Arxiu del divendres, 15/11/2013

Els camins del color de la pell

divendres, 15/11/2013

A les xarxes ha guanyat notorietat el vídeo d’un neo-nazi defensor de la supremacia blanca que en directe va rebre les dades d’unes anàlisis de DNA que s’havia fet per demostrar la seva puresa racial i en les que va descobrir que tenia un 14 % de gens africans. Està be que aquesta mena de personatges s’hagin d’empassar les seves paraules, però en realitat ho tenia força malament per demostrar cap puresa de cap raça. Si enlloc de dir bestieses racistes hagués llegit una mica sabria que la idea de la puresa racial és absurda. En realitat, el mateix concepte de raça és extremadament discutible. Si més no, des del punt de vista científic no té cap valor.

Per descomptat que hi ha caràcters que podem veure de seguida que son diferents entre unes comunitats i altres. I el color de la pell és dels més cridaners. Però definir grups humans en base a això té tant poc sentit com fer-ho en base a la mida de les orelles o al nombre de cabells. Després de tot, el color de la pell simplement és una adaptació a les hores de llum de la zona on s’habita. Això es veu molt clar en el mapa d’aquí sota, on assenyala en colors la intensitat del color de la pell dels humans.

skin color.jpg

Salta a la vista que com més al nord vivim, més clara esdevé la pell i el motiu és doble. Molta llum solar requereix protecció per prevenir cremades i lesions al DNA de la pell per culpa de les radiacions UV del sol. Però una pell molt fosca dificulta la síntesi de vitamina D, que té lloc precisament a les capes internes de la pell. En climes amb molta insolació això no és problema, però quan t’allunyes de les zones tropicals cal aclarir la pell.

De totes maneres, les anàlisis genètiques han revelat que la història resulta encara més interessant. Els primers humans (Homo sapiens) vàrem sorgir a l’Africa i teníem pell fosca. Tots tenim arrels africanes i si algú insisteix que literalment Déu va fer l’home a la seva imatge i semblança, doncs ja ho sap: Déu és negre.

Fa uns setanta mil anys, els nostres avantpassats van sortir de l’Àfrica i es van escampar d’una banda per Europa i de l’altra cap a l’Àsia i fins Oceania. A mida que anàvem migrant cap al nord, s’anava seleccionant un color de pell més clar. En això van tenir un paper important les mutacions que dificultaven la síntesi de melanina. La gràcia és que els humans vàrem experimentar com a mínim dues mutacions diferents. Una la portem els europeus mentre que els asiàtics en duen una altra de diferent. En els dos casos es fa menys melanina, però el procés no és exactament igual i el resultat final és que la pell adquireix una tonalitat diferent. Per això, tot i que europeus i asiàtics han deixat de ser de pell negra, presenten característiques de pigmentació diferents. Per cert, els neandertals també van tenir una mutació (diferent) que els feia la pell clara i el cabell pelroig.

I si mirem de nou el mapa, notem que per Amèrica, també tenen la pell més fosca els habitants de les zones tropicals, però molt menys que els africans. El motiu és que els humans van colonitzar Amèrica molt més tard. Van ser tribus asiàtiques (que portaven la corresponent mutació) les que van passar per l’estret de Bering i es van escampar fins omplir el continent americà. Aleshores el procés evolutiu va començar a funcionar al revés: Quan van tornar a zones amb molta llum solar es van tornar a seleccionar pells més fosques.

Però d’això només fa uns quinze mil anys i simplement no hi ha hagut temps per enfosquir-la tant com en els africans d’origen. A més, els processos genètics no fan simplement marxa enrere. Caldrà que es donin noves mutacions que permetin fer pell fosca o potser l’atzar farà que se seleccionin sistemes diferents de protecció. El resultat final no tindria perquè ser exactament el mateix que el que tenen a Àfrica.

La història del color de la nostra pell és la d’un canvi constant per anar adaptant-se als nivells de llum solar a mida que ens anavem escampant pel planeta. Quan coneixes aquesta història, que vingui un suprematista, ric en prejudicis i pobre en coneixements, a parlar-te de la puresa d’una raça en funció del color de la pell, doncs simplement fa riure.