? Més o menys el que pensen molts estudiants de la lletra “h”.

Però a mida que les matemàtiques van anar creixent, el zero va anar esdevenint més i més important. Sovint és comenta que els cinc números més importants de les matemàtiques son “pi”, “e”, “i”, el u i, naturalment, el zero.

La importància del zero també té una vessant psicològica. El fet d’atorgar-hi un símbol fa que de ben petits ens acostumem a considerar que una absència també és una “cosa” que cal tenir en compte. Ens obliga a fer abstraccions i ens fa mirar les coses de diferent manera. Ara hi estem tan acostumats que no en som conscients, però si parléssim amb un antic romà i li expliquéssim les coses que fem amb el zero, amb una absència, potser ens miraria com si estiguéssim tocats del bolet.