Arxiu del dimarts , 19/11/2013

De culs, greixos i salut

dimarts , 19/11/2013

jeniffer lopez.jpg Quan he llegit el titular, no he pogut reprimir un somriure. La notícia diu queLas mujeres con grandes traseros son más inteligentes y más sanas”. El meu somriure era per un doble motiu. El primer és el mateix que tohom. Tot i que les referencies al cul de les noies sempre desperten un cert interès als que portem el cromosoma Y, associar-ho amb salut i intel·ligència sembla, com a mínim, sorprenent. De totes maneres, el segon motiu que m’ha fet somriure és que al laboratori hem treballat en temes similars i de seguida m’he imaginat el que volia dir originalment l’article i que, naturalment no coincideix del tot amb el titular.

El treball que van fer a Oxord fa uns anys (de fet, la notícia és vella. Del 2010) consistia en comparar les propietats del greix segons la zona del cos on es dipositi. Tots tenim clar que la obesitat és un problema de salut associat a alteracions metabòliques, cardiovasculars i diabetis. Per això els metges insisteixen en mantenir el pes dins d’uns paràmetres fisiològics. Altra cosa és que els estàndards de la moda coincideixin amb el que es saludable. Anar massa prim tampoc és bona idea i el que molts estilistes considerarien culs grossos, de fet son perfectament normals.

Però el que anem tenint cada vegada més clar és que no tot el greix del cos és igual de problemàtic. Segons la zona del cos on s’acumuli presenta unes característiques diferents que poden afectar el risc de complicacions derivades de la obesitat. En aquest sentit, el que l’article vol posar de manifest és que el greix abdominal és més problemàtic que el greix dels malucs i els glutis. És a dir, que en persones amb obesitat, el pronòstic per la salut és pitjor si el greix s’acumula a la panxa que no pas al cul. I, en general, les noies tenen més tendència a acumular-lo als malucs, mentre que als homes s’acumula a la panxa.

Però que una cosa sigui menys dolenta que una altra no vol dir que la primera sigui saludable!

Normalment pensem en el greix com una pasta enganxosa sense més. Però el greix corporal, el que s’anomena teixit adipós, és un teixit com molts altres. Amb cèl·lules específiques (els adipòcits), altres cèl·lules de defensa, vasos sanguinis, nervis, teixit fibrós unint les cèl·lules i tot de senyals moleculars que viatgen amunt i avall. Si comparem teixits adiposos de diferents zones del cos podrem notar subtils diferències. Adipòcits de mida més o menys gran, nombre diferent de leucòcits infiltrats, més o menys vasos sanguinis… I les respostes metabòliques, la producció d’hormones, el metabolisme dels greixos que acumulen pot ser molt diferent en una zona i altra. De la mateixa manera que hi ha diferències entre el múscul de les galtes i el de la cama, també n’hi ha entre diferents teixits adiposos.

El millor, el més saludable, però, és evitar les acumulacions. Prevenir la obesitat sí que és saludable. Però certament hi ha diferents tipus d’obesitat i la diferència pot ser important de cara a la salut.

De fet, això no es limita a la obesitat. Un procés inflamatori en una zona o altra del teixit adipós pot progressar de maneres força diferents. Per exemple, nosaltres hem comparat la inflamació en diferents teixits adiposos i hem pogut constatar que hi ha diferències importants en la resposta a malalties inflamatòries. No analitzàvem el del cul de les noies, sinó el del voltant del budell de les rates i el comparàvem amb el de darrere els ronyons i el del voltant dels testicles (que en la rata estan normalment dins el cos).

El budell de les rates té menys gràcia que el cul de les noies, de manera que, comprensiblement, no ens van dedicar grans titulars. En tot cas, em disculpareu si a mi em fa una certa gràcia parlar-ne ja que ben mirat, el nostre va ser un article molt “blogejable”.