De ciclons, ciclons tropicals i noms.

ciclo.jpg La Mediterrània és un mar amb un caràcter ben particular. Normalment calmada i amable, ocasionalment pot colpejar-nos amb una llevantada que porta riuades, pluges torrencials i un notable daltabaix meteorològic. El seu humor és capriciós i n’hem tingut una bona prova aquesta setmana amb el cicló “Cleopatra”, que ha deixat un rastre de destrucció a l’illa de Sardenya, com feia molts anys que no es recordava.

Però la cosa resulta una mica confosa per la manera com fem servir les paraules. Parlar de cicló, i especialment d’un que està batejat amb un nom, ens fa pensar en les grans tempestes tropicals, huracans, tifons i similar. Per descomptat, el que ha passat a Sardenya no es pot minimitzar, però ni de bon tros s’ha tractat d’un fenomen com els que hi ha als tròpics.

El problema és fer servir la paraula “cicló”. Perquè de seguida l’associem amb un “cicló tropical”, però mentre la Mediterrània no estigui al tròpic, els ciclons que hi passin no seran tropicals. I la diferència de magnitud pot ser notable. Un cicló és simplement una massa d’aire girant en el mateix sentit que el planeta. A l’hemisferi nord gira en sentit contrari a les agulles del rellotge, i a l’hemisferi sud ho fa al revés. Ens afecten molt sovint, però normalment no els diem ciclons sinó que fem servir la paraula “borrasques”, o també “depressions”. En canvi, si l’aire gira en direcció contraria, els anomenem “anticiclons”.

Les zones de baixes pressions van associades a ciclons i les d’altes pressions a anticiclons. I, de fet, podem trobar ciclons fins i tot al planeta Mart.

El cicló “Cleopatra” no va ser res més que la borrasca que ens va dur la tongada de pluges d’aquest cap de setmana. Però per les coses de la Mediterrània, va guanyar intensitat abans d’arribar a l’illa i va descarregar amb forces renovades. Quan parlem de ciclons tropicals, doncs en principi és el mateix fenomen (aire que gira en sentit anti-horari al voltant d’una zona de baixes presions), però per les condicions dels tròpics, adquireixen una intensitat molt superior a la que es pot donar la Mediterrània. Per això, tot i que tècnicament els que tenim per aquí sí que són ciclons, sembla millor parlar de borrasques i així evitar confusions amb els ciclons tropicals.

L’altre fet que ha embolicat la troca és això d’anomenar-lo “Cleopatra”. Els huracans tenen un nom que el inicialment el posava el “National Hurricane Center” dels Estats Units i que ara ho fa l’Organització Meteorològica Mundial. Però qui és que tria el nom per una borrasca a les nostres latituds?

Doncs aparentment, el primer que passa.

En realitat el nom de Cleopatra no és cap nom oficial sinó que, pel que he trobat, ho ha fet una   empresa de consultoria meteorològica italiana. Una copia del que també fa el departament de  Meteorologia de la Universitat Lliure de Berlín. Imagino que si el servei meteorològic de TV3, de la Universitat de les Illes Balears o d’on sigui vol posar-hi un nom, també pot fer-ho ja que oficialment no en tenen de nom. I de fet, és bona idea que no en tinguin ja que mentre no hi hagi un registre oficial, si cada país li posa un nom diferent tindrem un bon merder per entendre’ns. Però sobretot perquè la pràctica de batejar aquests fenòmens es reserva per monstres meteorològics com els huracans o els tifons. I, per impactants que siguin, les imatges de Sardenya no tenen res a veure amb el que ha passat, per exemple a les Filipines.

6 comentaris

  • Miriam

    03/01/2016 12:55

    Xavier Parsec aixo ho hauries d`investigar a fons molts instituts hi investigen.Potser hi podries preguntar jo no soc metereloga.A Antena 3 temps entra el seu blog i pregunta .Aixo potser que et serveixi.A Catalunya no crec que hi hagi ciclons.Apa adeuu

  • Francisco Tabernero Salleras

    22/11/2013 14:37

    Personalment m’és igual que sigui un cicló, una borrasque, un tifó, i que a sobre “els bateiguin”.
    El fons de la cuestió, es esbrinar perqué any rere any son mes forts, mes potents i mes destructius.
    Suposo que als afectats de Cerdenya, igual que als de l’Egido, els interessa més saber si aquets fenómens violents es reproduirán amb més facilitat, donada la situació actual de l’atmósfera.

  • Daniel Closa

    22/11/2013 8:43

    Carquinyol: La veritat és que era la primera vegada que sentia que alguna tempesta de per aquí tingués nom. Això va ser el que em va fer començar a tafanejar.

    Xavier. Ostres, doncs del cert no ho se. Imgino que les cases resistiran millor, però si un dels nostres edificis cau, el dany que pot causar és superior al d’una caseta de fusta. Per això ens caldira algun meteoróleg o algun arquitecte que passi per aquí i ens ho respongui amb més coneixement de causa.

    Sinera. En tot cas, des de quan a la mediterrània, això de no tenir un sistema oficial ens ha impedit inventar-nos els nostres propis sistemes? Que tots som molt espabilats per aquetes contrades :-D

  • Sinera

    21/11/2013 19:20

    D’acord… Doncs res de batejar ciclons ni huracans els qui no tenim permisos per oficiar, però sí que podem usar adjectius o números… i així els fem una mica més nostres, aquests fenòmens.

    No sé jo… Però una “llevantada del 8″, o una “llevantada rinxolada”… Psè…

    Ai, déu… Quines bestieses!

  • Xavier – Pàrsec

    21/11/2013 10:39

    Hola,
    Mai he tingut l’oportunitat de conèixer un meteoròleg per fer-li una pregunta que sempre m’ha ballat al cap quant veig aquestes destrosses del grans ciclons.
    A veure si algú hem pot il·lustrar sobre el tema.
    Seria igual de devastador un ciclò tropical (que sé que no es pot donar per la latitud en que es troba) a Barcelona, per exemple, que el que veiem a zones del planeta de cases de fusta (EEUU) o vivendes de poca qüalitat com es veu a Filipines?
    Basicament, les estructures de formigó, acer i totxto que tenim a les ciutats desenvolupades, aguantarien un cicló tropical de vents de 200km/h? Es que hem dona la sensació que no hi hauria tantes destrosses.
    Moltes gràcies per adavantat.

  • Carquinyol

    21/11/2013 9:08

    Quan vaig llegir de passada la notícia dels efectes que va haver-hi a Sardenya i em va estranyar molt llegir ‘cicló’ i que tingués nom, la veritat.

    Gràcies a la teva explicació entenc que la cosa està agafada pels pèls. que la similitud queda en el nom i, per sort, no tenim que preocupar-nos de moment per aquests monstres per aquí !