Arxiu del dimecres, 20/11/2013

El fong que viu de la radioactivitat

dimecres, 20/11/2013

Txernobil.jpg Les plantes viuen gràcies a la fotosíntesi. Disposen de pigments com la clorofil·la que capten l’energia de la llum i la fan servir per moure electrons d’una banda a l’altra fins que fabriquen molècules que, en certa manera “emmagatzemen” part d’aquella energia i queda disponible per mantenir el metabolisme. És un fenomen fantàstic que es troba a l’arrel de gairebé tota la biosfera.

De totes maneres, hi ha alguns microbis que poden viure sense necessitat d’aquest mecanisme. Poden extreure energia de reaccions químiques aprofitant productes presents en determinats ambients. Per exemple, els bacteris sulforeductors obtenen la seva energia oxidant sulfats i no els cal llum per res.

Però uns de realment sorprenents són uns fongs, com Cryptococcus neoformans,  que creixen la mar de feliços entre les restes del reactor de Txernòvil. S’anomenen fongs radiotròfics i, tal com el nom indica, obtenen l’energia a partir de la radioactivitat present a la central nuclear. Dosis de radiació que resultarien letals per la majoria d’organismes son una font d’aliment per aquests organismes d’aspecte similar a la floridura. De fet, al laboratori es va veure que creixien millor com més radiacions beta o gamma (radiacions ionitzants) revien.

En el fons, la vida presenta tantes adaptacions i la trobem en ambients tan extrems, que descobrir uns fongs que treuen energia de la radioactivitat ja no sorprèn massa. L’intrigant era per quin mecanisme ho feien. I la clau va resultar ser una molècula que compartim amb ells. La melanina. Aquest pigment el fem servir per protegir la pell de les radiacions solars. La molècula capta la radiació i aquesta no arriba fins al DNA cel·lular. Però l’energia de les radiacions no desapareix (per allò que l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma). Quan la melanina capta la radiació els seus electrons es reorganitzen i tot seguit tornen a l’estat inicial alliberant calor. Al final transforma energia dels raigs UV en energia tèrmica.

Doncs en el cas dels fongs radiotròfics, han trobat la manera d’unir la melanina a una cadena de proteïnes que recullen l’energia captada per la radiació, de manera que enlloc de calor, fabriquen molècules que emmagatzemen l’energia en un procés més o menys equivalent a la fotosíntesi o a les cadenes de transport d’electrons d’altres organismes. Els detalls no estan clars, però no deixa de ser un exemple de la extraordinària capacitat de la vida per adaptar-se i treure profit de les circumstàncies aparentment més adverses.

Tot té un preu, però. D’aquest mateix fong n’hi ha formes que no fabriquen melanina. Si al medi hi ha radiacions, sense melanina es moren de seguida, però si no n’hi ha, creixen molt millor que els seus col·legues radiotròfics. Aparentment la maquinària metabòlica que permet viure dins un reactor nuclear és molt cara de mantenir i en condicions ambientals més amables resulta un inconvenient per competir amb altres organismes.

També cal anar amb compte amb com s’interpreta això. Hi ha qui creu que poden ser un mecanisme per “netejar la radioactivitat” de l’indret. Si els fongs s’alimenten amb radioactivitat deu voler dir que se la mengen i si se la mengen, la radiació desapareix. Un raonament simple però erroni. N’hi ha prou en pensar que les plantes s’alimenten de llum, però no “netegen” de llum cap zona. Els isòtops radioactius que hi ha seguiran emetent radiacions impertorbables durant el temps que els toqui. Per cert, menjar-nos aquests fongs tampoc ens serviria per estar protegits de les radiacions.